La Ruta dels Castells del Gaià ens permet descobrir nombroses fortificacions mil·lenàries a través de la frontera natural que va significar el riu Gaià en l'època de la Marca Hispànica.
La vall del Gaià té la densitat més alta de castells i torres medievals de tot Catalunya. Resistint el pas dels anys, ens recorden la història d'aquestes terres de ningú en un recorregut natural i cultural per les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès.
 |
 |
|
| Torre del castell de Saburella | Passeig per la fossa del castell de El Catllar |
Castell de Biure
Documentat des de 1072. Té forma rectangular i torres rodones enmerletades en els seus extrems. Va pertànyer a Oliver Bernat, al Comte de Barcelona, a la família Cervelló, a l'ordre Hospitalària, a Berenguer de Boixadors, als comtes de Savallà, i als comtes de Bell-lloc.
Castell de Guialmons
Documentat en 1080. Es conserven algunes poques restes a la part alta d'un pujol. Va pertànyer a Guillem Bernat de Queralt.
Castell de Les Piles
Documentat en 1072. Es tracta d'un gran casal envoltat per les cases del poble. Va pertànyer a Oliver Bernat, als comtes de Barcelona, a la família Cervelló, a Bernat de Boixadors, hereu dels Timor, als comtes de Savallà i al vescomte de Bell-lloc.
Castell de Santa Coloma
Documentat des de l'any 974. Correspon a un castell-palau, que es conserva en bon estat; conserva una excel·lent torre de l'homenatge destinada a presons, pel que sembla del segle XVII, i un senyorial vestíbul d'entrada i la sala noble, avui utilitzada per a conferències i exposicions. Va pertànyer al comte Borrell, a l'ordre templaria, a Arnau de Timor. Fins al segle XVI era residència habitual dels senyors de la vila sent el centre de la baronía de Queralt. Durant part del segle XVIII va ser propietat de la família Requesens.
Castell de Aguiló
Documentat el 1018, conserva escassos vestigis a la part alta d'un alturó del mateix nom. Va pertànyer a Hug de Cervelló, a la família Aguiló i, posteriorment a Guerau de Queralt.
Castell de Montclar
Documentat el 1013. Queden algunes ruïnes en el cim de la muntanya de Montclar, i les restes d'una torre defensiva, al costat de l'ermita de Sant Miquel. Va pertànyer a diversos nobles, al bisbat i, finalment, als hospitalaris.
Castell d'Altafulla
Castell de Pontils
Documentat el 976. Actualment es conserven alguns trossos de murs enmig de la vegetació. El lloc és conegut com "el Castellet". Va pertànyer al Comtat de Barcelona a través de Ramón Berenguer I.
Castell de Vallespinosa
Documentat el 1030, està situat a la part alta d'un turó i conserva escasses ruïnes, la cisterna i les restes de la seva torre. Va pertànyer a la família Cervelló i al rei Pere III.
Castell de Santa Perpètua
Documentat en 976. Es conserven escassos fragments de murs i una alta torre de gairebé quinze metres, trencada en la seva part més elevada, amb merlets i de forma triangular en el seu interior, la cisterna i part dels seus murs. Va pertànyer a Ramón Berenguer I.
Castell de Queralt (Bellprat – La Anoia)
Documentat en 976, conserva restes dels seus murs dels quals s'han destinat part de les pedres per a la construcció de part de l'església de Sant Cristòfol al costat de la qual es troba.
Va pertànyer al comte Borrell II, al vescomte Guitard de Barcelona, al llinatge de Queralt en la persona de Guillerm de Gurb i als Comtes de Santa Coloma.
Castell de l'Albà
Documentat l'any 977. Es conserven algunes ruïnes i una torre circular. Va estar sota domini del bisbat fins el segle XIII, que va passar a dependre de la família Albà.
Castell de Selma
Documentat en 977, a la part alta d'un turó, romanen les escasses ruïnes del monument, el contorn de la muralla i trossos dels seus murs, així com l'església gòtica de Sant Cristòfol. Va pertànyer als Gurb, als Cervelló, als Sanmartí i posteriorment als templaris i després als hospitalaris.
Castell de Ramonet
Situat entre Montagut i el Pont d'Armentera, a la part alta d'un turó s'observen escasses ruïnes i les traces i fonaments d'una torre quadrada.
Castell de Selmella
Documentat l'any 1012, fou declarat Bé d'Interès Cultural en 1988 i conserva alguns murs, la base de la torre d'uns dos metres d'alçada i restes de la muralla. Va pertànyer a Hug de Montagut, la família Armengol i el Monestir de Santes Creus.
