Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

L’Alguer. El país català de la Sardenya

per Comune di Alghero - Turisme




El casc antic de l’Alguer és d'una gran bellesa, i mostra molts trets urbanístics i arquitectònics comuns a les ciutats medievals dels territoris que van formar part de la Corona d'Aragó. Les muralles i torres, allà on s'han conservat, són molt característiques de la ciutat, així com el seu port esportiu, situat als peus del centre històric.

Dues vistes de la catedral de Santa Maria des de diferents carrerons


Una Ciutat Fortificada
"Una fortezza in forma di città", així Ilario Principe ha definit l'Alguer. L'Alguer durant la seva història s'ha identificat amb les seves muralles, al punt que els canviaments més significatius de la ciutat han trobat correspondència en les modificacions del sistema defensiu.
Encara avui, malgrat la seva demolició parcial, les muralles continuen a ésser un lloc fort, emblemàtic de la identitat dels algueresos. Sabem que les muralles construïdes pels genovesos el segle XIII van estar trobades en pèssimes condicions pels catalans que han ocupat la ciutat a començaments del 1354 i que per aquest motiu van estar restaurades, també mantenint el mateix traçat.

De la primera cortina, aquella catalano-aragonesa, resten sols algunes traces mentre que les fortificacions avui visibles són fruit de la voluntat de Ferran el Catòlic que el 1500 va decidir donar una "altra forma" a les estructures defensives, ja en condicions de degrad tals que no garantien més la protecció de la ciutat.


La muralla i la mar a l’Alguer


També en moltes altres ciutats italianes i europees, com a l'Alguer es va realitzar un projecte de adequació del sistema defensiu a les noves tècniques de assetge que preveien l'ús de les armes de foc. Les muralles amb perfil vertical amb torres altes van estar substituïdes per cortines més baixes però més massisses, caracteritzades de un perfil a escarpa i interrompudes de robustes torres a planta circular.

Els treballs de major entitat interessen la línia fortificada de terra - el traçat de la qual ve probablement modificat a la zona sud oriental - amb la construcció dels tres Forts - de la Magdalena, de Montalban i de l'Esperó - però sols el 1700 podrà dir-se completada amb la construcció de tres obres avançades, els revellins.
D'aquestes grandioses obres avui són visibles, a més de les altres fortificacions de la part de la marina, set torres: entre la fi del 1800 i el principi del 1900, successivament a la cancel·lació de l'Alguer entre les places fortes militars (1867), se procedeix a la demolició de les cortines i de les obres avançades vers l'interior del territori, decisió avui discutible que aleshores fou necessària per consentir el desenvolupament de la ciutat moderna.

Escut de Catalunya a la Torre de Porta Terra Port esportiu des de la torre de Sant Erasmo


Una mica d’història
Al 1102 la família genovesa dels Dòria fundava la ciutat de l'Alguer, donant vida a una ciutat fortificada veritable, destinada a ésser, a partir del s. XIII, una de les més importants fortaleses del Mediterrani. L'Alguer resta a sota del domini genovès -a part la breu ocupació pisana del 1283- per més de dos-cents anys.
Les fortificacions de l'època dels Dòria, reforçades successivament pels catalano-aragonesos, custodeixen avui el burg antic de la ciutat de l'Alguer on carrerons, austers edificis gòtics, arcs i porxos d'estil ibèric, ens reconten el seu passat de colònia catalana.


La vista de la ciutat al capvespre és encisadora


El camí de les Muralles constitueix avui un dels principals llocs de promoció cultural de la ciutat: mostres, ressenyes musicals i cinematogràfiques, espectacles itinerants, animen en diversos períodes de l'any el suggestiu escenari de la ciutat fortalesa.

Un racó d'encant català
Tot comença el 1354 quan l'Alguer passa a sota del domini de la Corona Aragonesa. Amb l'expulsió de tots los habitants originaris, la ciutat és estada populada de colons catalans, mallorquins i valencians.
La fortalesa sardo-genovesa, doncs, se canvia en una imponent plaça forta catalana: quatre-cents anys de dominació ibèrica que han senyat significativament la identitat històric-cultural de la ciutat.

Avui cada carreró del burg antic ens parla de la catalanitat de l'Alguer. Els carrerons que encara avui conserven els antics noms catalans, els sons del seu dialecte, l'arquitectura dels seus palaus i de les seves esglésies: plaça Cívica, Palau d'Albis, l'església de Sant Miquel, les torres perfectament inserides en les muralles, sense oblidar l'església de Sant Francesc i la catedral de Santa Maria, emblemes veritables de l'estil gòtic-català en Sardenya.

Carreró del nucli antic La Torre de l'Esperó és la major de totes


Idioma
Fins fa relativament poc, la majoria dels habitants de la zona parlaven alguerès, una varietat dialectal del català -actualment amb influències del sard i l'italià-, ja que els colons catalans de Barcelona van repoblar la ciutat després d'expulsar la població sarda autòctona el 1372, després d'una revolta popular contra Pere III el Cerimoniós. El català va ser reemplaçat pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII, i, en el segle XVIII, per l'italià.

El 1990 un 60% de la població local encara entenia l'alguerès parlat encara que, d'algun temps ençà, poques famílies l'han transmès als fills. Encara així, la majoria dels algueresos de més de 30 anys ho saben parlar i diferents entitats promouen la llengua i la cultura, com per exemple Òmnium Cultural, el Centre María Montessori i l'Obra Cultural de l'Alguer.





MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2016

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.