Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Gombau de Camporrells (? - 1.205)

per Francisco Salamero - El Ribagorzano


Aquest important clergue mereix ser a la secció de Ribagorçans il·lustres per moltes raons, sent la més coneguda la promoció i decisió per construir la Catedral de Lleida, ciutat de la qual era Bisbe. Vista de la Catedral de Lérida, la gran obra de Gombaldo

He d'agrair el meu coneixement d'aquest il·lustre a diverses obres entre la qual destaca la titulada "Gombau de Camporrells, Bisbe de Lleida, a l'alba del Segle XIII editada el 1996 per ''Els Amics de la Seu Vella" i dirigida per Isidre G . Bango i Joan J. Busqueta, sent aquest últim qui ens ofereix la biografia de Gombalda de Camporells en el primer capítol del llibre.

També parla de Gombau de Camporrells E. Gros a la seva obra sobre els límits diocesans al Aragon oriental.

El Professor Busqueta, que va tenir una brillant actuació en el Primer Fòrum de Fonz organitzat per la Universitat de Lleida, l'Ajuntament de la Vila i Lliga Ribagorçana, ens il·lustra que la Catedral Vella de Lleida, constitueix l'últim projecte del romànic català, i que aquest Monument i els seus personatges més representatius continuen sent objecte de reflexió i debat i, afegeix, que aprofundir en la figura i en l'època del Bisbe Gombau, és aprofundir en un dels moments més creatius del nostre passat, sent particularment importants els governs de Ramon Berenguer IV, Alfons II el Cast i Pere II el Catòlic.

Gombau de Camporrells va néixer en un poble ribagorçà, ara enquadrat en Llitera, al voltant de 1130, sent el seu pare Ramon de Camporrells i la seva mare Llombarda, detalls familiars dels que va informar el Pare Villanueva en el seu Viatge literari a les Esglésies d'Espanya, el 1851.

Va entrar com a nen oblat a la seu de Roda, encara Bisbat i allà va gaudir de la protecció i ensenyaments del que després seria primer Bisbe de Lleida. Guillermo Pérez, conegut a Lleida com Guillem Pere de Ravidats, el qual va prendre possessió de la Seu lleidatana en 1149, després de la seva conquesta.

El moment històric, social i religiós era apassionant: Sant Oleguer va realitzar la restauració de l'arquebisbat de Tarragona al qual va independitzar de Narbona, es va conquerir Lleida, es van consolidar els moviments càtars, es va realitzar la Segona Croada impulsada per Sant Bernat, es produïa l'enfrontament entre el papat i l'imperi, Enrique II d'Anglaterra manava assassinar a l'Arquebisbe de Canterbury Tomàs Becket i s'instituïa i consolidava la Corona d'Aragó.

Segons L. Borràs en el seu "Efemèrides del Bisbat de Lleida'', Gombau de Camporrells va mantenir una estreta relació amb el seu protector i mestre Guillermo Pérez, a qui va acompanyar com a "familiar", participant en la ingent tasca de restauració i organització del nou bisbat.

Més tard Gombalda va ser enviat com a rector a Tamarit de Llitera, recentment conquistat pel Cavaller Pere de Estopiñan o Estopanyà, antecessor d'un altre Pere de Estopanyà.

No seria d'estranyar que el conqueridor de Tamarit, segurament conegut i gairebé veí de Gombau per la proximitat de Estopanyà i Camporrells influís en el nomenament.

La parròquia de Tamarit, segons els biògrafs de Gombalda era important i complicada, dins d'un procés de reorganització de l'Església que es recolzava en les parròquies, perquè en Tamarit pledejava la Parròquia amb els Templers per la percepció de les rendes de Llitera, hi havia problemes amb els Senyors laics, els interessos del Capítol de Roda i una comunitat islàmica florent.

Gombau de Camporrells, sigui per allunyar-se de aquestes accions o per seguir la seva carrera ascendent accepta ser canonge i es converteix aviat en ardiaca de la Seu de Lleida, que, recordem utilitzava l'antiga mesquita com Catedral.

En 1192 és nomenat Bisbe i es desplaça a Roma per defensar els límits territorials de la seva Diòcesi contra la Diòcesi d'Osca en un llarg plet del que va obtenir la raó i la fama, ja que a Osca l'acusaven de falsari, tot i que ja en seu nomenament com a Bisbe pels Canonges de Roda, que tenien aquesta potestat, se li qualificava com "home prudent, adornat de bons costums, cast, sobri, pausat i complaent".

No va oblidar mai la seva formació i origen rotense ni la memòria del seu mestre, l'esmentat bisbe Guillermo Pérez. Per demostrar el primer va procurar, segons Busqueta aconseguir una sèrie de donacions per al digne manteniment de l'Església de Roda i va realitzar la segona ordenant es fes un bonic sepulcre costejat per les rendes que obtenia de la Torre de Sta Maria de Tamarit l'any 1185.

Gombau de Camporrells va ser nomenat bisbe el 1192 i immediatament va iniciar el projecte de la seva vida: la construcció d'una gran catedral, obra que va encarregar el Mestre d'Obres Pere de Coma, col·locant la primera pedra el 22 de juliol de 1203, sent interessant esmentar que hi havia una pedra epigrafiada en la qual es citaven totes les persones que van fer possible la construcció d'aquesta catedral i que cita al papa Innocenci III, al Bisbe Gombalda, al Rei Pere II d'Aragó i al Comte Armengol VIII d'Urgell.

EL Bisbe ribagorçà va morir en 1205 sense veure acabada la Catedral, que sota el seu impuls va començar a edificar-se quan només havien transcorregut cinquanta anys des de la conquesta de Lleida.





MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries
GASTRONOMIA
FESTES I FIRES 2017

  Comarca:

  Mes:


Recomana aquesta web

  Recomana aquesta web a un amic  

WEBS TURÍSTIQUES

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.