A Andorra, l’espai cronològic emmarcat pels segles IX-XIII, coincideix amb un període històric d’activitat intensa que ve determinant per la subordinació al Bisbat i al Comtat d’Urgell en un primer moment (segles IX-X) i les lluites per a la sobirania del territori andorrà en una segona etapa (segles XI-XIII).
La nombrosa producció arquitectònica d’aquest període, que representa el percentatge més elevat del nostre patrimoni cultural, repeteix pràcticament el mateix model d’edifici, de dimensions reduïdes i d’ornamentació sòbria, però que participa dels preceptes estètics d’art conceptual, abstracte i del tot espiritual, establerts universalment pel romànic.
 |
 |
|
| Campanar de Sant Martí de la Cortinada | Campanar de Sant Miquel d’Engolasters |
Com a la resta del Pirineu, les valls andorranes se situen en un lloc de pas i de confluència d’intercanvis, fet que ha permès fusionar les influències foranes amb la tradició artística local per tal d’oferir un art funcional, al servei de nuclis de població reduïts, que sintetitza formalment i estilísticament les característiques del preromànic i el romànic.
Les esglésies preromàniques i romàniques que es presenten són els exemplars més característics d’aquest període i formen part indissociable de la fisonomia paisatgística de les nostres valls.
Sant Joan de Caselles (Canillo)
L’edifici està datat entre els segles XI-XII i segueix l’esquema arquitectònic característic de les esglésies romàniques d’Andorra: nau rectangular amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil llombard. Conserva dos porxos dels segles XV i XVI.
A l’interior es poden veure els vestigis d’una majestat romànica d’estuc del segle XII envoltada d’una escena pictòrica mural que representa la crucifixió amb “Longinos” i “Sthephanon”, acompanyats pel sol i la lluna.
Darrere la reixa de l’altar es pot veure un retable datat del segle XVI de gran qualitat artística amb influències del Renaixement italià i germànic, on apareixen escenes de la vida i del martiri de Sant joan autor de l’Apocalipsi i patró de l’església. A l’exterior, al costat de ponent, es pot veure una mostra de les tombes del cementiri medieval que envolta l’església.
Sant Joan de Caselles a Canillo
Conjunt Històric de les Bons (Encamp)
El conjunt històric de les Bons se situa a la part alta del poble d’Encamp i està format per l’església de Sant Romà, del segle XII; una torre de defensa del segle XIII de quatre pisos on encara es poden observar els elements d’arquitectura militar, com les finestres d’espitllera i els matacans; un dipòsit d’aigua amb circuït d’irrigació excavat a la roca; els vestigis d’una casa forta testimoni d’arquitectura civil, segurament del final del segle XIII, i dos colomers d’època moderna.
L’església, dedicada a Sant Romà, és un edifici romànic del període llombard que data del 1164 segons l’Acta de Consagració. És de dimensions reduïdes, amb una nau rectangular coberta amb volta de canó acabada a llevant amb absis de planta semicircular. A l’exterior, les murs es cobreixen amb bandes llombardes i arquets cecs. El campanar és d’espadanya i el porxo d’època moderna. A l’interior es conerva una reproducció de les pintures romàniques del mestre de Santa Coloma del segle XII, que representa la visió apocalíptica de Sant Joan amb vestigis d’un Maiestas Domini i del tetramorf del qual només es conserva el símbol de l’evangelista Lluc, el brau alat i el col.legi apostòlic. Aquestes pintures van ser arrencades als voltants del anys 30, i actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Sant Martí de la Cortinada (Ordino)
Església romànica del segle XII amb ampliacions del segle XVII i XVIII que conserva les pintures murals realitzades pel mestre de la Cortinada a finals del segle XII, localitzades l’any 1968 arran de la reconstrucció de l’absis original de l’edifici romànic.
Al segle XVI es reorienta l’església cap al nord i el nou altar major es decora amb un retaule de fusta policromada del segle XVII dedicat al patró de l’església. A les capelles laterals també hi trobem reatules barrocs dedicats a la Mare de Déu, a Sant Antoni Abat i a la Mare de Déu del Roser.
Conjunt de les Bons a Encamp
Conjunt històric de Pal (La Massana)
El poble de Pal és un dels conjunts rurals més ben conservats d’Andorra i forma part d’un Pla especial protecció aprovat l’any 1997. L’església de Sant Climent és l’exponent més rellevant del conjunt que data del final del segle XI i principi del XII, amb importants ampliacions d’època moderna. D’estil romànic, destaca l’imponent campanar llombard de planta quadrada i tres pisos de finestres geminades, al darrer dels quals es presenta amb finestres de doble geminada, úniques a Andorra.
Altres elements destacats d’aquest edifici són les creus processionals de fusta amb restes de policromia, dues piques, una de baptismal i l’altra de per a l’oli, i la reixa de ferro forjat amb elements vegetals a la part superior.
Santa Coloma (Andorra la Vella)
L’església de Santa Coloma és un edifici preromànic del segle X, amb una nau de planta rectangular coberta amb encavallades de fusta i un absis de planta rectangular. AL segle XII s’hi afegeix un campanar llombard de planta circular, un dels pocs exemplars d’aquestes característiques al Principat, que conserva decoració pictòrica així com un cap esculpit, testimoni d’escultura monumental romànica.
Cal destacar també un retaule barroc del s. XVIII de fusta policromada sota l’advocació de Santa Coloma, patrona de l’església.
Pont medieval a la Margineda
Sant Serni de Nagol (Sant Julià de Lòria)
Edifici de dimensions reduïdes que segueix l’esquema arquitectònic típic de les esglésies d’Andorra. Nau de planta rectangular i absis semicircular. Presenta un campanar d’espadanya amb doble obertura i un porxo d’època moderna.
Sant Miquel d’Engolasters (Escaldes-Engordany)
Església romànica llombarda del segle XII amb una nau de planta rectangular de dimensions reduïdes amb coberta a dues vessants acabada a llevant amb un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.
L’edifici es caracteritza per la senzillesa arquitectònica i per la desproporció existent entra la nau i el campanar, de 17 metres d’alçada. Al darrer pis del campanar es conserven un caps esculpits en pedra tosca, testimoni d’escultura romànic a Andorra.
