El Cap Creus és l'última aparició dels Pirineus i, al mateix temps, el punt més a l'est de la península ibèrica en el mapa. Aquesta és una de les raons per les quals el Cap, amb el seu far, és un punt particularment important en les cartes nàutiques.
Accés a una cala de Badia Montjoi des del mar
El Cap Creus, des de maig de 1998 declarat parc natural, tant la zona marítima, com la terrestre. Pel mar, el Cap comença en el punt de Bol Nou, prop de la Cala Tamariu, en el terme municipal del Port de la Selva, i s'acaba abans de Roses, en la punta de Falconera. La pesca amb xarxes està prohibida dintre d'aquesta àrea. En algunes zones, no obstant això, la pesca de manera tradicional, amb nasas o amb palangre està permès per als professionals. La zona terrestre protegida cobreix un espai de tot just 90 hectàrees. La fauna i la flora estan protegides. El municipi que abasta un àrea major, 40 ha., és el Port de la Selva.
Fondejant a prop de Cadaqués
Aquest parc natural és l'únic a Espanya que té una zona terrestre i marítima al mateix temps, sent, també, l'àrea deshabitada més gran del mediterrani espanyol. La costa és rocosa, composta principalment de pissarra, i interrompuda contínuament per badies petites. La fauna i la flora de l'àrea són absolutament úniques i abasten una varietat d'espècies molt rares.
L'hivern està marcat pels forts vents del nord que obstaculitzen contínuament la pesca i el tràfic marítim. L'àrea del Cap té una contaminació ambiental molt petita i és renombrada com paradís subaqüàtic pels submarinistas. El far tan característic del Cap Creus envia els seus senyals destellando dues vegades cada 10 segons.
A l'estiu els vents bufen el 70 % de les vegades del nord. Les ràfegues de vent són més forts al voltant del migdia i es calmen durant la nit.
Vista del cap des de Colera
