Esta web utiliza cookies para obtener datos estadísticos de la navegación de sus usuarios. Si continua navegando consideramos que acepta su uso. X Cerrar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turismo islas baleares
  
Buscar:    
CATALUÑA
LAS VEGUERÍAS HISTORIA DE CATALUÑA EL ARTE EN CATALUÑA GEOGRAFÍA Y MAPAS GASTRONOMÍA FIESTA Y FOLKLORE
SERVICIOS
HOTELES Y HOSTALES APARTAMENTOS CASAS RURALES CAMPINGS RESTAURANTES ALBERGUES Y REFUGIOS CASAS DE COLONIAS DEPORTES DE AVENTURA BALNEARIOS BODEGAS
TURISMO
MINI-GUÍAS GRATUITAS VISITAS RUTAS REPORTAJES PANORÁMICAS 360º VÍDEOS BUSCADOR DE RUTAS
MONOGRÁFICOS
PUENTES MEDIEVALES CASTILLOS DE CATALUÑA MICOLOGÍA EN CATALUÑA BIOGRAFÍAS ILUSTRES ARTÍCULOS
UTILIDADES
NOTICIAS EL TIEMPO
TERRITORIOS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

01/12/2015

Atractiu turístic i gastronòmic de primer ordre


Anar a buscar bolets s’ha convertit en un fenomen que més enllà de la seva creixent popularitat genera una important activitat econòmica associada al turisme. Malgrat això, diverses veus discordants fa anys que reclamen una normativa que en reguli la venda i augmenti la protecció dels espais naturals.

Els bolets s’han convertit en un al·licient turístic de primer ordre que atreuen cada tardor milers de persones als boscos del Pirineu i Prepirineu catalans amb l’objectiu d’omplir el cistell de rovellons, llenegues, rossinyols i ceps, algunes de les espècies més apreciades. Un fenomen que augmenta cada any i que genera una important activitat econòmica, sobretot en aquells negocis vinculats al turisme, l’hoteleria i la restauració, però que no compta amb una regulació sobre la venda que alguns reclamen.

Una de les comarques que més visitants rep entre setembre i novembre, la millor època de recol·lecció, és el Berguedà, on els bolets s’han convertit en un dels grans atractius per als visitants. “Aquest any hem engegat un servei de guies que porta grups a buscar bolets i els explica les característiques de cada espècie”, explica Antoni Barat, president de l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà que organitza anualment la campanya gastronòmica La cuina del bolet. Però el fenomen s’estén per una quinzena de comarques més, com els dos Pallars, l’Alta Ribagorça, la Garrotxa, la Cerdanya, el Solsonès, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Conca de Barberà, etc, que també n’han sabut treure profit per engegar iniciatives relacionades amb la gastronomia i de cara al turisme, com fires, mercats i concursos.

Malgrat el seu benefici econòmic, la recol·lecció de bolets compta amb detractors que en demanen una regulació. És el cas de Juan Martínez, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que ho considera “clau” per acabar amb l’impacte ecològic que genera. Segons ell, els propietaris dels boscos, en un 80% en mans privades a Catalunya, també haurien de poder beneficiar-se d’un recurs com el micològic que els seria més rendible que la venda de fusta. En sintonia amb Martínez, Jesús Estany, director de Rovellons Estany, que es dedica a la transformació i venda de bolets, amb seu a Fonollosa, demana mesures per acabar amb l’existència d’un “mercat submergit” i aposta per adoptar models com el francès, on l’activitat està regulada, per poder-ne tenir “dades econòmiques fiables”. “Amb la crisi, hi ha persones sense feina que van al bosc a buscar bolets i que no tenen cap respecte pel que hi troben”, afirma.

A Catalunya no només l’afició per anar a caçar bolets ha crescut, també ho ha fet la demanda per consumir-ne. És per això que se n’importen molts més dels que es produeixen procedents “de països com Romania i Macedònia”, afirma Estany, que alerta que el canvi climàtic “està afectant moltíssim” la producció. Per la seva banda, Llorenç Petràs, que des de fa anys regenta una coneguda parada del mercat de La Boqueria, explica “que cada any es ven un 20% més en part perquè tots els millors xefs del món han incorporat els bolets en les seves receptes”.



Fuente: gastroteca.cat



MAPA DE TERRITORIOS
Mapa de veguerías
GASTRONOMÍA
FIESTAS Y FERIAS 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomienda esta web

  Recomienda esta web a un amigo  

WEBS TURÍSTIQUES

Enlázanos  |  Tu página de inicio  | 

Esta página ha sido realizada por NetCom2 Internet, S.L.. Para más información pueden utilizar nuestro e-mail de Contacto. Para cuestiones técnicas concernientes a este website pueden dirigirse por e-mail a webmaster@vegueries.com. La página ha sido actualizada por última vez el 10/04/2017. La resolución óptima es de 1024x768 píxels y color de 16 bits.

Por favor lea nuestra Venta de fotografías y mapas, Política de privacidad y Condiciones de Uso y Nota legal.