Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

01/12/2015

Atractiu turístic i gastronòmic de primer ordre


Anar a buscar bolets s’ha convertit en un fenomen que més enllà de la seva creixent popularitat genera una important activitat econòmica associada al turisme. Malgrat això, diverses veus discordants fa anys que reclamen una normativa que en reguli la venda i augmenti la protecció dels espais naturals.

Els bolets s’han convertit en un al·licient turístic de primer ordre que atreuen cada tardor milers de persones als boscos del Pirineu i Prepirineu catalans amb l’objectiu d’omplir el cistell de rovellons, llenegues, rossinyols i ceps, algunes de les espècies més apreciades. Un fenomen que augmenta cada any i que genera una important activitat econòmica, sobretot en aquells negocis vinculats al turisme, l’hoteleria i la restauració, però que no compta amb una regulació sobre la venda que alguns reclamen.

Una de les comarques que més visitants rep entre setembre i novembre, la millor època de recol·lecció, és el Berguedà, on els bolets s’han convertit en un dels grans atractius per als visitants. “Aquest any hem engegat un servei de guies que porta grups a buscar bolets i els explica les característiques de cada espècie”, explica Antoni Barat, president de l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà que organitza anualment la campanya gastronòmica La cuina del bolet. Però el fenomen s’estén per una quinzena de comarques més, com els dos Pallars, l’Alta Ribagorça, la Garrotxa, la Cerdanya, el Solsonès, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Conca de Barberà, etc, que també n’han sabut treure profit per engegar iniciatives relacionades amb la gastronomia i de cara al turisme, com fires, mercats i concursos.

Malgrat el seu benefici econòmic, la recol·lecció de bolets compta amb detractors que en demanen una regulació. És el cas de Juan Martínez, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ho considera “clau” per acabar amb l’impacte ecològic que genera. Segons ell, els propietaris dels boscos, en un 80% en mans privades a Catalunya, també haurien de poder beneficiar-se d’un recurs com el micològic que els seria més rendible que la venda de fusta. En sintonia amb Martínez, Jesús Estany, director de Rovellons Estany, que es dedica a la transformació i venda de bolets, amb seu a Fonollosa, demana mesures per acabar amb l’existència d’un “mercat submergit” i aposta per adoptar models com el francès, on l’activitat està regulada, per poder-ne tenir “dades econòmiques fiables”. “Amb la crisi, hi ha persones sense feina que van al bosc a buscar bolets i que no tenen cap respecte pel que hi troben”, afirma.

A Catalunya no només l’afició per anar a caçar bolets ha crescut, també ho ha fet la demanda per consumir-ne. És per això que se n’importen molts més dels que es produeixen procedents “de països com Romania i Macedònia”, afirma Estany, que alerta que el canvi climàtic “està afectant moltíssim” la producció. Per la seva banda, Llorenç Petràs, que des de fa anys regenta una coneguda parada del mercat de La Boqueria, explica “que cada any es ven un 20% més en part perquè tots els millors xefs del món han incorporat els bolets en les seves receptes”.



Font: gastroteca.cat



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2016

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.