CIUTAT VELLA (Ajuntament de Manresa)
Antiga muralla (1)
Actualment, una ampla avinguda amb el nom de Muralla del Carme, de Sant Domènech i de Sant Francesc recorda el antic traçat de la muralla. En algun indret en subsisteixen restes significatives: una torre pel portal de Sobrerroca i fragments de muralla.
La Seu (2)
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és el monument artístic principal i temple major de Manresa.
Iniciada l'any 1322 sota la direcció de Berenguer de Montagut i acabada substancialment el 1488,és un exemplar rellevant de l'arquitectura gòtica catalana. De planta de saló, dividida internament per divuit pilastres octogonals i amb grans vidrieres policromes, és un cas notable de síntesi d'estructures pròpies dels temples d'una i de tres naus en un mateix edifici. El campanar, de secció quadrangular, data del 1592. la capella del Santíssim, d'estil renaixent, fou inaugurada el 1657. la façana principal porticada i baptisteri són dels anys 1915-1934, realitzats segons projecte d'Alexandre Soler i March, interpretant una idea d'Antoni Gaudí.
En el seu interior, conté diversos retaules gòtics, algun d'ells d'interès excepcional.
La Seu de Manresa sobre el Puig Cardener
El Pont Vell (3)
És una reconstrucció d'una obra, probablement del segle XII, elegida sobre els fonaments d'un primitiu pont romà.
El Palau de Justícia (4)
Situat a la baixada de la Seu, projectat per la casa del Consell de la Ciutat i destinat posteriorment a residència episcopal, teatre, caserna, presó i altres usos, llueix una façana barroca amb escultures de Francesc Grau.
Altres monuments d'interès històric o artístic situats dintre el cos de la ciutat vella, són el claustre del convent de MM. Caputxines (5) (al carrer de Talamanca) i la portada de l'església de Sant Francesc (6), del segle XVII.
Als ravals de la ciutat (de les Codines, de Sant Andreu i el Remei, Puigterrà i Valldaura) trobem alguns exemples de segles i estils antics: el monestir de Santa Clara (12), del segle XIII; les esglésies de l'Hospital de Sant Andreu (segle XIII) (13), de Sant Marc (segle XV) (14) i de Remei (segle XVII) (15), i l'antic col·legi de Sant Ignasi (segle XVIII) (8), convertit aquest en Museu Comarcal i Arxiu històric de la Ciutat.
Pont vell de Manresa
RUTA MODERNISTA (Turisme total - Diputació de Barcelona)
Una mica d'història
Al llarg del segle XIX, Manresa es convertí, com altres poblacions situades vora els rius Llobregat i Cardener, en una ciutat industrial. Aparegueren les primeres fàbriques tèxtils i en conseqüència, les primeres nissagues d’empresaris. La ciutat es transforma, s’enderroquen les últimes muralles que envoltaven Manresa i es construeixen avingudes molt més amplies. El Passeig Pere III, urbanitzat durant el segle XIX, es convertí en el lloc de residència preferit de la nova burgesia.
Els industrials que havien fet fortuna gràcies a les fàbriques tèxtils s’hi construeixen cases que segueixen l’estètica modernista. La majoria d’aquests edificis van ser projectats per arquitectes locals que seguien la tendència que dominava a Barcelona. D’entre els més importants en podem destacar dos : Ignasi Oms i Ponsa i Alexandre Soler i March. Ignasi Oms és considerat com el representant més destacat del modernisme a Manresa. Fou col·laborador de Domènech i Montaner i va exercir durant molts anys d’arquitecte municipal de la ciutat. Manresa és plena d’edificis seus i fins tot hi ha un carrer que porta el seu nom perquè concentra en el mateix espai quatre obres seves. Alexandre Soler va formar-se com Ignasi Oms a Barcelona i tingué també com a mestre Domènech i Muntaner. Un de les obres més destacades que va projectar va ser l’ampliació del Convent de Santa Clara.
 |
 |
|
| Casa Lluvià | La Seu al costat del palau de Justícia |
Casa Torrents o Buresa. (7) Edifici projectat per Ignasi Oms l’any 1905 per encàrrec d’una de les famílies més adinerades de l’època: els Torrents. L’edifici és una recreació d’una casa-palau d’estil neogòtic, té quatre plantes i una torre a casa costat. Al mig de la façana sobresurt un cos central, amb una tribuna al primer pis, coronat a la part superior amb quatre pinacles i una imatge del Sagrat Cor, habitual en molts edificis modernistes. En alguns pisos encara es conserva la luxosa decoració modernista.
