26 de Febrer de 2021   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

La unió amb Aragó (1131 - 1213)

A la mort sense descendència d'Alfons el Batallador (1134) rei d'Aragó i Navarra, es va plantejar una important crisi successòria, ja que el rei en el seu testament deixava els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, l'Hospital i el Tremp.

La noblesa i la família real aragonesa es van manifestar en contra de les últimes voluntats del seu monarca i van buscar el familiar més proper a la figura del seu germà Ramir el Monjo, bisbe de Roda (Ribagorça), que va haver d'abandonar els seus vots i casar amb Agnés de Poitiers (néta del comte de Tolosa), naixent la seva filla Petronella en 1136. Dinar de plata del comte Ramón Berenguer III.

A partir d'aquest moment tant el rei de Castella com el comte de Barcelona van iniciar gestions diplomàtiques per obtenir la mà de la princesa i unir-se a Aragó.

Finalmente l'11 d'agost del 1137 es van celebrar les esposalles del comte de Barcelona Ramón Berenguer IV amb Petronella, obtenint el comte el títol de princep d'Aragó, sense renunciar al títol comtal.

En 1147 Ramón Berenguer IV, conjuntament amb el rei de Castella, realitzen diverses expedicions per terres andaluses fins a Almeria, i també incursions pel regne de Múrcia.

En 1148 conquesta el regne de Tortosa, amb ajuda de les milícies genoveses, un any després conquereix el regne de Lleida, també en poder musulmà, completant així l'unificació del territori del principat, sumant als territoris ja heretats de la Catalunya Vella els nous conquerits anomenats la Catalunya Nova. Al tractat de Tudellén (1151) es repartiran les zones d'influència a la península entre els regnes de Castella i Aragó.

En 1162, després de la mort de Ramón Berenguer IV, el seu fill Alfonso és proclamat el primer comte-rei, casant als 20 anys amb Sancha de Castella. Aquest monarca va consolidar l'incorporació a la corona de la Provença i el Rosselló.

Per una altra part, des del Concili herètic del 1167, es van formar els bisbats càtars que van anar difonent una nova doctrina, atractiva per la seva simplicitat i per la pobresa dels seus membres, molt contrastada amb la vida opulenta d'una part del clericat catòlic.

Establerts a l'Occitània francesa i en algunes àrees de Catalunya, van causar recel a les institucions catòliques, desembocant la situació que el successor del rei Alfons, Pere II, pressionat políticament pel papa Inocenci III, els expulsés i perseguís enmig d'una dualitat personal, morint a la Batalla de Muret (1213) i perdent els dominis occitans.
Liber Feudorum Maior

Alfons I el Cast i Ramón de Caldes.
Liber Feudorum Maior.
(Arxiu de la Corona d'Aragó)



Comtat d'Aragó
Aznar I  ¿-838
Galindo I Aznárez¿-?
Garcia¿-?
Aznar II Galíndez¿-?
Galindo II Aznárez¿-?
Andregoto Galíndez¿-?
Unió al Regne de Navarra970-1035
 
Regne d'Aragó Casa de Navarra
Ramir I1035-1063
Sanç I Ramírez1063-1094
Pere I1094-1104
Alfons I el Batallador1104-1134
Ramir II el Monjo1134-1137
Petronella1137-1162
 
Casa Barcelona: Unió catalana-aragonesa
Alfons II1162-1196
Pere II1196-1213
Jaume I el Conqueridor1213-1276
Pere III el Gran1276-1285
Alfons III el Liberal1285-1291
Jaume II el Just1291-1327
Alfons IV el Benigne1327-1336
Pere IV el Cerimoniós1336-1387
Joan I el Caçador1387-1396
Martí I l'Humà1396-1410
Interregne1410-1412
 
Casa de Trastàmara
Ferran I d'Antequera1412-1416
Alfons V el Magnànim1416-1458
Joan II1458-1479
Ferran II el Catòlic1479-1516
Aragó pasa a la casa
d'Habsburg
1516