Els Ports és un massís calcari de relleu escarpat i abrupte situat entre Catalunya, València i Aragó. Aquest territori, tan explorat i explotat històricament, se'ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.
 |
 |
|
| Arxiu del Parc Natural dels Ports | Arxiu del Parc Natural dels Ports |
FLORA
La característica situació del massís dels Ports entre les muntanyes ibèriques i catalanes ha permès la presència i conservació d'una vegetació relictual, amb espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d'altres típicament mediterrànies, i constitueix un veritable paradís geobotànic on es poden trobar més de 1000 espècies .
Arbres monumentals
Els arbres monumentals són els éssers vius més grans del nostre Planeta. La seva conservació no és únicament una extraordinària manifestació de vida, sinó també el reflex de la cultura i el respecte d'un poble per la natura. Als Ports tenim un dels conjunts d'arbres monumentals més importants del nostre país. A l'interior d'un bosc ombrívol, al peu d'una cinglera o prop d'una masia, ens podem trobar amb la imponent presència d'un arbre monumental. Són els avantpassats més longeus dels nostres pins, carrasques, roures, faigs, teixos i oliveres, que a més de la seva excepcional mida, amaguen magnífiques històries que expliquen la seva supervivència. S'han guanyat el respecte, l'admiració i l'estima de la gent del territori. Són joies botàniques de formes capritxoses esculpides pel pas del temps, testimonis de les condicions de vida indòmites del medi on es troben.
Lo Parot
FAUNA
Des del punt de vista faunístic, l'element més espectacular és la població de cabra salvatge, espècie endèmica de la Península Ibèrica. La llúdriga i el gat salvatge són alguns dels mamífers protegits del massís.
Moltes aus troben als Ports les condicions d'hàbitat o de refugi idònies per viure i nidificar. Destaquen els grans rapinyaires sedentaris (el voltor, l'àguila reial, l'àguila cuabarrada, l'astor, el falcó pelegrí, el duc ...) i nidificants estivals (l'àguila marcenca, l'àguila calçada ...). A més hi ha altres espècies escasses i protegides com la merla blava, l'oriol, el pica-soques blau, el raspinell o la merla d'aigua.
Els rèptils també tenen una representació abundant als Ports, ja que en aquest espai natural es pot trobar més del 50% dels rèptils presents a Catalunya. La tortuga mediterrània, el dragó rosat, la sargantana cendrosa, la bívia, la serp de ferradura i l'escurçó ibèric són exponents rellevants de la població de rèptils.
En el cas dels amfibis la situació és similar, ja que als Ports figura més del 50% d'espècies d'amfibis presents a Catalunya. Es poden observar espècies tan interessants com la salamandra, el tritó verd, el gripauet o la granoteta de Sant Antoni.
En els rius destaquen les poblacions d'espècies autòctones com la madrilla, la roja o el cranc de riu, entre els invertebrats, hi ha espècies, endèmiques del grup dels moluscs, aràcnids i coleòpters.
Arxiu del Parc Natural dels Ports
Una mica d’història…
Els Ports han estat ocupats per l'home des d'èpoques prehistòriques. Des dels inicis d'aquesta ocupació, han quedat les pintures rupestres de la Cova Pintada (Alfara de Carles) i restes trobats a la cova del Vidre i la cova de l'Hospital (Roquetes), que fan palesa assentaments de grups de caçadors dedicats a la captura de grans cèrvids (cabres salvatges, cérvols i cabirols).
Arxiu del Parc Natural dels Ports
Els primers pobladors permanents del massís van ser els ibers, com a evidència l'existència del poblat de la Penya del Gall (Horta de Sant Joan). Posteriorment, els àrabs van establir el poblat de les Roques de Benet (Horta de Sant Joan) i el poblat de Refalgarí (la Sénia), que va viure uns anys d'expansió en l'època medieval. Els àrabs van ser els primers a deixar notícia de l'explotació dels boscos als Ports i, probablement, van ser també els primers a introduir l'agricultura arrabassant els terrenys més plans situats a les proximitats dels poblats esmentats.
Durant els segles XII i XIII, l'ocupació humana als Ports va rebre un fort impuls gràcies a les cartes de poblament atorgades pels cristians amb la intenció d'establir assentaments a l'interior del massís per aprofitar els seus recursos. A partir del segle XIII, i malgrat els successius episodis de pesta i fam, l'ocupació del massís va ser en augment, així com l'explotació dels seus recursos naturals, sobretot pel que fa a l'aprofitament fuster per a la construcció de naus de guerra i edificis , l'elaboració de quitrà i l'establiment de nous camps de cultiu. Per controlar aquests aprofitaments i fer complir les disposicions que la ciutat de Tortosa va dictar per a la conservació dels Ports, es van crear els primers guardes dels Ports, denominats Vedalers, que van actuar fins al segle XVII.
Arxiu del Parc Natural dels Ports
A partir del segle XVIII, l'administració dels boscos es va encarregar a la Marina Reial, que va suprimir privilegis dels que gaudien els ciutadans del territori. Posteriorment, i fins al segle XIX, es va donar una apropiació per a l'ús particular de terrenys que fins ara havien estat destinats a l'ús general. En aquesta època va quedar definida l'estructura actual de la propietat dels Ports i, al seu torn, es va produir la màxima extensió de l'agricultura, superfície que es va mantenir durant la primera meitat del segle XX.
En la dècada dels cinquanta, i atesos els canvis en el model social d'ocupació humana, comença el despoblament del massís amb el consegüent abandonament progressiu de les terres de cultiu agrícola. La política de repoblació forestal dels boscos públics portada a terme per l'Administració obligarà a abandonar molts terrenys de pastura i la pèrdua de molts ramats. Així mateix, l'Administració i propietaris particulars iniciaran la construcció d'una extensa xarxa de camins forestals que possibilitarà l'entrada de vehicles al massís i el seu ús turístic i lúdic.
Arxiu del Parc Natural dels Ports
A principis del segle XXI, la desaparició de les activitats agrícoles, l'abandonament de les pràctiques ramaderes tradicionals i el descens del mercat de la fusta han afavorit el creixement dels boscos dels Ports, de manera que avui el paisatge torna a estar dominat per els extensos boscos de pins que van ser lloats pels àrabs ara fa mil anys.
