Durant el període
Neolític a Catalunya, les comunitats es tornen sedentàries i comencen a ser ramaderes i agricultores, creant una cultura funerària anomenada dels "sepulcres en fossa", a la necròpoli de la qual es troben ofrenes en forma de collarets, utensilis, etc, que evidencia l'inici de creences religioses. Museu de Montserrat (Monestir de Montserrat), Toll (Moià) i Riner (Solsonès).
També apareix la ceràmica, que en el territori català, es caracteritza per un acabat tosc, decorat amb incisions fetes amb la vora dentada de petxines (ceràmica cardial). Museu de Montserrat (Monestir de Montserrat).
Amb l'arribada de l'
Edat dels Metalls, les manifestacions artístiques amplien encara més la seva varietat, i trobem objectes d'ús personal, com collarets, anells, brazaletes, navalles i eines per a treballar el camp.
Al tercer mil·lenni abans de Crist es van introduir a la península ibèrica una sèrie d'elements culturals que van donar lloc a la civilització dels megàlits, que es troben esquitxats per tota la geografia catalana, (gairebé 300).
Interior del dolmen de galeria coberta de Cova d'En Daina (Romanyà de la Selva)
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres col·lectius de tipus dolmen, tipus galeria coberta i sepulcre de corredor. Totes aquestes construccions es realitzaven amb pedres de grans dimensions, sent el resultat d'un treball col·lectiu i de gran organització.
A l'interior de les cambres funeràries, es dipositaven morts pertanyents a la mateixa família. Altra manifestació
megalítica característica del període són els menhirs, que possiblement eren utilitzats com punts de referència i no com element funerari.
Santa Cristina d'Aro, Romanyà de la Selva i Fonteta (Baix Empordà); Vilassar de Dalt (Maresme); Roses, Sant Climent Sescebes i Bescaran (Alt Empordà).
L'època megalítica va aportar, a més, ceràmiques decorades, armes de metall, motlles i altres elements antropològics.
