Transcorre el regnat d'Isabel II que, junt al bienni progressista i els dotze anys de moderantisme, tindrà fi amb la revolució industrial i l'impuls econòmic de la burgesia catalana.
El 1870, Josep Mª. Bocabella i Verdaguer funda l'Associació espiritual de devots de Sant Josep, associació que promou la construcció d'un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família.
Amb els donatius dels devots, l'any 1881 l'associació compra un gran terreny entre els carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi el temple. L'arquitecte Francesc del Villar presenta el primer projecte, de tres naus, set capelles absidals i una agulla de 85 m. I el dia de sant Josep de 1882, el bisbe d'Urquinaona posa la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Per discrepàncies amb l'arquitecte Joan Martorell -assessor de Bocabella- Francesc del Villar dimiteix i Gaudí, ajudant de Martorell, és nomenat l'arquitecte del Temple. Gaudí planteja un nou conjunt de planta basilical, de cinc naus amb un creuer de tres i un cimbori de 170m. d'alçada, tot amb predomini vertical.
Acabat l'absis, el 1894, comença la fonamentació de la Façana del Naixement, i la construcció del claustre i el finestral del creuer nord, que s'acabaran just quan es perden les últimes colònies espanyoles. S'acaba un segle i en comença un altre. El definitiu per a la construcció del Temple.
El segle comença amb la celebració de l'any Jubilar Josefí, amb motiu del cinquantenari del Patronatge de Sant Josep. Però ben aviat la història del Temple pateix la seva major pèrdua: Gaudí mor atropellat per un tramvia. Aquesta fou la primera d'una sèrie de malguanys, que culminen el 1936, en plena Guerra Civil, amb la crema de la cripta, l'obrador de Gaudí i la destrossa de gran part de les seves maquetes per part d'uns escamots.
 |
 |
|
| Vista parcial del temple | Façana del Naixement |
No serà fins el 1940, en plena dictadura franquista, que l'arquitecte Francesc Quintana restaura la cripta cremada i reconstrueix les maquetes, a traves de les quals, avui en dia, es reconstrueix el temple.
Degut als escassos mitjans, el creixement dels campanars del Temple fou molt lent. De fet, Gaudí només va veure acabat el campanar de Sant Bernabé de la Façana del Naixement.
El 1929 -coincidint amb la visita dels reis de Dinamarca- es van acabar els campanars restants d'aquesta façana als que s'afegirà, l'any 1933, la llanterna de la Fe i el xiprer central. Un any després, s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
El 1954 comença l'etapa de ressorgiment de l'obra amb l'inici de la construcció de la Façana de la Passió: els fonaments dels seus campanars i l'aixecament dels murs. Quintana, Puig Boada i Lluís Bonet Garí són els seleccionats. I la fe i la devoció del poble, els instigadors.
El dia de Sant Josep del 1958 es dóna un nou impuls a l'obra amb la col·locació del grup del Naixement de J. Busquets damunt la columna genealògica.
El 1976 finalitza la coronació dels campanars de la Façana de la Passió, un any abans de la restauració de la Generalitat de Catalunya.
En els darrers anys de la vida del Temple, es finalitza la construcció de la Façana de la Passió amb la incorporació de les escultures de Josep Ma. Subirachs. D'ençà fins aleshores, s'ha treballat en la construcció de les naus i del creuer, dels quals en formen part el pati de columnes, els cors i els finestrals superiors que els il·luminen. Un cop acabada aquesta part, l'interior del Temple estarà totalment cobert i es començarà la construcció dels absis. Serà en aquest punt quan el Temple arribarà a la seva maduresa, quan hom el podrà contemplar fent-se una clara idea de l'abast del projecte.
Després, la vida de la Sagrada Família seguirà endavant, guanyant espai en la seva ascensió cap al cel.
Descripció
El Temple de la Sagrada Família, concebut amb predomini vertical, és un edifici de creu llatina amb cinc naus i un creuer de tres. El seu claustre exterior circumda l'edifici i uneix les tres façanes: Naixement, Glòria i Passió, cadascuna amb quatre campanars de 100 metres. Les seves mides són: nau i absis, 90 m; creuer, 60 m; ample de la nau central, 15m i 7.5m als laterals.
