Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Josep Anselm Clavé (1.824 – 1.874)

per Wikipedia


 Josep Anselm Clavé en un oli pintat per J. Casanovas Nascut en el barri barceloní de La Ribera fill d'un comerciant de fusta. De petit va aprendre l'ofici de torner però ho va deixar a causa dels seus problemes de vista. A partir d'aquest moment es va dedicar, de forma autodidacta, a estudiar música i poesia. Interpretava les seves pròpies composicions en cafès de Barcelona acompanyant-se d'una guitarra.

Va mostrar des de ben jove una filiació política d'esquerres i republicana. Es va relacionar amb Narcís Monturiol i Abdó Terrades, col·laborant en la creació del primer diari comunista a Catalunya. Entre 1840 i 1843 va participar de forma activa en les revoltes urbanes que van tenir lloc en la ciutat de Barcelona; poc temps després del bombardeig de la ciutat condal per Espartero (desembre 1842) va ser arrestat i empresonat en la fortalesa militar de la Ciutatella.

Va tornar a la seva activitat com a músic pels cafès de Barcelona, entrant en contacte amb la música de l'època, comprovant que les seves composicions, inspirades, poètiques i refinades, tenien molta acceptació a l'allunyar-se del tarannà de la música majoritària. Gràcies a aquest talent va ser cridat per a dirigir un grup de músics, "L'Aurora", que es dedicaven a tocar per cafès i a interpretar serenatas. A causa de la dificultat de crear un repertori adequat per a un grup de músics tan heterogeni com "L'Aurora", Clavé va optar per fer-los cantar a tots, però era necessari conservar una teixidura polifònica. Així va sorgir la idea de crear una coral, "La Fraternitat", la primera a Espanya (2 de febrer de 1850).

Mitjançant la coral La Fraternitat, Clavé es va proposar, d'acord amb la seva ideologia progressista i filantròpica, l'objectiu d'acostar la música i la cultura a una classe treballadora a la qual, en aquella època, se li negava l'accés a la mateixa. Clavé va organitzar a Barcelona unes sessions de ball denominades "balls fraternals", on acudien persones de totes les classes socials i ballaven juntes en una època on les activitats col·lectives estaven molt segregades per classes. La música era interpretada pel grup coral La Fraternitat. Imitant-los van començar a formar-se a Barcelona i poblacions veïnes grups corals; la tendència es va expandir per tota Catalunya en pocs anys. El cant coral es va convertir en una activitat pròpia de les classes obreres, la seva via d'escapament a una vida dura de treball laboral.

El 1853 Clavé va llogar els Jardins de la Nimfa, situats en el Passeig de Gracia, per a realitzar espectacles de manera regular. Aquests concerts, iniciats per La Fraternitat, van trobar dura oposició de les classes altes, impidint seguir aquesta activitat ni amb les sessions de ball. Però el seu èxit perdurava i es va traslladar l'activitat als Camps Elisis (també al Passeig de Gracia). Fins al 1856 aquesta activitat va continuar i va tenir gran èxit, però les tensions soci-polítiques i la crisi de 1855, van ser la causa que Clavé fora detingut i deportat a les Illes Balears. AL ser posat en llibertat, Clavé va recuperar allò que havia estat interromput: en 1857 va organitzar uns espectacles en els Jardins d’Euterpe, aquesta vegada sense dependre de cap empresa externa que pogués ser clausurada. La Fraternitat passaria a denominar-se "Societat Coral Euterpe".

Els espectacles i balls populars dels Jardins d’Euterpe van tenir gran èxit, portant-se a terme diversos concerts en diferents sessions al llarg del dia. Clavé va decidir editar un programa d'activitats anomenat Eco de Euterpe, un butlletí on figuraven tots els esdeveniments relacionats, així com fragments literaris i notícies. En 1860 es va fundar la "Associació Euterpense", una federació que agrupava les entitats corals i els proporcionava assessorament i repertori.

Entre els anys 1860 i 1864 les activitats artístiques d'aquesta federació van tenir un gran eco i van agrupar milers de cantors i centenars de músics en concerts comuns. En aquest marc, Clavé va fer interpretar fragments corals i instrumentals de l'òpera Tannhäuser als cors euterpenses acompanyats pel cor de senyores del Gran Teatre del Liceu, la primera vegada que Richard Wagner era escoltat a Espanya (16 de juliol de 1862). L'Associació Euterpense va publicar el periòdic , divulgant l'activitat coral catalana.

