El seu origen pot atribuir-se a l'època califal, quan Abd-al-Rahman III mana fortificar la frontera de l'Ebre entre Tortosa i Saragossa a principis del segle X, però, encara que poden observar-se en ell restes de l'obra andalusina i aportacions del període taifa i almoràbid, la major part de la construcció més significativa correspon a l'obra del Temple.
 |
 |
|
| Barbacana i entrada | Entrada al recinte sobirà |
Tretze anys després de la seva conquesta i donació a l'Ordre, el castell de Miravet ja oferia l'aspecte que encara avui dia es pot admirar, a pesar d'haver sofert sis guerres, dos ordres de demolició, reformes carlistas, expoliacions massives i un llarg abandó, conserva gairebé en la seva totalitat l'estructura original romànica i un total de 16 dependències cobertes que ho converteixen en el castell romànic més integre del segle XII en tota la confederació catalano-aragonesa.
Els templers van fer d'ell un magnífic i innovador castell-convent, d'autèntic esperit croat inspirats, potser, en els ribats islàmics i les fortaleses sirias i bizantines. La seva talla i obra, malgrat això, denoten una evident influència de l'estil cistercenc provençal, rigorós, auster i sobri segons els ideals de San Bernat.
El recinte sobirà constitueïx el cos principal i disposa les seves dependències al voltant d'un pati central, en tres nivells, destinant-se l'inferior als menesters del món "material" (sitges, celler, forn, cuines, refetor...) i els superiors als oficis que requereix el món "espiritual" (dormitoris, claustre i temple en honor a Santa Maria de Gràcia).
Pati d'armes del castell
El recinte inferior és el destinat a la intendència militar i de cavalleria i es compon de tres terrasses emmurallades i esglaonades on es troben els estables, la presó i el cementiri, entre altres.
En 1990 va ser lliurat en donació a la Generalitat de Catalunya i declarat Bé d'Interès Cultural.
Encara en procés de restauració, les últimes i més recents actuacions han fet possible la visita de la major part de les dependències.
Es troba obert al públic i disposa d'horari de visita i tiquet d'entrada. També d'un servei d'àudio-guia en diversos idiomes. El Punt d'Informació “Lo Racó del Temple” ofereix diversos serveis de conferències i col·loquis sobre els quals poden ampliar informació, així com concertar visites guiades pel conjunt monumental de Miravet.
Refetor
Història de la comanda de Miravet
El mes de desembre de 1152 es va iniciar el setge a l'últim i més obstinat reducte musulmà de l'Ebre: el ribat de Miravet, on els almoràbids, autèntics monjos-guerrers de l'Islam, encara resistien consagrats a la Yihad amatents a morir abans que perdre el paradis que Alà té destinat als màrtirs de la guerra santa. En l'exterior un sèquit de l'exèrcit de Ramón Berenguer IV, protagonitzat pels cavallers del Temple, els seus homòlegs en la croada.
El 24 d'agost de 1153 el castell va caure en mans de les hosts cristianes després d'una fortísima i sagnant batalla, tal com es desprèn de la donació que el mateix dia va fer el príncep d'Aragó i comte de Bardelona a Pere de Rovira, maestre de Hispania i Provença de l'Ordre del Temple de Salomó.
Amb constrenyiment i encara en territori de recent conquesta i frontera amb l'enemic, els templers es van maldar en construir un autèntic castell croat, més propi de Terra Santa, que pogués contenir futurs atacs per a evitar la pèrdua del nou regne i sobretot controlar i defensar el pas de l'Ebre des de Tortosa cap a l'interior.
 |
 |
|
| Interior de l'àbsis de l'esglèsia | Muralla i torres defensives |
Però el que no podien haver imaginat mai és que ells mateixos resistirien, en aquest mateix emplaçament i 154 anys més tard, un ardu setge, traïts pels seus propis mandataris i germans de religió, que decidiria el seu final, com si d'una macrabra i retorçada maledicció es tractés…
Del castell de Miravet depenien 27 cases i durant un temps el maestre va ostentar el títol de encomendador de Tortosa-Miravet. Va ser el Districte de Ribera, a mig camí entre l'encomana i la província. La descentralitzación suposà la seva desaparició, però el encomendador de Miravet va mantenir la seva autoritat superior sobre les subsegüents encomanes i cases que es va dividir (Horta, Gandesa, Villalba i Ascó-Ribaroja).
La dissolució de l'Ordre, en 1314, va comportar el lliurament dels seus dominis i possessions a l'Ordre de l'Hospital, que va passar a dependre de la castellanía d'Amposta (fins a l'any 1835).
