Van ser els romans els causants d'aquesta fantàstica obra la factura de la qual data de fa més de 1800 anys. És, en efecte, durant el segle III, quan construïxen un aqüeducte destinat a abastir el poble d’Ansinyà (o més aviat el seu embrió de poble) fent passar un canal sobre el riu Agly. Aquest aqüeducte va ser dotat d'un pont-túnel per a permetre el pas dels animals i les persones. El pont-aqüeducte amida 170 metres de longitud per 15 metres d'altura en relació amb nivell del riu.
Vista general del aqüeducte sobre la vinya
Disposa de 29 arcs, dos dels quals franquegen l’Agly amb els seus 12 metres d'altura, i una altura de pilars de 15 metres. L'amplària de la via de passada és de 2 metres, i la presa d'aigua estava situada 1 km aigual dalt. Segons l'estudi efectuat en 1991 pel laboratori de arqueometria de la Universitat de Rennes, l'Aqüeducte d’Ansinyà (Ansignan), classificat Monument Històric en 1974, dataria del temps romà pel que es refereix a la seva part més antiga. A través dels segles, l'obra es va sotmetre certament a reparacions, però la utilització de maons en l'elaboració de les voltes dels arcs data probablement a mitjan del segle III després de Crist com el seu període de construcció. Així doncs, es va fixar una data entre 220 i 270 després de Crist, pel que es refereix a la fabricació dels maons.
 |
 |
|
| Vista del riu des de l’interior del túnel de pas | Un dels arcs |
A més, en 1960, un viticultor d’Ansinyà va trobar una moneda datada en l'any 46 abans de la nostra era. Una moneda de la família Cordia, l'únic membre de la qual conegut és Marius Rufus Cordius, Triumvir monat (peritaje del museu numismàtic de Perpinyà). El que confirma encara més el caràcter romà de l'aqüeducte igual que el nom mateix d’Ansignan, que també d'origen romà (sufix "anum" després del nom del proprietari "Ansinius". A manera de petita història o de llegenda, es conta que els plànols d'aquest aqüeducte pel que sembla s'haurien portat de Babilònia sota Hugo Capeto el 980, durant les croades. Els plànols pertanyerien a una obra que abastia, a partir de l’Eúfrates, els jardins colgantes de la reina Séminaris, fundadora de Babilònia.
Interior del pas