En 1867 Clavé va ser detingut de nou i deportat a Madrid, però malgrat això les activitats dels Jardins d’Euterpe, de la Societat Coral Euterpe, els balls, concerts, actuacions en els carrers de la ciutat i en diferents teatres, van continuar. A partir de 1868, a conseqüència de la Revolució de Setembre, La Gloriosa, els Cors de Clavé van deixar de ser l'eina bàsica per a canalitzar les inquietuds republicanes per a ser dirigides primer a través del Club dels Federalistes amb el Partit Republicà Democràtic Federal i posteriorment pel partit Republicà. Clavé no havia abandonat mai l'activitat política, va formar part del comitè redactor de La Renaixença i va exercir diversos càrrecs públics. El mateix any 1868 va ser membre de la Junta Revolucionària; a l'any següent va ser vicepresident del Pacte de Tortosa; en 1871 va ser escollit diputat i nomenat President de la Diputació de Barcelona i en 1873, amb la Primera República, Governador Civil de Castelló i Delegat del Govern a Tarragona. El cop del general Pavía el 3 de gener de 1874 va posar fi a la República i a totes les esperances democràtiques dipositades en ella. Clavé va tornar a Barcelona on va morir, poques setmanes després, al febrer.

El seu lema era: Progrés, virtut i amor.


La poesia de Clavé, influenciada pel romanticisme, l'expressió dels sentiments, i en particular pel poeta populista francès Pierre-Jean de Béranger, es troba en la línia de les plomes de l'època que van adoptar una literatura lligada al consum popular, habitualment de circumstàncies i doctrinal.

La seva obra literària i musical estava bàsicament destinada a activitats socioculturals:

Música de ball, pensada per a ser cantada amb acompanyament instrumental: vals, polca, chotis... Música de concert, coral i amb poc o res d’acompanyament instrumental, polifònica: himnes, barcaroles, pastoreles...

Hi ha dos caràcters ben diferents en ambdós tipus d'obres. En les primeres es troben influències de Verdi i un caràcter extrovertit i triomfal, mentre que les obres del segon grup tenen un tarannà més intimista i recollit; tracten de temes pastorals, on es presenta un món idíl·lic i una naturalesa idealitzada, sovint amb referències mitològiques. Clavé pretenia recuperar un ideal de societat pre-industrial, un món rural on l'home és lliure i no sotmès a les normes i l'explotació humana del món industrial, amb ànim d'evasió en les seves lletres. El mateix escenari on es realitzaven els concerts ja suposava una espècie d'oasi dintre de la ciutat, uns jardins evocadors on podia manifestar-se la fraternitat i la germanor.

Clavé fou un personatge important per a la música i la societat, especialment la catalana, per diversos aspectes:

- Va introduir el món coral aproximant al país d'acord amb la cultura europea.
- Va donar eines culturals a les classes obreres per a adquirir una formació i una autoestima, alhora que un sentiment de pertinença a un col·lectiu.
- Va propiciar el moviment associatiu, sobrepassant al món estrictament coral i va arribar a constituir un eix vertebrador de la societat catalana.
- Va crear un moviment musical: el moviment coral.

Obres
  • Els xiquets de Valls. Part de la melodia d'aquesta obra va ser emprada per al qual seria l'himne de Catalunya alternatiu a Els Segadors durant la Segona República, el Cant del poble amb lletra de Josep Maria de Sagarra.
  • Lo somni d’una verge
  • La font del roure (1854)
  • Las ninas del Ter (1854)
  • A Montserrat (1855)
  • Las flors de maig (Las flores de mayo) (1858)
  • La queixa d'amor (1858)
  • Los nets dels almugàvers (1860) (cant de guerra inspirat en la Guerra de África -1859,1860-)
  • Les vespres catalanas (poema dedicat al Corpus de Sangre de 1640)
  • La Bonaventura
  • La nina dels ulls blaus
  • Los pescadors
  • Lo pom de flors
  • Gloria a España (1863)
  • La Maquinista (1867)
  • La Revolució (1868)
  • Paco Mandria y Sacabuches
  • Una Zambra en Alfarache

Com a compositor de sarsueles, Clavé va ser un dels iniciadors del gènere en català, estrenant en el Gran Teatre del Liceu, el 30 de desembre de 1859, la sarsuela L’aplec del Remei. Posteriorment va compondre L’art de la bruixeria, amb text de Conrad Roura i Vidal Valenciano o Una Zambra en Alfarache.



MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.