Entre el verd del paisatge boscós i el blau de les aigües dels seus rius trobem un ampli territori amb una gran riquesa paisatgística.
L’abundància d’esglésies romàniques, unes 24 només al terme de la Baronia de Rialb, converteixen aquesta zona, molt important a l’època feudal, en el paradís ideal per conèixer i visitar una tipologia de construccions pròpies dels segles XI i XII.
Ponts
Vila coneguda com a punt d’encreuament de carreteres i per ser un lloc de parada obligada per al viatger, sobretot pel que busca gaudir d’una cuina exquisita. Ponts, rodejada per fèrtils hortes que reguen els rius Segre i Llobregós, disposa d’indrets d’un encís incomparable com el carrer Major, porticat, la plaça del Planell, el retaule barroc del Roser a l’església parroquial de Santa Maria i sobretot la canònica de Sant Pere de Ponts d’una extraordinària bellesa. Complementen el seu interès atractius paisatgístics com el parc del Segre, celebracions com el Ranxo o Lo festeto, la visita cultural al Museu Boncompte o la pràctica variada de tot tipus d’esports.
 |
 |
|
| Colegiata de Ponts | Altra vista de l’àbsis |
La Baronia de Rialb
Extens municipi format per una unió de poblets, torres i masies agrupades al voltant de la vall del riu Rialb. Varietat de paisatges amb abundància de boscos combinats amb terres de conreu i pasturatge amb molts antics nuclis, pràcticament despoblats, en els quals hi ha escampades nombroses esglésies romàniques de les que sobresurten Santa Maria de Rialb, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb i el monestir de Santa Maria de Gualter. Espais naturals com el Forat de Bulí d’una extraordinària bellesa i el futur embassament de Rialb, amb les aigües del riu Segre, complementen els atractius d’aquest municipi.
El Romànic del Mig Segre
De les moltes esglésies romàniques del Mig Segre destaquem l’antiga canònica agustiniana del segle XII de Sant Pere de Ponts, amb tres absis en creu ornats a l’exterior amb arcuacions i bandes llombardes i coronada per un alt cimbori octogonal; el monestir benedictí de Santa Maria de Gualter, a pocs quilòmetres de Ponts, que conserva una part d’una església en ruïnes i un bonic claustre i Santa Maria de Rialb del segle XI, amb tres naus i tres absis amb ornamentacions llombardes. Sant Tirs d’Oliola, Santa Maria de Vilamajor, Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre de Rialb, Santa Maria de Ribelles són un bon exemple del romànic del Mig Segre.
Interior del monestir de Santa Maria de Gualter
Oliola
Vila situada a la vessant d’un turó, dominat per les ruïnes del castell, on s’esglaonen en diferents replans un seguit de cases típiques d’aquest món rural. Al costat de l’església parroquial de Sant Tirs, romànica modificada al segle XVIII, hi destaca un original cementiri.
Al terme s’hi troben molts llogarets presidits per interessants esglésies romàniques com Santa Maria de Coscó, Santa Magdalena dels Arquells, Sant Silvestre de Serralta, Santa Maria de la Serra de Castellar...
Cabanabona
Situada als altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós, a mig camí entre Ponts i Guissona. Al poble hi destaca una església d’origen romànic dedicada a Sant Joan Baptista i un casal del segle XVII amb ornamentacions de tipus renaixentista.
Dins del terme s’hi troba Vilamajor, antiga vila closa on hi sobresurt l’església romànica de Santa Maria i una magnífica torre cilíndrica del segle XII actualment restaurada. Molt a prop isolada sobre un tossal s’hi troba la capella romànica de Sant Pol.
Vilanova de l’Aguda
Poble emplaçat a la dreta del riu Valldàries on hi destaca el carrer Major, a l’extrem del qual hi ha un gran casal anomenat el Castell. Al mig del carrer hi ha un pas cobert d’arc apuntat, on s’hi alça el campanar de l’antiga església de sant Andreu, dita també del Roser. L’esglesiola de Santa Maria, del segle XVII, avui és la parròquia. Dintre del municipi destaca el poble de Ribelles que conserva un castell refet a principis de segle i l’església romànica de Santa Maria; el santuari de la Mare de Déu de les Omedes, edifici romànic restaurat i el vell castell de l’Aguda al costat de l’església de Sant Miquel de Valldàries.