L'absis, d'arquitectura neogòtica, està format per set capelles de forma poligonal dedicades als goigs i els dolors de Sant Josep. L'envolten dos escales circulars, i té el deambulatori entorn del presbiteri. A la banda nord i a cada costat, es construiran dues sagristies destinades a obres socials. Aquest absis disposa d'unes finestres, amb nombrosos elements d'inspiració naturista que ofereixen contrasts de llum i d'ombra.
Façana de la Passió
Els campanars representen els 12 apòstols i tenen entre 80m. i 112 m. A determinada alçada passen d'una forma romboïdal a el·líptica. La silueta del seu tronc superior simula el bàcul dels bisbes, el nus simbolitza l'anell, i el final del campanar és un doble escut semblant a una mitra, que conté una creu daurada amb les inicials dels apòstols a qui es dediquen.
El seu interior allotja una espectacular escala de cargol que gairebé arriba fins dalt de tot.
El creuer i l'absis es coronen amb sis cimborris dedicats als quatre Evangelistes i la Verge Maria i a Jesucrist, aquest cimbori culminarà, a 170m. d'alçada amb una creu.
El claustre, que és exterior, circumda l'absis i les sagristies i compta amb una capella dedicada a l'Assumpció de la Verge Maria. Cada tram està cobert per una volta d'aresta que origina a la façana uns frontons amb rosetons.
Aquest claustre té una disposició molt innovadora i diferent, donat que aïlla el Temple del soroll extern.
Les columnes de la nau i de l'absis es ramifiquen a una alçada determinada i s'inclinen lleugerament per recollir les voltes interiors. Per sobre de les columnes dels extrems, s'ubica una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor.
La cripta
La planta subterrània de l'absis, de 40x30 m., està distribuïda en set capelles, un ample deambulatori i una àrea central circular.
Deu forts pilars sostenen la volta central, que té uns arcs acabats per una clau grossa on hi és esculpida l'Anunciació. Aquesta volta central aixeca el nivell del presbiteri uns dos metres per sobre del sòl. A la sortida de la cripta hi ha una capella on es venera la Verge del Carme, i que conté la tomba de l'Antoni Gaudí.
La façana del Naixement
La façana orientada a llevant, per on neix el sol, està dedicada al naixement de Jesús i la vida. I es troba al c/ Marina.
Les plantes dels campanars són quadrades i a la diagonal d'aquestes plantes són perpendiculars a la façana, el que fa que, quan conflueixen, es conformi un porxo tripartir amb tres portals.
Escultures del Naixement
La façana de la Passió
Aquesta façana és l'orientada ponent. Representa la passió i la mort de Jesucrist a través de formes geomètriques en aresta i una ornamentació nua i austera. I es troba al c/ Sardenya.
La forma un porxo de sis columnes, amb tres portes d'entrada situades entre quatre campanars arrenglerats, i dedicades també a les virtuts teologals.
La sobrietat de la façana es transmet, també, gràcies a la construcció de columnes en forma d'ossos i les sòbries escultures de Josep Ma. Subirachs.
La façana de la Glòria
Aquesta és la façana principal del Temple i encara no està construiïda. Situada en el c/ Mallorca, aquesta estarà orientada a migjorn i serà la dedicada a la Glòria de Jesús.
A dreta i esquerra s'ubicaràn la capella del Sant Sagrament i de la Penitència, i el Baptisteri, respectivament. En conjunt, tindrà onze portes d'entrada a les capelles i al claustre.
El porxo, que reposarà sobre 21 columnes, estarà cobert per les quatre voltes de sota els campanars.
A l'igual que les altres dues façanes, disposarà de tres portals que simbolitzaran les virtuts teologals, i quatre campanars que s'aixecaran sobre el porxo.
"El Temple creix a poc a poc, però això ha passat sempre i en totes les coses que han de tenir llarga vida. Els roures centenaris tarden anys i anys a ésser grossos; en canvi, les canyes creixen ràpidament, però a la tardor el vent les abat i no se'n parla més."
Antoni Gaudí
