Casa Gasull (1)
Obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner 1911-1912.
Edifici en el qual es fusionen elements modernistes i noucentistes. El tractament és el de palauet neoclàssic pel que fa als temes d'inspiració mitològica dels medallons esgrafiats i en la manera d'utilitzar el mosaic.
Les idees noucentistes de sobrietat i puresa de línies s'observen en les simplificacions de les pilastres, balustres i capitells. El Modernisme és present en la profusió decorativa de la façana, en la ceràmica i el ferro forjat.
Casa Rull (2)
Obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner 1900.
L'angle que formen les dues façanes és una de les visuals més importants de la casa. Al primer pis, destaca l'elegant balcona amb balustres de disseny floral que continua cap a la façana lateral.
Al pis superior, és interessant el treball ornamental, amb les finestres d'inspiració gòtica, l'escut del propietari -Pere Rull (PR)- i els merlets que coronen l'edifici. Actualment és la seu de l'Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC).
Dispensari Antituberculós (3)
Obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver 1926.
Petit edifici, quasi annex a l'Hospital de Sant Joan, antigament destinat a l'atenció dels afectats de tuberculosi.
De planta rectangular i planta baixa, la façana es compon simètricament a partir d'una porta amb arc de mig punt i dues finestres rectangulars amb columna central.
Vista parcial de les Escoles Prat de la Riba
Casa Grau (4)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1910.
Exemple representatiu del Modernisme floral. Totes les obertures estan englobades dins d'arcs circulars amb decoració vegetal. A la part superior, l'obertura es troba emmarcada en una motllura que configura els braços d'una creu grega.
Casa Tarrats (5)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1891.
Façana de característiques neogòtiques. Els elements decoratius més importants són els trencaaigües, que acaben a la línia d'imposta amb un capitell d'iconografia variada; les mènsules de la balcona del primer pis, i les de la barbacana. Les inicials del propietari, Joan Tarrats (JT), figuren a la cantonada dins d'un medalló lobulat. Al sostre de l'entrada figuren els noms de diferents professionals que van intervenir en l'obra.
Casa Sagarra (6)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1908.
Exemple de la imaginació desbordada del Modernisme: animals fantàstics i exòtics i gran diversitat de temes florals i vegetals. Tots els ornaments ens recorden, morfològicament, l'estil francobelga.
Casa Bartolí (7)
Obra de l'arquitecte José Subietas 1903.
Façana de relleus molt accentuats. La planta baixa segueix les línies del Modernisme floral i el cos superior és de disseny geomètric. El coronament recorda una fortificació i dóna molta entitat al conjunt.
Casa Querol (8)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1901.
Destaca la combinació d'estils, tant pel que fa a les solucions arquitectòniques com als elements ornamentals. El balcó del primer pis és d'inspiració medievalista, mentre que el segon, més clàssic, segueix tendències gòtiques.
Casa Tomàs Jordi (9)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1909.
La planta baixa i l'entresòl formen una unitat diferenciada dels tres pisos superiors. És destacable la barana de l'entresòl, per les formes ondulades i asimètriques.
Torre a l'interior del Institut Pere Mata
Casa Punyed (10)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1900.
En aquesta casa destaca el caire neogòtic, present tant als elements arquitectònics com als ornamentals, ben palès als claustres de la balconada del primer pis i a tots els arcs. Un tret que caracteritza aquesta casa és la presència d'una sèrie de rostres i cares grotesques al primer pis. A les mènsules del tercer, apareixen fesomies d'un rei cristià, un d'àrab i un de xinès, entre d'altres.
Casa Marco (11)
Obra de l'arquitecte Pere Domènech Roura 1926.
Mostra de la confluència del Modernisme i el Noucentisme. L'element modernista és el mirador cantoner que canvia d'estructura a cada planta, combinant les formes poligonals amb les circulars.
Casa Serra (12)
Obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver 1904.
Modernisme tardà del deixeble de Gaudí. Tractament molt lineal de tots els elements, més proper al Modernisme anglogermànic que no pas a les línies sinuoses del Modernisme català, que està més influenciat per la tradició francobelga.Modernisme tardà, del deixeble de Gaudí. Tractament molt lineal de tots els elements, més proper al Modernisme anglogermànic que no pas a les línies sinuoses del Modernisme català, que està més influenciat per la tradició francobelga.
Casa Laguna (13)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1904.
Destaca per la diversitat de materials i tècniques emprats per a la construcció d'una façana reduïda. L'ornamentació barreja motius florals i geomètrics amb ceràmica de Manises, de la qual en resulta una exuberant combinació de colors.
