Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

El monestir de Sant Serni de Tavèrnoles

Text: www.alturgell.org

Versió per imprimir Enviar a un amic




A pocs metres de la població urgellenca d’Anserall s’aixeca, de manera imponent, una part del que fou la important abadia benedictina de Sant Serni o Sant Sadurní de Tavèrnoles. Sorprèn la monumentalitat de l’edificació que resta en peu, restaurada entre el 1971 i el 1975, més encara si es té en compte que el que veiem és sols la capçalera de l’església abacial.

Això ens dóna fe de la importància que devia tenir aquest monestir, a les seves èpoques d’esplendor. La seva situació, al bell mig del camí real de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d’acolliment i hostalatge, d’aquí, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatí taverna.

 
La capçalera de Sant Serni té 5 absis La llegenda atribueix el claustre de la Seu d’Urgell a Sant Serni


Per altra banda, era costum orientar els monestirs de manera que la capçalera de les seves esglésies quedés apuntant a l’est. L’abadia de Sant Serni de Tavèrnoles, sorprenentment, no compleix aquesta norma ja que la part dels absis queda orientada a l’oest (ponent), de ben segur obligats per les condicions del terreny, tota una excentricitat en el món romànic.

De la nau central no en queden pràcticament vestigis així com tampoc hi ha cap rastre del seu claustre, el qual segons sembla, era situat a l’ala sud de l’església. La manca d’una documentació adient fa que es desconeguin els seus orígens, tot i que se sap segur que ja existia a principis del segle IX.

Amb tot, hom creu que és d’origen visigòtic i que estigué barrejada en la qüestió adopcionista del bisbe Fèlix d’Urgell (782-799), segons diu la Gran Enciclopèdia Catalana, que afegeix "els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal”. L’església abacial fou consagrada vers el 1040, construint-se un gran claustre durant els segles següents.

On no arriba la història fa acte de presència la llegenda. Així doncs, es parla que el claustre de la Seu d’Urgell és el de Sant Serni de Tavèrnoles. Potser només és això, una llegenda, però el que sí sembla cert és que ambdós claustres eren bessons. Tot indica que del claustre de Sant Serni sols en queden alguns capitells, repartits entre Barcelona i Amèrica del Nord, un frontal, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, i altres peces notables, espoliades en el llargs segles d’abandonament de la casa. L’esplendor del monestir es mantingué fins el segle XIII, entrant després en una forta decadència al segle següent.


La orientació a ponent de l’abadia es una excepció


Els seus monjos baixaren de dotze a sis i acabaren per ésser només quatre. El seu darrer abat fou Tomàs i Costa, elegit el 1564. El papa Climent VIII secularitzà l’abadia el 1592, després d’alguns anys de trobar-se vacant, i uní les seves rendes al seminari de la Seu d’Urgell, restant a Tavèrnoles una vicaria perpètua.
A la Seu s’han salvat alguns dels seus documents i en especial el cartulari de l’abadia, publicat el 1964.

La restauració de l’església, després de romandre dos segles en estat ruïnós, s’inicià l’any 1971 amb una certa polèmica ocasionada per la solució emprada per resoldre el tancament de la capçalera construint un mur de pedra amb una porta d’accés des de la teòrica nau central, avui desapareguda.
Possiblement ara s’hagués optat per la col·locació d’un vidre transparent, com s’acostuma a fer en restauracions més recents.

No deixa de ser curiosa també la base del campanar rodona que la restauració va deixar al descobert. En el seu lloc, hi havia fins aleshores un campanar totalment quadrat desconeixent-se l’existència de l’original, de planta circular.

    Cases rurals Cal Serni





SERVEIS
Càmpings CÀMPINGS
Esports d'Aventura ESPORTS D'AVENTURA
RUTES TURÍSTIQUES
FESTES I FIRES
D'ANDORRA 2017

  Mes:


SITUACIÓ
Mapa comarcal

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.