Les primeres dades de Guissona es remonten a la prehistòria, al període neolític, després del descobriment per part del Dr. Eduard Camps de l'enterrament col.lectiu de l'Auditori. Eren pagesos i ramaders. Al final de l'època del bronze es produeix la migració d'alguns pobles que porten al poble una nova cultura, la Hallstàttica. Aquests ja coneixien la tècnica del ferro i es van instal.lar tocant la font del poble per aprofitar l'aigua.
Se sap que també hi va conviure, més endavant, la cultura ibèrica però poques dades hi han al respecte, simplement una seca que encunyà monedes de l'època. On sí hi han dades concretes és del romànic. La ciutat romana de Iesso està enclavada a la part nord de la vila i és considerada una de les més importants de la Catalunya interior. Ocupen uns 20.000 m2 i es convertirà, en un futur, en un parc arqueològic. També hi han restes romanes com la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble i una sèrie de làpides com la de Servilla Praepusa, s.II-III d.c. També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpolis situada a la zona de "Cal Mines".
 |
 |
|
| Portal de l'Àngel | Església de Santa Maria |
Després es produeix un buit en la història de la vila, fins l'any 975 quan el comte Borrell reconquerí Guissona però va ser derrotat, posteriorment, pels àrabs l'any 1015. El comte Ermengol IV va tornar a fer seva la població l'any 1072 i va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria de Guissona, en l'estil romànic, però hi han poques dades ja que es va enderrocar per construir la que ara presideix la vila, d'estil neoclàssic.
Durant el s.XIV es produeix un canvi social, es passa de les estructures feudals al sistema gremial. Neix un nou estil, el gòtic, i el bisbe de la Seu, Pere de Cardona, començà una obra gegantina: L'Obra de Fluvià, però no es va acabar mai ja que Pere de Cardona va ser destinat a la metropolitana de Tarragona. Entra en escena el barroc els segles XVII i XVIII, i la nova església ja presenta diverses fases d'aquest estil com els altars, l'orgue i el cor. La nova església fou inaugurada l'any 1800.
La guerra civil va destruir l'orgue i tots els retaules, però no l'altar del claustre. La decoració actual és molt semblant a la de la catedral nova de Lleida.
Porxos de la Plaça Major
Avui en dia, Guissona és un indret amb una gran activitat econòmica, com la Cooperativa Agropeqüària, que és de les més importants del país. La rambla dels Segadors, de quasi bé 2 km, és un dels signes vitals de la nova vila que més enllà del seu passat, presenta un futur molt envejable.
Guissona ofereix innombrables atractius pel visitants, punts de trobada de tota mena, com la Cooperativa Agropecuària de Guissona, el complex alimentari més gran del país i un dels tres més importants de l'estat Espanyol.
També hi trobarem el Museu Arqueològic d'Eduard Camps, un món replet d'objectes de l'època romana així com les runes de la ciutat de Iesso, amb una quantitat inmensa de vestigis romànics i un lloc indispensable per conèixer la història de la vila.
Altres empremtes romanes són els safaretjos, fonts i la galeria romana que podem trobar en la Plaça Vell-Pla, així com l'Església de Santa Maria, situada a la plaça Major, datada dels s.XVII i XVIII. Aquesta plaça porticada té tots els carrers enllosats. També es pot trobar la Necròpolis del s.V.
El Portal de l'Àngel, també a una cantonada de la plaça Vell-Pla, és l'únic resta d'entrada a les muralles de Guissona, construida entre els s.XI i XV. La resta de portals i carrers van ser enderrocats.
Un altre punt d'interès és l'Església de Sant Felip Neri, del s.XVII, molt a prop de la plaça Major i, especialment, L'Obra de Fluvià, inacabada, a només 1km de la vila, un gegantí projecte que mai es va dur a terme. També cal donar una ullada al Pou del Gel, quasi bé a les afores de la vila, construit el s.XVI.
Les fonts, com la de l'Estany, la Fonteta, la Font del Poble, la del Pi, la del Farell, fa que es conegui Guissona com "el doll de la Segarra".
