25 de Abril de 2024   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Les Illes Medes

Text: Consell Comarcal del Baix Empordà



Situades a 900 m de la costa, les illes Medes es troben enfront del poble de l'Estartit. Estan formades per diversos illots i per set illes entre les quals destaca la Meda Gran. Aquest petit arxipèlag, de naturalesa eminentment calcària a causa de processos càrstics, és la prolongació vers el mar del massís del Montgrí i té abundants cavitats submarines que formen túnels i coves.

El clima mediterrani marítim ha dotat aquestes illes d'una flora i una fauna molt especials. Les illes Medes estan protegides pel Pla d'espais d'interès natural i tenen una superfície total de 511,2 ha. Dintre aquest espai n'hi ha un altre de més petit, de 93,2 ha, amb la denominació de zona estrictament restringida i de reserva marina, en què les activitats estan especialment limitades.

La flora que habita l'illa està formada per espècies que aguanten bé la manca d'aigua i la salinitat ambiental, com per exemple la figuera de moro, l'ungla de gat, el salat blanc o el fonoll i la pastanaga marina. Als estatges supralitorals únicament hi podem trobar líquens.
En els primers metres sota el nivell del mar, l'entrada de llum permet la presència d'abundants colònies d'algues, algunes espècies d'esponges i un gran nombre d'animalons com garotes, mol•luscs, cucs... A més profunditat, on la llum escasseja, la població està constituïda per algues calcàries i gorgònies. En les cavitats, a prop de l'entrada, es formen belles colònies de corall vermell, esponges, madreporaris i briozous.

 
     

 

A l'exterior, la presència de les aus aquàtiques és un gran atractiu. El gavià argentat de pota groga és l'au més abundant. També hi trobem el corb marí emplomallat, el corb marí gros i l'ocell de tempesta. Aquestes aus conviuen amb una petita població d'ardeids: martinets blancs, martinets de nit i esplugabous.

A l'arxipèlag de les Medes, actualment només hi queda una construcció arquitectònica: el far de la Meda Gran.
Dintre la zona estrictament protegida, les activitats estan molt controlades i restringides. És permès desembarcar a terra, però amb la condició que se segueixin els itineraris marcats i es respectin totes les normes establertes: no deixar escombraries, no molestar els animals... Pel que fa a les activitats nàutiques autoritzades -escafandrisme, observació submarina, immersió lleugera...-, cal un permís especial de l'Oficina de la Reserva Marina de les Illes Medes, ja que les immersions estan limitades diàriament i en cada emplaçament determinat. A la zona protegida aquests permisos no són necessaris. També hi ha la possibilitat de llogar vaixells amb patró o sense, i una àmplia oferta d'excursions marítimes que us portaran als llocs més bells de la costa. Totes aquestes activitats les podreu fer en solitari o bé a través del gran nombre d'empreses que ofereixen aquests serveis.

Una mica d’història…
Les restes trobades a les Illes Medes (àmfores, ancores, utensilis i ossos) parlen de la seva història.
Les illes van ser utilitzades pels grecs, que van utilitzar la Meda Gran com a necròpolis. A més, sembla que també explotaven la pedrera de guix que existeix en una zona de l'illa.

A l'Edat Mitjana, les illes van ser refugi de pirates, que es dedicaven a atacar els pobles de la costa i als vaixells que navegaven per aquelles aigües. Per tal d'evitar els atacs pirates, es va decidir ubicar allà un monestir habitat pels Cavallers del Sant Sepulcre. Tot i que no es va acabar de construir, els Cavallers van habitar les zones acabades fins que els genovesos el van atacar i es van apoderar de L'arxipèlag.
Una part d'aquestes edificacions es van enfonsar sota l'aigua quan una part de la Meda Gran va quedar submergida.
El control de les illes va caure a mans de França fins que amb la caiguda de Napoleó va tornar a Espanya. Sota el regnat d'Isabel II es va construir el primer far, del que encara queden restes. L'actual far es va construir al 1930 i es va automatitzar dos anys més tard. Al 1932 el faroner deixa d'habitar l'illa i des de llavors no ha tornat a ser habitada.