Costa Vermella és el nom que rep la costa rocosa del sud del Rosselló que comença al sud d'Argelers i es perllonga fins la frontera espanyola (Portbou). Formen part de la Costa Vermella (de nord a sud):
Cotlliure (Collioure)
Antic poble de pescadors i vinyetaires, conegut per les seves anxoves, Cotlliure ha estat també motiu d'inspiració per pintors com Matisse, Derain, Marquet, Gris, Braque, Picasso, Dufy, Foujita entre d'altres; que han retratat el seu castell, els seus carrerons o el pintoresc campanar de la seva església arran de mar. En el seu cementiri hi ha la tomba d'Antonio Machado.
Castell de Cotlliure
Portvendres (Port-Vendres)
Portvendres (del llatí Portus Veneris) és una vila de caràcter turístic, alhora és el port d'aigües profundes més important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap Algèria.
Banyuls de la Marenda (Banyuls-sur-mer)
Tradicionalment ha estat un poble agrícola (cal destacar la viticultura, s'hi fa una mena de vi dolç muscat específic) i mariner, actualment el turisme ha substituït la pesca. Sembla ser que fins temps relativament recents el contraban ha tingut un pes important a l'economia de Banyuls.
La Costa Vermella a Banyuls
Cervera de la Marenda (Cerbère)
Al lloc que avui ocupa la comuna de Cervera s'han trobat nombroses restes prehistòriques, també, és citada en documents tant de l'Edat Antiga com de l'Edat Mitjana, però serà al segle XIX quan la història de Cervera farà un tomb radical.
El 1864 un acord signat entre Espanya i França per fer passar pel coll de Balistres el ferrocarril entre els dos estats i de construir les estacions frontereres de Portbou i de Cervera. L'estació de fou inaugurada el 1878. El trànsit ràpidament va assolir una gran importància i donat la diferència d'amplada de les vies espanyoles i franceses va fer necessàries la construcció de grans instal·lacions per facilitar el transbordament de mercaderies.
Port de Portvendres
Va créixer considerablement la població i el 1889 es va crear la comuna (municipi) de Cervera que no va parar de créixer fins el ben passada la mitat del segle XX quan la mecanització de moltes tasques, la competència d'altres mitjans de transport i més endavant la supressió de les barreres duaneres a suposat una certa reducció dels llocs de treball.
