La història del propi jaciment s'inicia l'any 1980 quan es va localitzar a causa del desenvolupament del Pla d'urbanització en aquest sector. L'Ajuntament de Cambrils va considerar oportú paralitzar les obres del polígon fins que les prospeccions arqueològiques determinessin la magnitud de les restes. Així els anys 1983 i 1984 es van desenvolupar les primeres excavacions arqueològiques.
Posteriorment, a partir de 1990 es vénen desenvolupant de forma ininterrompuda els camps de treball organitzats per l'Institut Català de Serveis a la Joventut amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona.
Excavació arqueològica de La Llosa de Cambrils
El 1991 es va incloure el solar de 18.000 m2 ocupat pel jaciment, dintre del Pla general d'Ordenació Urbana de Cambrils, com una zona verda. Posteriorment han aparegut més restes fora d'aquest perímetre, fet que permet afirmar que els límits del jaciment es troben més enllà de la tanca exterior i més prop del mar del que es pensava.
Durant els camps de treball d'arqueologia de La Llosa, han passat per Cambrils multitud de joves de tot el món que han aportat el seu òbol en el coneixement científic del jaciment. Un dels fets més destacables ha estat fixar la cronologia del jaciment que s'ha pogut concretar entre el segle I abans de Crist fins al segle VI després de Crist.
A més, en els últims anys s'han localitzat diverses fases d'utilització de l'espai actualment ocupat pel jaciment, des d'una possible fàbrica de salons, a un lloc de residència, forns, restes de termes privades o una petita necròpoli sota imperial.
Ruïnes de la Llosa
Tota aquesta informació és molt important per a conèixer l'ocupació romana del territori que envoltava la ciutat de Tarraco, sobretot després de trobar-se el conjunt excepcional de bronzes de La Llosa el mes de febrer de 1992. Aquest element ens parla de la presència a La Llosa d'una família amb un status social elevat, que residia al costat del mar i que es podia permetre el luxe d'adquirir un conjunt de bronzes de procedència itàlica en el segle I d. de C.
