Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

El calendari. Càlcul de les festes mòbils eclesiàstiques

per Cèsar Espona


Bé sigui per curiositat, bé per devoció cristiana o, simplement per saber quan ens toquen les pròximes vacances, suposo que més d'un s'haurà preguntat en alguna ocasió per l'aparent aleatoriedat d'algunes de les festivitats del calendari eclesiàstic.

Si bé és cert que en alguns anys gaudim de la Setmana Santa a l'abril i en uns altres al març, i a més mai sabem la data exacta del carnestoltes fins que es publiquen oficialment els calendaris de l'any en curs; no és menys cert que la raó d'aquesta mobilitat no obeeix de cap manera ni al capritx ni al sorteig de cap estament.

Efectivament, l'obtenció de les festes mòbils del calendari eclesiàstic es basa en raonaments i càlculs que, implantats per l'Església catòlica, es fonamenten en dilatats coneixements científics i astronòmics aplicats a la història i vida de Jesucrist.



Una mica de història
El calendari actual procedeix de l'antic calendari romà reformat per Julio César, (calendari julià), a l'any 46 abans de Crist, a proposta d'un astrònom d'Alexandria anomenat Sosígenes, qui, amb la finalitat d'adequar el calendari a l'any astronòmic, basat en el cicle de les estacions (rotació de la terra entorn del sol), va introduir una jornada afegida al mes de febrer anomenada "bis-sextus" cada 4 anys. Amb això, la durada mitja de l'any civil era de 365,25 dies, xifra més acord amb l'any astronòmic real (365,242 dies), però encara sensiblement inexacta.

L'error acumulat, que a la fi del segle XVI era ja d'uns 10 dies, va provocar la necessitat d'un nou ajustament que va portar a terme el papa Gregorio XIII en l'any 1582 amb l'ajuda dels germans Lelio i del jesuïta alemany Clavius.

Aquesta reforma, que va donar lloc al calendari vigent en l'actualitat o calendari Gregorià, va suposar la supressió de deu dies al mes d'octubre de 1582 amb la finalitat de fixar l'equinocci de primavera el 21 de març en comptes del 11 del mateix mes, al qual es produïa fins llavors.

Per altra banda, va restablir la concordança i va evitar futures derives eliminant certs anys de traspàs (l'últim any de cada segle només serà de traspàs si el seu nombre és divisible per 400).

L'Església ja havia instaurat tot un seguit de festivitats commemoratives que traslladaven la cronologia del Nou Testament al calendari.

Moltes d'aquestes festivitats com la Nativitat (25 de desembre), l'Epifania (6 de gener), l'Assumpció (15 d'agost), la Inmaculada Concepció (8 de desembre), i altres dedicades a diversos sants rellevants, van ser incloses com dates fixes independentment del dia de la setmana que coincidissin.

Però una sèrie de commemoracions van quedar subjectes a una mobilitat al calendari determinada a partir del Diumenge de Resurrecció, per ser considerat aquest com el fet de major importància i per tant utilitzat com a base pel càlcul.

Així doncs, a partir del Diumenge de Resurrecció es calculen les altres festes de la següent manera:

Dijous Llarder o Gras:52 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Dilluns de Carnestoltes:48 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Dimarts de Carnestoltes:47 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Dimecres de Cendra:46 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Diumenge primer de Quaresma:42 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Diumenge de Rams:7 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Dijous Sant:3 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Divendres Sant:2 dies abans del Diumenge de Resurrecció.
Dillums de Pasqua:1 dia després del Diumenge de Resurrecció.
L'Ascensió:39 dies després del Diumenge de Resurrecció.
Pascua de Pentecosta:49 dies després del Diumenge de Resurrecció.
Dilluns de Pentecosta:50 dies després del Diumenge de Resurrecció.
La Santíssima Trinitat:56 dies després del Diumenge de Resurrecció.
Corpus Christi:60 dies després del Diumenge de Resurrecció.
Divendres de Corpus:61 dies després del Diumenge de Resurrecció.

