Ulldeter
Accés directe:
Des de Camprodon agafarem la carretera GIV-5264 en direcció a Setcases. Continuarem carretera amunt i passarem el primer remuntador de les pistes d’ esqui de Vallter. Al segon revolt de la carretera deixarem el cotxe per pujar al refugi d’ Ulldeter (35 min caminat). Al costat hi ha el naixement del riu.
Un dels paisatges més impressionants de la comarca del Ripollès són els cims de la vall de Camprodon. Pujant des de Setcases gaudirem del magnífic ventall de colors que ens ofereixen les roques, les pinedes, les rouredes i les fagedes mentre guarneixen cims que arribem a fer 2.400 m d’ altura.
El refugi d’ Ulldeter
Al costat del naixement del riu Ter, a l’ indret anomenat Ulldeter, es va construir a principis del segle XX el primer refugi de muntanya de la península. El promotor de l’idea i pioner de l’ excursionisme pirinenc fou Cèsar August Torres, amb el Centre Excursionista de Catalunya. Edificat a 2.390 metres d’ altitud, el refugi va servir per formar nombrosos generacions de muntanyencs. El xalet va ser destruït per una allau i l’ any 1953 s’ iniciava la construcció del nou refugi al Racó Gran de Morens, a 2.200 m d’ altitud.
Setcases, l’ origen del poble
Conta la tradició que l’ origen de Setcases es deu a una família de ramaders formada per un pare i set fills. Arribarem a les terres baixes amb les ovelles, buscant pastura fresca, al pla d’ Hospitalets. Al cap de pocs dies va d’ haver-hi una tempesta i una gran nevada. Els nois, que no havien vist mai la neu, van anar al pare, que era cec, i li van descriure el que queia del cel d’ aquella manera: “Pare, cauen del cel com flocs de llana molt blancs i molt freds que emblanquinen la terra, els arbres i en tocar-los es tornen aigua”.
El pare, preocupat i alarmat, els assabenta que aquells flocs s’ anomenaven neu i que en podia caure molta i cobrir durant molt de temps tot l’ herbatge. Decidí dons baixar de la muntanya i va demanar al seus fills que estiguessin alerta, que es quedarien allà on trobessin un saüc florit. Un xic més avall de Carlat havia deixat de nevar i van trobar el saüc florit. Condicionaren el ramat i cada un dels set germans es va construir una cabana. Amb el temps les cabanes foren engrandides i Setcases es convertí en un poble.
La concòrdia
La concòrdia era un document que va signar l’ any 1435 el poble de Setcases i un representant del monestir de Santa Maria de Ripoll, per tal de posar fi als abusos comesos pel poble als emprius i a les pastures de la muntanya de Sant Miquel de Setcases. Durant segles el poble guarda el pergamí en un a caixa de fusta a l’ ajuntament. Cada any l’ obrien per airejar la “pell” (nom que donaven a aquest document). Pensaven que gracies al document tenien dret a tota l’ explotació forestal i a les pastures comunal. Finalment, un enginyer forestal, a principis del segle XX, va subornar l’ agutzil i va poder copiar el document de la Concòrdia. La majoria dels boscos pertanyien a l’ Estat.
Ruta de Vilallonga de Ter a Ulldeter passant per Tregurà i Setcases
Arribarem a Vilallonga de Ter per la carretera de Camprodon GIV-5264. Vilallonga és a 4.4 km de Camprodon, passat a Llanars. Està situada a la conca alta del riu Ter, a 1.000 metres d’ altitud. És també un poble d’ origen medieval amb un terme molt muntanyós, amb boscos de faigs, roures i freixes, que abasta els petits pobles de la Roca, Abella (dels quals hem parlat a la ruta anterior) i Tregurà de Dalt i de Baix. El poble s’ aixeca al voltant de l’ església de sant Martí, un edifici romànic de la segona meitat del segle XII, molt modificat i desfigurat al llarg de la seva historia. La construcció original és de pla basilical amb tres naus, tipologia molt singular de l’ arquitectura ripollesa de l’ època. Conserva dos dels tres absis; el tercer va desaparèixer en construir-se la sagristia.
Seguirem el nostre recorregut cap a Tregurà per la mateixa carretera GIV-5264 en direcció nord. Molt aviat des de la carretera veurem el poble a mà esquerra. Aquest està situat al vessant d’ un estrep muntanyós que arrenca del cim de Fontlletera i mor al Ter. A pocs quilometres girarem a mà esquerra i seguirem. L’ indicatiu de Treguà (durant 4 kilòmetres aproximadament anirem pujant). Primer trobarem Tregurà de Baix i més amunt Treguà de Dalt.
El primer assentament de població de Tregurà de Dalt va ser romà, si bé la primera noticia escrita data de l’ any 987. Des del segle XI formava part de les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Els carrers són petits, estrets i tortuosos; les cases de pedra tenen el seu corresponent corral. Corona el poble l’ església de San Julià, de la qual queden pocs vestigis romànics malgrat que hi ha documents que acrediten la teva existència des del segle X. Si puguem fins al cim de la muntanya, podrem veure la gran bassa que serveix de central elèctrica al poble i que molts denominen “el pantà de Tregurà”. Una mica més amunt podrem contemplar una meravellosa panoràmica de les muntanyes pirinenques.
El raval de Tregurà de Baix té l’ ermita de la Mare de Déu del Roser, Esglesiola del segle XVIII i de gran devoció per el poble.
Tornarem a la carretera GIV-5264 i seguirem en direcció nord fins a Setcases, a uns 5 quilometres. Anteriorment ja hem parlat de l’ origen i llegendes de Setcases, però fer una passejada pel poble ens portarà a l’ Església de Sant Miquel, un temple romànic dels segle XII. Les cases del poble estan totalment restaurades amb molt de gust. La proximitat del centre d’esquí Vallter 2000. ha portat al poble prosperitat i avui hi ha nombrosos restaurants especialitzats en cuina casolana de muntanya. Seguirem la ruta fins arribar a Ulldeter
