Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

31/03/2010

Unes postres tradicionals per tot l'any.


La crema de Sant Josep és sens dubte un dels nostres postres més popular, raó per la qual s'entén que fora del nostre país se la conegui amb el nom de crema catalana. Aquesta denominació, que assumeix com a pròpia una perspectiva forana, també s'usa a Catalunya junt amb altres com crema cremada o crema per designar un plat que s'ha convertit en un clàssic de la carta dels restaurants.

Fora del nostre país, la crema ha fet camí en diferents cultures culinàries. Jean Louis Neichel, tants anys cuinant i triomfant a Catalunya, assegura que li agrada més la nostra crema, que la versió popularitzada al seu país d’origen: “La crème Brûlée, n'hi diem a França. S'assembla molt, però no és ben bé igual. La forma és més com de flam, potser d'una major solidesa, i així com aquí la fórmula és rígida, els francesos li donen diferents sabors, la perfumen amb lavanda, amb fonoll. Una altra cosa que em va cridar l'atenció és que al meu país la crema se serveix als restaurants de màxim luxe mentre que aquí a Catalunya quan vaig arribar era un plat del tot popular, molt de fonda. Però ara ja és també a les grans taules i és lògic, perquè la crema catalana és extraordinària. Jo la tinc sempre a la carta!”.

Cremes de Sant Josep n'hi ha de moltes menes però no tant en funció dels ingredients que la composen com de les proporcions. Els ingredients són fixos, a la Gastroteca mateix en trobareu la recepta clàssica: llet, sucre, ous, pela de llimona, canyella, i un espesseïdor que és el que es presta més a parers. Josep Lladonosa, a El gran llibre de la cuina catalana, recull l'habitual maizena. En canvi, Lolita Reixach, del restaurant Hispània, d'Arenys de Mar, gran temple culinari tradicional català, prefereix el midó: “Sens dubte. Amb maizena fas una pasterada. Molt millor el midó: ja és així, com la feia la mare, que va ser una cuinerassa. I escolteu, mal ens està el dir-ho però la Paquita i jo hi tenim alguna autoritat, eh?, perquè la nostra crema va guanyar la medalla d'or de l'Academia Internacional de la Gastronomia! Hi posem midó, rememem i rememem fins que lliga i tenim preparat un cubell de gel perquè s'hi aguanti perfecta. A l'Hispània en fem tot l'any, però el 19 de març se n’hauria de menjar per qüestió de principis. Avui dia per desgràcia s'estan perdent les tradicions i hem de ser nosaltres mateixes que recordem al client que és Sant Josep i que toca menjar crema de postres. Jo sempre dic que aquest dia la portada de La Vanguardia hauria ser la fotografia d’una crema, per recordar-ho a tothom”.

La crema no és un plat estacional perquè no debades respon al propòsit de conservar els ous, i ous n'hi ha sempre. Però tal com diu Lolita Reixach, pel 19 de març, toca crema. D'un temps ençà, Sant Josep és el dia del pare, atès que Josep va ser pare putatiu, i biològic també segons els Testimonis de Jehovà. Però Sant Josep aquí a Catalunya havia estat festiu de molt abans. I d’aquí ve la tradició de menjar crema de postres aquesta data. Perquè fa festa. A banda que, segons assegura el refranyer, tota la família en participa: “La crema, si és cremada, als xics i als grans agrada”. Tanmateix, malgrat ser col·lectiu el costum, cada vegada més ens hem avesat a menjar la crema en cassoletes individuals, petites. Se'ns ha acudit de parlar amb un terrissaire per saber-ne alguna d'un element que no sol aparèixer mai referenciat en els escrits de cuina: l'atuell. No ens hem adreçat a un terrissaire qualsevol, no. Gastroteca s’ha posat en contacte amb Josep Mestres, de Quart, reconegut amb el títol oficial de Mestre Artesà de Catalunya, que ens ha fet avinent el següent: “El normal era fer de terrissa vidriada dins i porosa fora, però és més higiènic i s’esquerda menys si és tota ella vidriada; jo les faig així, les cassoletes. No cal que siguin de fang refractari, perquè no van al foc directe. I n’hi ha de dues mides, poden ser de tretze centímetres de diàmetre exterior, o d'onze i mig. La tendència que estem notant és que els restaurants cada vegada fan servir més la d’onze i mig, perquè hi posen la mateixa quantitat de crema i no queda plana sinó fins dalt de tot, sembla que n’hi hagi més. Lògicament, la duplicitat d’atuell també ha obligat a disposar de dos mides de cremador circular de ferro”.

El ferro per daurar la capa superior de la crema, a voltes se substitueix pel bufador de precisió. Circumstància imprescindible en el cas del restaurant innovador, que presenta la crema en un format nou, com Carles Gaig, del restaurant Gaig, de Barcelona, que la serveix quasi líquida en vas de vidre. Però, evidentment, no tota la crema és cremada, si no no vindria a tomb l’especificació en el nom. Joan Baixas, de la cèlebre pastisseria Baixas, ho rexumeix així: “Els pastissers en fem servir molta, de crema, en tortells, braços, lioneses, però és crema sense cremar i més espessa, amb major proporció de maizena o midó, això fa que el resultat final sigui diferent. Crema cremada se n’utilitza en algun semifred o en el torró de Nadal, però fora d’això només en fem per Sant Josep, en les cassoles típiques, i la recepta també és la de tota la vida... amb un únic detall personal que, vinga, sí, us el dic: sal, un pensament de sal. La sal proporciona un puntet gastronòmic, fa que la crema no empalagui tants, desperta les papil·les i agrada més sense que qui la menja sàpiga el perquè, encara que, ara, clar, ara sí que ho sabrà perquè hem desvetllat el secret”.



Font: gastroteca.cat



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.