Es fa notar que tant l'Ascensió com el Corpus coincidiran sempre en dijous, i és que com encara resa la rima :
"Tres jueves hay en el año
que relucen más que el sol,
Jueves Santo, Corpus Christi,
y el día de la Ascensión.
"

Càlcul del Diumenge de Resurrecció.
Ja tenim coneixement que les festivitats mòbils del calendari eclesiàstic, es dedueixen totes a partir del Diumenge de Resurrecció. Ja podríem ara establir amb l'antelació desitjada, per exemple, quin dia correspondrà a la festa del Corpus, típica a moltes localitats del país. Però si no sabem quin és el mètode de càlcul del Diumenge de Resurrecció, i en què està basat, no ens serveix de molt.

Recordem que en 1582, Gregorio XIII va acomodar el calendari al equinocci el 21 de març. No va ser per atzar, ja que això forçava necessàriament que la Resurrecció coincidís sempre a la primavera.

Efectivament, el Diumenge de Resurrecció té l'obligatorietat de ser el primer diumenge després del primer pleniluni després del equinocci vernal. És a dir, el diumenge immediatament següent a la primera lluna plena que existeixi després del 21 de març.

Per al seu càlcul, l'Església va elaborar el Nombre Aureo (Aureo Número fins al s.XIX), que relaciona els períodes del cicle llunar i la diferència existent entre l'any llunar i l'any solar (Nombre Epacta). Aquesta relació o Nombre Epacta també és el anomenat cicle de Metón (astrònom Grec s.V a.C).

El Nombre Epacta són els dies de la lluna nova de Desembre que té el dia 1 de Gener, amb un error màxim d'un dia. Efectivament, cada 19 anys , es repeteix un cicle de 19 Nombres Aureos per als quals , una lluna plena determinada coincidirà sempre en data, amb una altra d'idèntic Nombre Aureo.

El Número Aureo es calcula dividint l'any que es tracti, entre 19 , i a la resta sumar-hi 1, (P. Ex. 2000 tindrà el N.A.= 6).

S'ha elaborat una taula amb dades llunars conegudes i pot utilitzar-se com a referència pel càlcul de la primera lluna plena posterior al 21 de Març i per extensió, del dia exacte del Diumenge de Resurrecció.

Número AureoEpacta1ª lluna plena després del 21 de Març
1*13 d’abril
2XI3 d’abril
3XXII23 de març
4III11 d’abril
5XIV30 de març
6XXV19 d’abril
7VI8 d’abril
8XVII28 de març
9XXVIII15 d’abril
10IX5 d’abril
11XX26 de març
12I13 d’abril
13XII1 d’abril
14XXIII22 de març
15IV10 d’abril
16XV30 de març
17XXVI17 d’abril
18VII6 d’abril
19XVIII27 de març

Per tant, si l'any 2000 té per Nombre Aureo el 6, segur que la primera lluna plena posterior al 21 de Març es veurà el 19 d'Abril, dimecres, després el Diumenge de Resurrecció serà el 23 d'Abril.

Altres exemples:

Per a l'any 2001, tenim un Nombre Aureo de 7 ( 2001/19 llança una resta de 6 , i llavors 6+1=7 ). El Nombre Aureo 7 ens indica que la primera lluna plena de primavera es produirà el dia 8 d'abril que és diumenge, llavors el primer diumenge després d'aquesta efemèride serà el dia 15 d'abril que correspondrà al Diumenge de Resurrecció.

Per a l'any 2005, tenim un Nombre Aureo de 11 ( 2005/19 dona una resta de 10 , i llavors 10+1=11 ). El Nombre Aureo 11 ens indica que la primera lluna plena de primavera es produirà el dia 26 de març que és dissabte, per tant el primer diumenge després d'aquesta efemèride serà el dia 27 de març que correspondrà al Diumenge de Resurrecció.





MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.