26 de Setembre de 2020   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

Pel nostre territori - Rutes

Ruta Sant Joan les Fonts

Text: http://lagarrotxa.org i els millors racons de la Garrotxa i el Ripollès



Accés directe:

Arribarem a Sant Joan les Fonts per la carretera N-260. desprès de Castellfollit de la Roca agafarem a mà dreta la carretera GI-522 i a pocs quilometres trobarem el poble. A la carretera que el travessa seguirem les indicacions cap al monestir.

Un dels indrets amb més encants de la zona volcànica de la garrotxa el trobarem a Sant Joan les Fonts. Centre religiós indiscutible durant l’ edat mitja amb un monestir benedictí situat en un paratge privilegiat, entre la confluència de tres rius: el Fluvià, la riera de Bianya i la riera de Ridaura.

D’ església a priorat

Originàriament l’ església va ser consagrada a la meitat del segle X i estava dedicada a san Esteve com a patró, i san Joan i san Miquel com a copatrons. Situada dins dels dominis del comtat de Besalú, l’ església fou donada pels vescomtes de Besalú, a principis del segle XI, al monestir benedictí de San Víctor de Marsella, amb la intenció que hi edifiquessin un priorat. A aquesta donació es van succeir nombroses donacions a favor del nou priorat de san Joan: les parròquies de San Martí de Capsec, San Pere de Lligorda, Sant Cristòfol les Fonts i Santa Maria de Castellar de la muntanya. La nova església monacal fou consagrada a principis del segle XII, i va assumir definitivament l’ advocació de san Joan com a patró.

El priorat de Sant Joan

Durant els primers segles de la seva existència la comunitat estava formada per cinc monjos i depenia d’ una o altre comunitat segons el interessos politics del moment. D’ aquesta el priorat va passar al segle XIV a ser possessió d’ Hug Ademar de Santa Pau, en compensació per les grans sumes de diners que aquesta havia deixat al rei Joan I de Catalunya en la guerra contra Sicília. Al segle XV el monestir de San Joan va quedar sense comunitat i passà a ser regit per un vicari perpetu i a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú.


L’ arquitectura del monestir

L’ edifici segueix una disposició basilical de tres naus acabades amb els seus corresponents absis semicirculars. La nau central és coberta amb volta de mig punt apuntada i les naus laterals amb voltes de quart de cercle. Sant Joan les Fonts representa un dels models característiques de l’ arquitectura romànica del segle XII, un tipus d’ edificacions senzilla amb elements decoratius nous que denoten la influència francesa: sobretot la diferència d’ alçada entre les naus i la construcció de columnes adossades al pilars que suporten les arcades.

La pica baptismal

A l’església de Sant Joan les Fonts es conserva una pica baptismal de grans dimensions formada per un gran cos semiesfèric; la superfície exterior del cos està decorada amb una sèrie de motius ornamentals i figuracions intercalades. Encara no s’ ha fet un estudi analític en profunditat que pugui explicar la iconografia representada.

La majestat de Sant Joan les Fonts

És una imatge de la majestat vestida, tallada sobre fusta policromada de 108 x 99 cm. Actualment es pot veure al Museu d’ Art de Girona.


Ruta del monestir de Sant Joan les Fonts a la cinglera de Fontfreda.

Arribarem a Sant Joan les Fonts des de la carretera i girem a mà dreta per anar al monestir de Sant Joan les Fonts, que és el racó escollit en aquest recorregut.

Tornarem amb cotxe al centre del poble i deixarem per continuar la nostra ruta a peu. Travessarem el pont medieval construït damunt del riu Fluvià, que temps enrere era el pas que unia la vall de Bianya amb la via que anava d’ Olot a Besalú. Arribarem a l’ església nova, construïda a principis del segle XX en estil neogòtic.

Aquí començarem un recorregut a peu de 45 min per la interessant zona de cingleres basàltiques, situada entre el riu Fluvià i la riera de Bianya. Aquestes cingleres són els resultats del refredament de les colades de lava emesa per diferents volcans. Desprès de les erupcions volcàniques, l’ erosió fluvial ha deixat al descobert aquestes espadats. La zona esta poblada de boscos de ribera amb especies de gran valor botànic i interessant mostres d’ arquitectura industrial a la vora del riu.



Pel camí que surt de l’ església nova arribarem a la reclosa del Molí Fondo; un salt d’ aigua que forma un paisatge encantador. En aquest punt podem observar tres colades de lava: la primera forma part de la resclosa, prové dels volcans de Batet i data de uns 700.000 anys; la segona colada, sense datar, la forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret; a la tercera colada, al fons del racó, podem observa d’ hàbit lenticular que prové del volca de la Garrinada i que data de fa uns 120.000 anys.

Seguirem el camí senyalitzat pel Parc Natural en direcció al Boscaró. Ens trobem d’ davant d’ una antiga pedrera de basalt que es va deixar d’ explotar a principis de segle XX. En aquesta pedrera podem observa els diferents hàbits de retracció que pren el basalt en el procés de refredament de la lava: hàbit prismàtic, hàbit lenticular i hàbit massiu.

Des del Boscarró podem continuar la nostra excursió fins a la cinglera de Fontfreda, una antiga pedrera que va ser utilitzada com abocador de deixalles i posteriorment restaurada pel Parc Natural. S’ hi poden veure amb molta precisió les columnes basàltiques, comparades per la seva estructura amb les columnes salomòniques.

Per últim destaquem les innumerables fonts que trobem al llarg de tot el recorregut i que són un producte més de la manifestació volcànica. L’ aigua circula a traves de les laves fissurades, s’ emmagatzema entre els materials volcànics i els sedimentaris, i apareix al peu dels espadats.