Format a banda i banda de la riera del Rissec. A la riba dreta, un poblament compacte i fortificat a l'entorn del turó del castell, actualment enjardinat. A la riba esquerra, un poblament més dispers, centrat en el carrer de la Riera i en l'església de Sant Genís.
L'any 1102 el castell de Monells, feu dels vescomtes de Bas, va esdevenir seu d'un mercat setmanal. L'any 1234 el rei Jaume I va disposar que la mitgera de Monells servís de patró per a la mesura de grans arreu del bisbat de Girona, fet que indica la importància i l'extensió territorial d'aquest mercat i explica l'esplendor del Monells medieval.
Carrer porxat a Monells
El conjunt format per les seves places i carrers exemplifica l'evolució de l'arquitectura popular a través de diferents etapes històriques. Del temps del romànic, es conserven parts de les muralles i torres que encerclaven el poble i el castell. D'estil gòtic, la plaça de l'Oli, el carrer dels Arcs i alguns finestrals. Durant els segles XVII i XVIII s'aixecaren cases sobre els murs de la fortificació, es reordenaren els espais interiors i es formaren dues línies de carrers, el de Vilanova a llevant i el de la Riera en el marge esquerre del Rissec. A la façana de moltes d'aquestes cases avui hi podem veure dates referents a aquests anys.
Plaça de Monells
La plaça de Jaume I
Plaça porticada amb forma de rectangle irregular. A la banda de migdia destaca l'antiga Casa de la Vila amb una finestra gòtica amb arcs trilobulats. A la banda N, recolzada en un dels arcs de la porxada, hi ha una reconstrucció de l'any 1818 de la mitgera de Monells.
Església de Sant Genís
Citada l'any 1019. Conserva la capçalera romànica. La nau i l'absis són d'estil gòtic. La façana occidental i el campanar són barrocs. En el mur exterior de llevant, dins del cementiri, destaca una làpida sepulcral gòtica del cavaller Arnau de Pontós, pertanyent a una de les famílies més rellevants de la història de Monells.
Altre carrer porxat