Casa Piñol (14)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1910.
Al costat de l'Ajuntament, edifici d'estil renaixentista que fa cantonada al carrer de les Galanes. És una bona mostra del Modernisme floral reusenc, de balcons bombats de ferro treballat i decoració en pedra a les balconades. L'arrambador ceràmic i els estucats de l'entrada dibuixen sinuoses línies Art Nouveau, com a la porta de fusta treballada; mentre que el treball en pedra és molt més abarrocat. Al coronament, la part més decorada, trobem les muses modernistes que Caselles també va utilitzar a l'interior de l'edifici.
Casa Navàs (15)
Obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner 1910.
La Casa Navàs és segurament l'edifici modernista més emblemàtic de la nostra ruta. Coneguda popularment com "la guapa del Mercadal", va ser construïda entre el 1901 i el 1907 per al matrimoni Navàs, seguint els plànols de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. En aquells moments l'arquitecte es trobava en el seu moment de plenitud creativa i va utilitzar de forma abundant la decoració.
Casa Iglésias (16)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1908.
L'àmplia façana, de 24 metres, està decorada amb motius florals i vegetals molt diversos, que es concentren al voltant de les obertures. Les portes de fusta són originals de l'època.
Casa Munné (17)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1904.
L'element característic és el mirador cantoner de planta poligonal i estructura de ferro i vidre, que arrenca des d'una columna amb capitell floral, així com l'interessant treball decoratiu del coronament, que combina motius geomètrics i vegetals.
Casa Homdedéu (18)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1893.
Façana amb formes i elements gòtics: els més evidents són al primer pis, a la tribuna central, la barana de pedra i les finestres geminades. El coronament és una gran barbacana amb arcs ogivals que accentua la visió medievalista de l'edifici.
Xalet Serra (19)
Obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver 1911.
Xalet de la família Serra amb pintures de Tomàs Bergadà al sostre del menjador, ornamentació que ha estat recuperada en l'actualitat.
Casa Sardà (20)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1896.
Edifici que combina elements d'inspiració gòtica i islàmica. Destaquen les finestres del pis superior, que són d'arc trevolat i recorden formes arabesques.
Escoles Prat de la Riba (21)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1908.
Edifici escolar que en l'actualitat continua mantenint l'activitat per a la qual va ser projectat. De profusa i artística decoració, amb pedra de la zona i maó de Reus, la coberta està realitzada amb teules àrabs, i les que són vidriades s'utilitzen per a l'ornamentació, seguint la línia potenciada per Lluís Domènech i Montaner.
Destaquen els plafons ceràmics de Francesc Labarta, col·laborador de Domènech i Montaner en altres obres modernistes, com l'Institut Pere Mata de Reus i l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Labarta decorà els quatre plafons principals, més grans, en tons blaus, per als quals escollí motius religiosos de la vida de Jesús, que fan referència a la infantesa, sempre combinats amb els típics elements vegetals del Modernisme.
Estació Enològica (22)
Obra de l'arquitecte Pere Caselles 1906-1910.
Construcció a tres bandes que ocupa tota una illa i deixa oberta la façana principal amb pati de treball al mig. La funció original, d'estació enològica, queda definida en el treball en pedra del balcó del primer pis. Originàriament la planta baixa era destinada a zona de serveis (despatxos, laboratori, bodega, destil·leria…), i les altres plantes eren habitatges.
L'estructura de les parets és de càrrega de maó massís, amb zones de maçoneria irregular de pedra i bigues. Interessant treball decoratiu, amb representació de diferents motius agrícoles.
Escorxador (23)
Obra dels arquitectes Pere Caselles i Francesc Borràs 1889.
Antic escorxador de la ciutat. La planta baixa, en forma de nau semicircular, s'estructura en parets perimetrals de càrrega i pilars de fosa i encavallades metàl·liques, seguint els principis funcionalistes de l'època. Un primer pis amb dependències administratives configura la façana principal. Altres accessos permetien el moviment i transport del bestiar dintre del recinte. Actualment, és la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Institut Pere Mata (24)
Obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner 1897-1912.
Hospital psiquiàtric que actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s'adapta a una distribució urbana dels edificis en espais independents. Hi ha una interessant barreja de materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic.
El pavelló sisè, conegut com "dels Distingits", és el de més valor artístic per la riquesa ornamental, tant exterior com interior, ja que l'arquitecte també s'encarregava del disseny dels detalls interiors. Avui en dia encara es conserva el mobiliari original.
Veure el mapa del recorregut modernista de Reus »