Castell de Tamarit
Castell de Rocamora
Documentat l'any 1010 es localitza al sud de la població. Antigament era conegut com castell de Puigtinyós (fins el 1917 el poble de Montferri es denominava Puigtinyós), depenent del terme de Castellví de la Marca. Declarat Bé d'Interès Cultural en 1985 .
Castell de Saburella
Localitzat sota el cim de les Agulles, el castell no formava part del sistema defensiu de la Marca Hispànica doncs era d'època posterior a la reconquesta. Es conserven les tres torres circulars molt conservades a la part alta d'una turó i el seu perímetre emmurallat. Va pertànyer a la família Cervelló.
Castell de Pinyana
Documentat en el 990, es va construir amb l'objectiu d'enllaçar òpticament els castells de Montagut i Querol. Conserva únicament part de la muralla i mitja torre de l'homenatge. Va pertànyer als Gurb i, més tard, al monestir de Santes Creus.
Castell de Montagut
Documentat des de finals del segle X, conserva escasses ruïnes. La seva història corre paral·lela amb la de Pinyana i Querol tenint com primer propietari Alsulf de Gurb.
Castell de Rodonyà
Documentat en 1311 encara que de construcció anterior, conserva els murs de defensa emmerletats i algunes parets interiors. En 1985 fou declarat Bé d'Interès Cultural. Va pertànyer a l'arquebisbe de Tarragona, a Bernat de Centelles i als senyors de Tamarit (barons de Rodonyà).
Castell de Querol
Documentat l'any 988, es troba situat a la part alta de la població i conserva importants ruïnes. L'any 1985 fou declarat Bé d'Interès Nacional. Va pertànyer als Gurb, als Cervelló (senyors de Querol) i, finalment als Barberà.
Torre del moro de Montferri
La torre procedeix d'una fortalesa medieval i es troba als afores de la població al cim del Torregrossa.
Castell de Vila-Rodona
Documentat des de l'any 1076. Es conserva una torre rodona i part dels murs que formaven la defensa. Una part ha estat habilitat com residència.
 |
 |
|
| Façana del castell-palau de Santa Coloma de Queralt | Torre del castell de Ferran |
Castell de Vilardida o de Cal Tudó
Documentat des del 1009. Durant gran part de l'edat mitjana va ser propietat del bisbat de Barcelona. Durant el segle XVIII apareix com possessió dels Tudó.
Castell de Altafulla
Documentat el 1059. És un castell-palau de forma poligonal amb torres angulars podent-se distingir en bon estat els merlets. Al llarg del segle XVII va rebre diverses modificacions en el seu interior.
Castell de El Catllar
Documentat en el 1066. Es troba a la part alta de la vila i conserva 2 majestuoses torres amb matacans unides per un llarg mur. Antigament s'accedia al castell per un pont llevadís que salvava la gran fossa excavada a la roca per la que avui es pot passejar. Salva la fossa un pont d'un arc, i a l'interior podem veure restes de murs i dependències.
El lloc formava part del domini de Montoliu, qui ho va conservar fins a l'any 1351, any que Berenguer de Requesens casat amb Blanca de Montoliu, ven el castell a Bernat d'Olzinelles. Sobre 1375 per causa matrimonial, passa a poder de Guerau de Queralt senyor de Santa Coloma. Fins a finals del segle XVIII els comtes de Santa Coloma habitaven el castell.
Castell de Montoliu o de Santa Margarida
Documentat en el 1060, és conegut també com El Castellot. Es troba molt deteriorat a causa de la guerra del Francès. La part més antiga del conjunt és la torre circular al bell mig del recinte. Va pertànyer al comte Ramón Berenguer I, a Montoliu Bernat Amat de Claramunt i a altres nobles fins al segle XV.
Castell de Tamarit
Documentat el 1049, es troba en la mateixa platja, a la desembocadura del riu Gaià. Es troba en bon estat de conservació i permet una interessant visita per tot el recinte que forma conjunt amb l'antiga església parroquial d'estil romànic. En el segle XIV la família Claramunt va fer construir la muralla que envolta la fortificació i part de la població.
Castell de Ferran
Documentat des del 1197. Es tracta d'un casal residencial que es troba al costat de la carretera. Ha tingut diversos propietaris, des de Guillem de Granada, Berenguer de Castellet, el bisbat de Tarragona, fins a finals del segle XVII que passa a propietat del marqués de Tamarit.
Castell de Vespella de Gaià
Documentat en el 1167. Encara conserva alguns murs i restes del castell i de l'església, al voltant de la qual, es va instal·lant el poble. Va pertànyer a Pere de Queralt.
Veure el mapa de la ruta dels castells del Gaià »
