Conegut com el jaciment arqueològic d'Alorda Park, està situat a Calafell, Baix Penedès. Aquesta ciutadella fou habitada per la tribu ibera dels cossetans i probablement fou destruïda amb l'arribada dels romans.
Es tracta d'un assentament pertanyent a la tribu ibèrica dels Cossetans que tenia la funció d'exercir el control del territori i l'arribada de productes comercials per mar.
La Ciutadella ibèrica de Calafell forma part des dels seus inicis de la Ruta dels Ibers, impulsada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i que té com a funció, entre d'altres, estimular el turisme cultural en els jaciments d'època ibèrica.
Els visitants de la Ciutadella poden copsar de forma didàctica i entenedora no només el tipus de construccions que tenien els ibers, sinó que, a més, es pot aprendre el sistema de vida, les relacions socials i molts altres aspectes de la cultura ibèrica.
LOCALITZACIÓ
La Ciutadella Ibèrica es situa al damunt d'un petit turó de 15 metres d'altura, a llevant del barri marítim de Calafell, a uns 300 metres de l'actual línia de la costa, limitat pels traçats de la carretera C-31 entre els nuclis de Calafell i Segur de Calafell i de la via fèrria Barcelona-Tarragona, així com per les edificacions de la urbanització Alorda Park.
HISTÒRIA
L'assentament, davant del mar, és un recinte fortificat que va fundar-se a principis del segle VI aC, durant l'època ibèrica. S'ha relacionat amb la seu d'un cabdillatge de la tribu ibera dels cossetans. El relleu natural de l'indret era molt diferent a l'actual i aquest assentament es trobava sobre una petita península sobre una àmplia zona d'estanys i aiguamolls, ecosistemes propicis per practicar la cacera i la pesca. A més a més, des d'aquest punt es podia controlar el tram final del torrent de la Cobertera i de la riera de la Bisbal, importants vies de comunicació cap a les planes de l'interior.
Va ser construïda sobre un assentament del segle VI a.C., el qual, a partir del segle V a.C., és objecte una sèrie de reformes que consistiran bàsicament en la construcció d'una poderosa muralla, possiblement inspirada en models de la Magna Grècia i en l'organització interna seguint un traçat més o menys regular de carrers al voltant del qual s'articulen un seguit de cases que pertanyerien a una elit de guerrers i al personal que es trobava al seu servei.
L'edifici més important de la Ciutadella era “la casa del cabdill”, situada al punt més elevat del turonet que ocupa aquest assentament.
Finalment fou abandonat probablement per la crisi bèl·lica de la Segona Guerra Púnica, quan el cònsol Cató el Vell va aixafar la revolta general de tribus ibèriques contra Roma, al segle II a.C.
EXCAVACIÓ I RECONSTRUCCIÓ
Excavat des de 1980 pels arqueòlegs Joan Santacana i Joan Sanmartí,la particularitat d'aquest jaciment és que es tracta del primer jaciment arqueològic de la Península ibèrica que ha estat reconstruït amb tècniques d'arqueologia experimental, és a dir, que sobre de les restes del jaciment s'hi ha reconstruït un nou poblat simulant el poblat original.
La reconstrucció permet veure i entrar a les cases, caminar pel camí de ronda de les muralles, pujar a les torres, així com examinar els objectes de la cultura material dels cossetans.
Per a aquesta experimentació reconstructiva s'ha triat el darrer moment d'ocupació de la Ciutadella, al segle III a.C., que correspondria al moment immediatament anterior de l'arribada dels romans a la península Ibèrica, moment en el qual és abandonada pels seus habitants.
Les cases, sitges, magatzems, tallers i altres instal·lacions han estat edificats amb meticulosa exactitud, amb panells que van informant als turistes de com era un dia habitual a l'interior d'aquella petita fortalesa.
