A la mort sense descendència d'Alfons el Batallador (1134) rei d'Aragó i Navarra, es va plantejar una important crisi successòria, ja que el rei en el seu testament deixava els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, l'Hospital i el Tremp.
La noblesa i la família real aragonesa es van manifestar en contra de les últimes voluntats del seu monarca i van buscar el familiar més proper a la figura del seu germà Ramir el Monjo, bisbe de Roda (Ribagorça), que va haver d'abandonar els seus vots i casar amb Agnés de Poitiers (néta del comte de Tolosa), naixent la seva filla Petronella en 1136.
A partir d'aquest moment tant el rei de Castella com el comte de Barcelona van iniciar gestions diplomàtiques per obtenir la mà de la princesa i unir-se a Aragó.
Finalmente l'11 d'agost del 1137 es van celebrar les esposalles del comte de Barcelona Ramón Berenguer IV amb Petronella, obtenint el comte el títol de princep d'Aragó, sense renunciar al títol comtal.
En 1147 Ramón Berenguer IV, conjuntament amb el rei de Castella, realitzen diverses expedicions per terres andaluses fins a Almeria, i també incursions pel regne de Múrcia.
En 1148 conquesta el regne de Tortosa, amb ajuda de les milícies genoveses, un any després conquereix el regne de Lleida, també en poder musulmà, completant així l'unificació del territori del principat, sumant als territoris ja heretats de la
Catalunya Vella els nous conquerits anomenats la
Catalunya Nova. Al tractat de Tudellén (1151) es repartiran les zones d'influència a la península entre els regnes de Castella i Aragó.
En 1162, després de la mort de Ramón Berenguer IV, el seu fill Alfonso és proclamat el primer comte-rei, casant als 20 anys amb Sancha de Castella. Aquest monarca va consolidar l'incorporació a la corona de la Provença i el Rosselló.
Per una altra part, des del Concili herètic del 1167, es van formar els bisbats càtars que van anar difonent una nova doctrina, atractiva per la seva simplicitat i per la pobresa dels seus membres, molt contrastada amb la vida opulenta d'una part del clericat catòlic.
Establerts a l'Occitània francesa i en algunes àrees de Catalunya, van causar recel a les institucions catòliques, desembocant la situació que el successor del rei Alfons, Pere II, pressionat políticament pel papa Inocenci III, els expulsés i perseguís enmig d'una dualitat personal, morint a la Batalla de Muret (1213) i perdent els dominis occitans.
Alfons I el Cast i Ramón de Caldes.
Liber Feudorum Maior.
(Arxiu de la Corona d'Aragó) |
| Comtat d'Aragó |
| Aznar I | | ¿-838 |
| Galindo I Aznárez | | ¿-? |
| Garcia | | ¿-? |
| Aznar II Galíndez | | ¿-? |
| Galindo II Aznárez | | ¿-? |
| Andregoto Galíndez | | ¿-? |
| Unió al Regne de Navarra | | 970-1035 |
| | | |
| Regne d'Aragó Casa de Navarra |
| Ramir I | | 1035-1063 |
| Sanç I Ramírez | | 1063-1094 |
| Pere I | | 1094-1104 |
| Alfons I el Batallador | | 1104-1134 |
| Ramir II el Monjo | | 1134-1137 |
| Petronella | | 1137-1162 |
| | | |
| Casa Barcelona: Unió catalana-aragonesa |
| Alfons II | | 1162-1196 |
| Pere II | | 1196-1213 |
| Jaume I el Conqueridor | | 1213-1276 |
| Pere III el Gran | | 1276-1285 |
| Alfons III el Liberal | | 1285-1291 |
| Jaume II el Just | | 1291-1327 |
| Alfons IV el Benigne | | 1327-1336 |
| Pere IV el Cerimoniós | | 1336-1387 |
| Joan I el Caçador | | 1387-1396 |
| Martí I l'Humà | | 1396-1410 |
| Interregne | | 1410-1412 |
| | | |
| Casa de Trastàmara |
| Ferran I d'Antequera | | 1412-1416 |
| Alfons V el Magnànim | | 1416-1458 |
| Joan II | | 1458-1479 |
| Ferran II el Catòlic | | 1479-1516 |
Aragó pasa a la casa
d'Habsburg | | 1516 |
|
