L'entorn històric
Una de les conseqüències de l'anomenada Guerra dels Trenta Anys va ser la variació dels límits orientals entre les monarquies francesa i espanyola. La nova frontera, fruit del Tractat dels Pirineus, retrocedia cap al sud deixant sota la sobirania del rei francès els territoris catalans situats al Nord de la serralada pirinenca i amb ells tot el seu sistema defensiu fortificat.
Aquesta circumstància va convertir a l'Empordà en un camp obert de batalla durant tota la sèrie de conflictes que van enfrontar a les monarquies veïnes fins a ben entrat el segle XVIII.
Per fi, i amb gairebé cent anys de retard, es va posar remei a la situació duent a la pràctica el projecte d'aixecar una fortalesa que, no tan sols fos un obstacle logístic, sinó també capaç de donar allotjament a una divisió de maniobra - infanteria, cavalleria i artilleria - suficient per a detenir o almenys dificultar els intents d'invasió del país.
 |
 |
|
| Pati d'armes des de la capella | Interior de les dependències |
Aquest va ser el motiu de la construcció de la Real Plaça Forta de San Fernando de Figueres, que seguint el costum de l'època, va rebre el nom patronímic del monarca llavors rei Ferran VI.
L'encert i la prudència d'aquest monarca singular i la competència i honradesa d'aquells que van gaudir de la seva confiança van propiciar una hàbil política internacional, que va donar com fruit un insòlit període de pau i prosperitat. Mai la Real Hisenda s'havia vist en tal estat de salut que la permetés, sense crebant, la realització d'un projecte que, si en principi no va ser molt ambiciós, va desembocar en la més monumental construcció d'ús exclusivament castrense de la seva època.
El monument
El Castell de Sant Ferran de Figueres és el monument de majors dimensions de Catalunya i la major fortalesa d'Europa. Al juliol de 1997 va ser obert a la visita pública de manera regular seguint el calendari i els horaris convencionals. Se situa en la part alta de la ciutat, al final del carrer “Licitat al castell” a 800 metres del museu Dalí.
Les obres van ser iniciades el dia 4 de setembre de l'any 1753, seguint el projecte realitzat per l'Enginyer General, D. Juan Martín Zermeño. Per a alçar les seves grans muralles i construir el seu increïble sistema defensiu exterior, es va fer precís el treball diari d'aproximadament quatre mil obrers al llarg de tretze anys.
Les obres dels edificis interiors es van perllongar fins a finals del segle i algunes d'elles no van arribar a concloure's. Fins a 1792 no va ser dotat de guarnició.
L'anomenat Castell de Sant Ferran de Figueres té un perímetre exterior amidat sobre el parapet del camí cobert de 3.125 m. i un interior, amidat sobre el cordó de la muralla, de 2.100.
 |
 |
|
| Caballerisses del castell | Una de les troneres del baluard de Santa Bàrbara |
El recinte interior ho formen cinc grans baluards i una plataforma o baluard pla de menor grandària. Tots ells es troben units per sengles cortines de muralla en l'espessor de la qual es troben situades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i serveis per a la tropa.
A nivell de la fossa del front Est es troben les caballerisses, impressionant nau de doble crugia i perfecta factura, capaç en el seu moment d'albergar al complet un regiment de cavalleria, a saber, 500 places.
L'espai intern del recinte ho ocupen nou grans edificis de dues plantes destinats a allotjament de comandaments i oficials amb les seves famílies, i a diferents serveis. Finalment, sota el Pati d'Armes, de 12.000 m2 de superfície, se situa la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa.
Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica que discorre a una profunditat de 8 m. sota la superfície, consta d'un circuit d'omplert, quatre grans aljubs d'emmagatzematge amb una capacitat conjunta de 9.000 m3 i un sistema de buidatge a prova de sabotatges.
La superfície total de la Fortalesa de Sant Ferran és de 320.000 m2, arribant a fins als 550.000 m2 si s'inclou l'espai dels seus glacis. En les seves troneres podien ser muntats 230 canons, a més de contar amb emplaçaments per a morters i obuses. La guarnició per a mantenir la fortalesa en condicions de defensa operativa era de quatre mil homes, amb possibilitat d'emmagatzemar subministraments de boca i guerra per a suportar un any de setge; en cas convenient, podia aquarterar fins a dotze mil soldats.
