Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Recordant la Mussara

Text: Josep Abelló Ribera

Versió per imprimir Enviar a un amic




La Serra de la Mussara constitueix un altiplà de roca calcària amb el relleu típic d'aquest tipus de roca: el relleu càrstic, on hi ha una gran filtració d'aigua i la creació d'obertures interiors com coves i avencs a la roca. Aquest altiplà està envoltat per un relleu suau i tabular.

L'alzinar muntanyenc és la vegetació potencial de la Mussara, també existeixen roures, però en l'actualitat com a la resta de la serra de Prades, la població de pins és la més abundant i per l'acció antròpica també hi trobem formacions arbustives de garrigues, brolles, màquies, alzinalls i petites zones de prats verds.

 
Església de Sant Salvador Portada de l’església


Pel que fa al clima és el mediterrani de muntanya amb hiverns suaus i humits i estius càlids, secs i boirosos. Les precipitacions són les més abundants del Camp de Tarragona (de 800 a 1000 mm. anuals); aquestes poden semblar relativament abundants, però el relleu fa que hi hagi una gran filtració i tot l'existència de diverses fonts, aquestes són de poca importància.


El poble
L'antic poble, abandonat definitivament des del 1951, és damunt els cingles de les Airasses, les cases són en estat ruïnós i l'Església parroquial, semi en ruïnes, era dedicada a Sant Salvador.

El lloc de la Mussara és conegut des de l'any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l'arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l'església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l'arquebisbe Oleguer.

L'església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III otorgà a l'església de Tarragona l'any 1194. Així mateix, el rector d'Almuzara o d'Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous i 7 diners.


Restes de la nau principal de Sant Salvador


Al final del segle XV la parròquia de la Mussara era de col.lació de l'arquebisbe de Tarragona i consta que a mitjan segle XVIII ja havia esdevingut sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vilaplana.

La porta de l'edifici actual, abandonat com tot el poble i en estat molt ruinós, duu la data de 1859. L'any 1936 fou destrossada una imatge de la Mare de Déu, asseguda amb l'Infant, de fusta policromada, del segle XIV, que hi havia a l'església. Els fragments foren traslladats al Museu Comarcal de Reus. En aquest mateix museu es conserva una estela funerària discoïdal procedent de la Mussara.


Camins mil.lenaris de la Mussara
Varis camins i senders ascendeixen cap a dalt a la serra de la Mussara. Algún d'aquests són camins mil.lenaris per els quals l'home a través dels temps hi ha circulat i traginat amb animals.

El camí de les Tosques n'és un exemple. Molts trams d'aquest camí encara es conserven empedrats, integrant juntament amb el medi natural un valuós patrimoni.


Restes sarraïnes
Al terme de la Mussara s'han trobat restes sarraïnes i cal creure que hi havia una guarnició dependent del valí de Siurana. Cal tenir en compte que el topònim Mussara és d'origen àrab. Els primers documents de la repoblació que hi fan referència són del 1173, on consta que ja estava habitat.


Dites populars de la Mussara:

Mare, badejo, badejo,
que la tonyina va cara;
les xiques de la Mussara
no es poden casar per ara.

Mare, si marit em dau,
no me'l deu de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i la terra no m'agrada.

    Càmpings La Llosa





SERVEIS
Apartaments APARTAMENTS
Cases de colònies CASES DE COLÒNIES
Hotels i Hostals HOTELS I HOSTALS
RUTES TURÍSTIQUES
BIOGRAFIES IL.LUSTRES
FESTES I FIRES
DE LA COMARCA 2017

  Mes:


SITUACIÓ
Mapa comarcal
VEGUERIA DE
CAMP DE TARRAGONA
Camp de Tarragona

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.