LA CARTOIXA D'ESCALADEI
Les ruïnes de Santa Maria d’Escaladei, primera cartoixa de la península ibèrica, es troben situades al vessant meridional del Montsant, prop del nucli anomenat Conreria d’Escaladei, terme municipal de la Morera de Montsant (Priorat).
Sembla que cal situar els orígens històrics de la cartoixa en el segle XII, quan el 1194 el rei Alfons el Cast va fer donació als cartoixans d’unes terres a Poboleda, nucli on van romandre fins al seu trasllat, aproximadament l’any 1203, a l’emplaçament definitiu.
L’any 1218 la cartoixa tenia domini i jurisdicció sobre els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, torroja i Gratallops, origen del priorat històric i del nom aplicat posteriorment a tota la comarca.
 |
 |
|
| Entrada a la cartoixa | Reconstrucció d’una de les cel.les |
Les primeres construccions, corresponents al període romànic, van ser l’església de Santa Maria, enllestida el 1228, el primer claustre (claustrum maius) i les dotze cel.les immediates. L’enorme prestigi de la cartoixa i el fet de comptar amb la protecció reial van facilitar l’ampliació de l’edifici. Durant el segle XIV, gràcies a l’ajuda de l’infant Joan d’Aragó, fill del rei Jaume II, va ser construit el segon claustre, amb dotze cel.les al seu entorn, i a l’inici del segle XV el conjunt fou completat amb la construcció d’un tercer claustre amb sis cel.les, costejat per Berenguer Gallard.
AL llarg del segles XVII i XVIII la cartoixa va experimentar canvis importants que canviaren la seva fisonomia. L’edifici romànic de l’església va ser revestit de marbre i modificat quant a la seva estructura primitiva afengint-hi noves construccions.
En aquest període es va desenvolupar dintre de la comunitat una notable escola de pintura religiosa, iniciada al voltant del monjos Joaquim Juncosa i Lluís Pasqual.
La desamortització del 1835 significà l’oblidat abandó de la comunitat de la cartoixa d’Escaladei i l’inici de la seva destrucció. El conjunt fou saquejat i incendiat pocs dies després, i en el curt període de dos anys els edificis van ser completament destruïts i es predé o es dispersà tot el seu tresor artístic.
Les ruïnes de la cartoixa ocupen aproximadament un paral.lelògram de 300 metres per 100 metres i actualment es fa difícil apreciar-ne la planta original. Dels elements que encara es conserven cal remarcar en primer lloc les restes de l’església de Santa Maria, edifici d’una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular amb volta que quart d’esfera: la façana és presidida per una portada clàssica amb fris dòric i un gran òcul a la part superior, corresponent a les obres de remodelatge del segle XVII. També es conserva el refetor i la gran portalada clàssica d’accés al segon recinte. Es tracta d’un cos de dos pisos i composició simétrica; la part central té una porta d’arc de mig punt a la part baixa i una gran fornícula a la part superior, i les dues parts laterals repeteixen tres obertures superposades. La divisió vertical s’accentua per mitjà de pilastres amb capitells jònics que sostenen un entaulament, coronat per un frontó amb voltes.
Interior de la cartoixa
Són escasses les restes visibles dels antincs claustres i dependències medievals per causa de les reformes fetes al llarg dels segles XVII i XVIII.
La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Cultura, ha iniciat una tasca de recerca arqueològica, consolidació i restauració del conjunt i l’ha obert a la vista pública.
Pels seus valors històrics i artístics com també paisagístics i ambientals, l’antiga cartoixa està declarada bé d’interès cultural en la categoria de monument històric-artístic, D 4.XI. 1980.
