El gabinet sortit de les eleccions de febrer de 1936, presidit per Azaña, va prosseguir la reforma agrària, va restablir la Generalitat i va concedir autonomia al País Basc i a Galícia, però les faccions més radicals de la dreta i l'esquerra havien elegit ja la lluita oberta.
Els dies 17 i 18 de juliol del mateix any es produeix un aixecament militar iniciat a Melilla pels generals Franco, Mola, Goded i Queipo de Llano que va dividir Espanya en dos, ja que unes regions i províncies s'havien pronunciat contra el govern (
nacionals) i d'altres li eren fidels (
republicans). L'enfrontament d'ambdós fronts va desembocar en una guerra civil que va durar tres anys.
El 29 de setembre de 1936 la "Junta de Defensa Nacional de Burgos" nomena a Francisco Franco nou cap de govern i generalíssim dels exèrcits, mentre les potències democràtiques internacionals formen un Comitè de No-intervenció i Franco pacta amb els governs feixistes d'Alemanya i Itàlia perquè l'ajudin directament.
Desprès d'un intent pel control de Madrid, els nacionals fracassen davant la Junta Popular de Defensa recolzada per les Brigades Internacionals i la Columna Durruti, procedent de Catalunya.
El 1938 el govern d'Espanya es trasllada a Barcelona i els nacionals promouen una estratègia d'aïllament entre Madrid-València i Barcelona atacant les línies de l'Ebre, a les mans dels republicans. Un cop dividit en dos el terreny republicà, comença l'ofensiva sobre Catalunya que acaba a l'any següent amb la presa de Barcelona i Girona.
El 28 de març de 1939 les tropes nacionals entren a Madrid i es posa fi a la guerra. A partir d'aquell moment comença l'exili o presó de totes les personalitats destacades de la república, la liquidació del règim republicà i les seves reformes, l'il·legalització de partits, sindicats i associacions (excepte falangistes i carlins) i l'abolició de la Generalitat de Catalunya.
El setembre d'aquell mateix any, Hitler envaeix Polònia i comença la segona Guerra Mundial.
