Una visita a Santa Maria del Vilar, no és únicament un exercici de contemplació d'una excel·lent joia de l'Art Romànic Català, sinó que a més és el retrat d'un esforç encomiable per la recuperació i conservació del patrimoni cultural del país. La qualitat de les seves visites guiades, i el passeig per un espai evocador que ens trasllada a altres èpoques, fan del Vilar una cita enriquidora.
 |
 |
|
| Portada de l’església de Santa Maria | Final del passeig del claustre |
Una mica d’història
Ja en època carolíngia, al segle IX, el lloc era un senyoriu que disposava d'una església prerománica dedicada a Santa Eulalia i Maia, d'una única nau i absis a la capçalera de la qual es conserva únicament part del seu basament. La magnífica sala carolíngia, afermada a la paret fortificada del recinte, que avui podem veure, també és d'aquesta època.
És a l'any 1083 quan una comunitat de canonges agustinians procedents de Vilabertran (Alt Empordà) compren aquest recinte anomenat Vilari i funden el priorat de Santa Maria del Vilar, construint una nova església, el claustre i adornant l'absis principal amb espectaculars frescos durant els segles XI i XII.
La part carolíngia es utilitzada pels agustinians per a instal·lar les seves dependències en tres nivells habitables, un dels quals s'utilitzava com a residència hospitalària per als pelegrins de Santiago de Compostel·la.
Sala carolíngia interior
Durant més de cinc segles la comunitat de San Agustí ocuparà el lloc, i al seculariçar-se en 1535 i infeudarse posteriorment a Lluís XVI després del Tractat dels Pirineus, el priorat inicia la seva decadència. Sofreix un incendi i diversos canvis de titularitat que desemboquen finalment a la seva venda per a ús agrícola, amb la consegüent expoliació de les peces de major valor arquitectònic, i l'abandó que deteriora i enterra el monestir.
La Restauració
Finalment al 1993, Lucette Triadou compra el conjunt monumental, creant una associació per a recuperar Santa Maria del Vilar. Després de nou anys d'intensos treballs de restauració, excavació arqueològica i recompra dels elements venuts (com el pòrtic de marbre ceretà i la porta de fusta de l'església, entre altres), el Vilar és avui un prestigiós lloc de trobada entre el romànic català, les exposicions de pintures i el festival líric de cants gregorians que se celebra anualment.
Vista parcial del conjunt monumental
Descripció
S'accedeix al recinte a través de la seva porta monumental (1), que s'obre pas al mur fortificat (2), adossada a la espectacular sala carolíngia (3) de 28 metres de longitud i sis arcs mitrals. Aquesta sala, antic hospital agustinià, alberga avui exposicions d'art.
Adossat al mur Est del recinte carolingi trobem les restes d'un Nympheum (4) (font monumental a manera de joc d'aigua o bany col·lectiu), que resulta d'una factura de mestratge espectacular.
Enfront de l'església trobem les ruïnes de l'església preromànica (5) que van aparèixer a l'última fase de la restauració del conjunt. Es tracta del perfil del basament original de la nau i de l'absis.
 |
 |
|
| Porta monumental carolíngia | Absis de l'església amb el nympheum al peu |
L’església (6) de Santa Maria compleix amb totes les particularitats típiques de l'arquitectura romànica primitiva catalana del Rosselló i l’Empordà. Consta d'una nau en forma de creu llatina, amb dues capelles laterals, coberta per un volta de mig punt lleugerament trencada o apuntada, i tres absis semicirculars.
Sobre l'arc absidial i l'absis principal es troben uns interesantísims frescos dels segles XI i XII, que representen l'escena de l’Anunciació, i aporten algunes particularitats pròpies dintre de la riquesa del simbolisme dels motius representats (com la cinta o fris a manera de sanefa que hi ha sota la representació), i sorprenen per la vivacitat dels colors.
Nympheum adosat al mur
La impressionant acústica del temple es aprofitada anualment per a celebrar el Festival Internacional Líric i Medieval amb cants gregorians i trobadorescos, tots els dissabtes de juliol i agost.
La portada (7), original del segle XII (1100), es confeccionada amb marbre Ceretà (blanc amb vetes blaves), i tant aquesta portada com la porta de fusta (1210) van ser readquirides del Castell del Mesnuls, on havien estat venudes en 1924.
Un interessant sistema de parallamps antic va aparèixer sobre el braç nord del creuer durant els treballs de restauració i encara funciona.
Adossat al mur nord de l'església es troba el Claustre (8) a mode de passeig, típic agustinià. Consta de tres arcs asimètrics elaborats amb gran perfecció, i alberga el petit Museu (9) arqueològic i religiós que exposa els descobriments apareguts en el lloc durant els treballs d'excavació: fragments de cristalleria, una verge, parets del primer forn de vidre del Rosselló, i utensilis prehistòrics de sílex de 6.000 anys d'antiguitat, entre uns altres.
