LES BASSES D'EN COLL
Al municipi de Pal es troben un conjunt d'ecosistemes mediterranis que formen un espai protegit. Els arrossars, aiguamolls i dunes que composen l'espai d'interès natural "Les Basses d'en Coll", són uns ambients naturals amb una elevada vàlua ecològica. En ells s'hi desenvolupen tot un seguit d'éssers vius, des de microorganismes fins a vertebrats superiors.
Gràcies a la presència continuada d'aigua en sectors com els arrossars i els aiguamolls, la presència de fauna és contínua al llarg de l'any.
Cada estació ens depara un paisatge diferenciat i amb ell s'associa un tipus determinat de fauna i vegetació.
L'àrea protegida de "Les Basses d'en Coll" s'ha de visitar per entendre millor el funcionament del nostre entorn natural i alhora conèixer paisatges únics a la mediterrània occidental.
RESSENYA HISTÒRICA
Arrossars, aiguamolls i dunes al centre de la Costa Brava.
El conreu de l'arròs a l'Empordà comença, segons els documents existents, el 1452, any en què s'atorga una concessió per construir un molí d'arròs a Pals i les corresponents sèquies de reg. No obstant això, ja en el segle IX els àrabs havien introduït l'arròs a la península, segurament a les comarques gironines.
Des de llavors, es va cultivar fins a principis del segle XIX a les zones rellents properes als rius Daró, Ter i Fluvià. L'any 1894, Pere Coll i Rigau, a la seva tornada de Cuba, on havia anat a l'edat de 13 anys per fer fortuna, compra les finques Arenales de Mar i Mas Gelabert. A la primera -una immensa extensió de dunes i basses al costat del mar- planta un milió de pins per fixar-les i organitzar una explotació forestal.
A la segona, el Mas Gelabert, reinicia el cultiu de l'arròs abandonat des de feia gairebé un segle i aconsegueix finalment que l'any 1909 torni a autoritzar-se, tal com relata Josep Pla en l'Homenot "Pere Coll i Rigau i la història de l'arròs de Pals".
Prop de mig segle després, l'any 1953, una néta de Pere Coll -Rosa Coll- i el seu marit Baltasar Parera, inicien al costat de les basses d'en Coll, la mecanització del cultiu de l'arròs, i importa des dels EEUU la primera recol-lectora automotriu (Massey Harris) que va existir a Espanya, ja que fins aleshores es recol-lectava l'arròs manualment.
L'arròs a Pals ha gaudit sempre d'una extraordinària qualitat i d'un merescut prestigi gràcies al bon fer dels agricultors de la zona, a un conjunt de factors ambientals: clima, sol i aigua, que no es donen en d'altres llocs i a la elaboració tradicional a la cassola que permet apreciar-ne el gust plenament.
RECORREGUT
El recorregut s'inicia al punt d'informació; des d'allà seguim el camí marcat a través dels arrossars a banda i banda, tot travessant el rec de les bassetes, un dels principals recs que aboca les aigües a la Bassa gran, que ja es comença a intuir, a mà dreta, per la presència de canyís.
Un cop arribats a la cruïlla amb el camí que ve del Mas Gelabert, ens trobem amb el Rec d'es Coll que porta un cabal d'aigua important. Aquí girem a la dreta i enfilem cap al mirador que es troba situat a sobre de la Casa de la Bomba. Des de dalt es veuen molt bé tots els camps d'arròs i les extensions de canyís. Allà a on trobem el canyissar i hi ha aigua, són els aiguamolls. Mirant cap a l'est trobem el mar.
Cap al nord l'aiguabarreig del Rec d'es Coll amb el Rec del Molí que ja plegats, van cap al mar. Si seguim el camí cap al final arribem al punt a on es barregen les aigües procedents del rec del Molí de la Bassa Gran. En aquest punt finalitza el recorregut. Des d'aquí es veuen les dunes de la platja de Pals, el tercer ambient del sector protegit, i potser un dels més importants.