Casal Regionalista. Projectat per Alexandre Soler l’any 1918. D’estil sobri i regular, s’allunya dels postulats modernistes i s’acosta al noucentisme.
Casino. (9) Situat al punt més cèntric del Passeig Pere III, és el principal edifici modernista de Manresa. És obra d’Ignasi Oms i es va construir l’any 1909. Era conegut com El Casino dels senyors perquè funcionava com a club social i local de joc de les classes benestants de l’època. El Casino va tancar les portes durant la dècada dels setanta i a partir de llavors entrà en un període de decadència. Més tard, l’Ajuntament el va comprar i actualment acull la biblioteca pública i un centre cultural. El Casino és una obra de transició cap al modernisme. La façana segueix un tipus d’estructura clàssica i al mateix temps conté elements modernistes com el disseny de les finestres i balcons i els motius ornamentals. Algunes de les sales interiors, en l’actualitat sales de lectura, conserven vitralls de colors i una ornamentació molt rica.
Casa Lluvià. (10) Projectada per Ignasi Oms l’any 1908 i considerada com l’obra més purament modernista de l’arquitecte manresà. A diferència del Casino, la Casa Lluvià s’aparta del classicisme i l’autor hi combina un cos central amb dues torres de diferents proporcions i alçades. La façana conserva una ornamentació típicament modernista i a l’interior de l’edifici s’hi guarden també alguns elements típics com ara columnes de pedra amb relleus i pintura de tendència naïf. Actualment acull la seu del Col•legi d’Arquitectes del Bages i Berguedà.
Casa Torra. (11) Projectada per Ignasi Oms l’any 1910, destaca perquè conserva perfectament els plantejaments de casa independent i al mateix temps s’integra a l’espai urbà.
Convent de Santa Clara. (12) Construcció d’origen medieval i que encara conserva un portal romànic. L’any 1904 l’arquitecte Oms va projectar una ampliació de l’edifici inspirant-se en el gòtic.
Plaça de l'Ajuntament
La Farmàcia Esteve (1926) i el Quiosc de l’Arpa (1917) són un clar exemple del modernisme aplicat a establiments i mobiliari urbà. Van ser dissenyats per l’arquitecte Josep Firmat. És interessant observar vitralls de colors i talles de fusta i ferro forjat de la farmàcia.
Sastreria Tuneu. Aquesta sastreria conserva encara rètols de disseny modernista ideats pel pintor Francesc Cuixart.
Casa Gabernet Espanyol. Obra d’Ignasi Oms projectada el 1898. És un exemple del modernisme historicista que combina elements gòtics i romànics.
Casa Padró. Va ser dissenyada l’any 1918 per Bernat Pejoan i està situada en un xamfrà del Passeig Pere III. A l’interior acull actualment establiments comercials.
Casa Padró Domènech. Obra d’Ignasi Oms projectada l’any 1903.
Casa Torrents o Buresa
Col·legi-Asil dels Infants. Obra d’Ignasi Oms construïda entre els anys 1901 i 1911 i que s’engloba dins el modernisme historicista.
Casa Armengou. Obra d’Ignasi Oms projectada l’any 1889. És una barreja entre estil eclèctic i modernista.
Institut Lluís de Peguera. Obra d’Alexandre Soler. Es considera d’estil modernista en transició cap al noucentisme. Les obres es van iniciar el 1907 però no es van acabar fins l’any 1927.
Veure el mapa del recorregut per la ciutat de Manresa »
