Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

15/12/2015

De costum familiar a festa popular nadalenca. Les (La Val d'Aran) 24 de desembre.


L’esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l’encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.

La Soca, funcions i interpretacions
Antigament, abans que la calefacció arribés a totes les cases, moltes llars del Pirineu escalfaven les fredes nits de Nadal amb una gran soca d’arbre que es mantenia encesa. La soca, normalment de faig, es col·locava a l’interior de les cases, dins la gran ximeneia amb bancs que hi havia aprop de la cuina, es cuidava amb detall i s’encenia. El foc de la soca s’havia de controlar permanentment, per tal que no es consumís ni massa depressa ni massa a poc a poc.

Aquest sistema de calefacció casolà va ser present a la vida quotidiana de molts habitants del Pirineu i va generar un ric i divers costumari. Alguns veuen en aquesta soca un amulet protector de la llar a qui calia donar de menjar i beure (una bona manera de controlar la intensitat del foc), altres hi veuen un culte a la natura i al foc, que més tard va donar origen al tió de Nadal. Finalment, altres creuen que l’encesa de la soca responia a un ritu de pas amb el que es començava l’any nou. Així, dos o tres dies abans del solstici d’hivern la xemeneia es netejava del tot i, després de deixar aquest espai ben net i preparat, s’encenia la Soca, el foc nou (eth nau huec), que havia de durar encès fins a principis d’any.

Sigui com sigui, l’encesa d’aquest gran tron està directament relacionat amb l'arribada del solstici d'hivern i amb les tasques de preparació de la llar contra el fred en els moments de més baixes temperatures.

La festa d'Era Soca de Nadau
Els habitants de Les, que ja fa temps que tenen calefacció i que han deixat d’utilitzar la soca per escalfar-se, van decidir donar continuïtat a aquest costum convertint-lo en una celebració popular que unís a tot el poble, tal i com antigament havia unit a tots els membres d’una mateixa familia. Van treure al carrer l’antic costum familiar i van col·lectivitzar el ritu casolà.

Així, cada dia 24 de desembre a la tarda es va a cercar la Soca més gran que es pugui trobar (algunes poden arribar a fer dues tonelades, dos metres cúbics de volum de fusta) i es situa a la plaça de l’Església. Allà, la darrera parella casada, la parella casada de l’any en curs o en el seu defecte, la parella més antiga, té l’honor d’encendre la Soca de Nadau.

Una vegada encesa la Soca, la gent beu un vas de vi i menja un aperitiu i se’n va a casa a esperar l’inici de la Missa del Gall. Aleshores els nens, abillats amb motius nadalencs i cantant cançons típiques araneses o de moda, passen casa per casa recollint el que la gent els dóna (carmels, menjar, diners, etc). Després de la capta dels nens es va a la Missa de Miejanet o del Gall i, al sortir-ne, es torna a anar davant la Soca de Nadau, on l’Ajuntament obsequia als presenta amb un petit ressopó, amb xocolata calenta, coca, mistela i ron. Després, a poc a poc, i en funció del fred que faci, la gent es va dispersant pels bars i discoteques de la zona a acabar la nit.

La Soca de Nadau de Les mostra, un cop més, la estreta vinculació entre els rituals de foc i les festes populars a les terres pirinenques.

Font: festes.org



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2016

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.