Començada al 1312 per un mestre anomenat Enric, que al 1321 deixaria el seu lloc a Jacques Farrau. La catedral de Santa Maria de Girona és un interessant temple gòtic de planta rectangular estilitzada i compacta, nau única, capelles laterals trapezoïdals i girola en la capçalera.
Es tracta d'un dels majors espais abovedats en pedra, coberts per quatre voltes cuatripartites senzilles de 23 metres de llum estructural i 34 metres d'alçada en la clau.
Entrada lateral de la catedral
L'alçat interior dels trams, amb grans buits i un trifori molt esplaiat, està dominat per l'obertura d'esvelts ventanals i recorregut per la fosca faixa horitzontal del trifori.
Al tester oriental de la nau s'obren els tres arcs de la capçalera, que descobreixen la secció de l'església primitiva. Sobre ells, tres senzilles rosasses (major el central) il·luminen la nau, deixant en penombra l'altar major i la girola.
Façana principal
Mereix destacar-se així mateix el claustre, començat a principis del segle XII, de planta trapezoïdal forçada per les condicions del solar. És interessant per la seva estructura de dobles columnes que suporten gruixudes arqueries, sobre les quals descansen les voltes de canó o de cambra de canó.
A intervals, l’arqueria es reforça, completant les columnes amb matxons coronats per un trifori corregut, com si es tractés d'un capitell.
