Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

El conjunt arquitectònic d'Arbeca

Text: Ajuntament d'Arbeca - Jesús Elies Capdevila

Versió per imprimir Enviar a un amic




El Castell
Si comencem a descobrir la població per la part alta, ens trobem amb els vestigis del castell i el seu entorn fortificat. Les restes que en queden han estat rescatades i dignificades durant aquests últims anys. El seu entorn s'ha cobert de vegetació i els accessos cap al cim s'han pavimentat i il.luminat degudament. Al bell mig d'aquest recinte històric-artístic s'hi construí el Col.legi Públic Albirka i les instal.lacions esportives escolars. A la seva vora hi ha un mirador dalt la paret més alta que resta del castell. Des d'allí s'albira un panorama sorprenent, amb tota la plana d'Urgell al peu i enfront les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats, cap al nord. Al migdia la serra de Prades.

Si es baixa per la banda del campanar ofereix una bona perspectiva del conjunt arquitectònic de l'Esglèsia Parroquial vista de la banda posterior, i d'una part de les muralles del Castell, on actualment hi ha els dipòsits d'aigua de la vila. Una mica més avall hi trobem uns porxos característics del nucli antic.

 
Església parroquial El casc antic d'Arbeca té varies places porxades


L'Església
El Temple Parroquial fou construït durant el segle XVII, i consagrat l'any 1686. Té una planta de creu llatina, de belles i grans proporcions. És una de les més espaiosos de l'Arxidiòcesi de Tarragona, a la qual pertany la parròquia d'Arbeca. Als carrers i places que l'envolten, hi ha porxos, façanes de pedra i escuts heràldics, i racons poètics de regust medieval, com la cruïlla porxada de la plaça de l'Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé els porxos de l'Esparter i del Duc de la Plaça Major.

Casa de la Vila
Tocant mateix del nucli antic i a la vora del Portal de St. Joan hi ha la casa de la Vila, i l'edifici de serveis socials, amb una façana principal i una altra posterior més sobria i majestuosa, totes dues molt interessants.
L'Ajuntament està format per dos edificis comunicats. El primer edifici consta de planta baixa on trobem el despatx de l'agutzil, el jutjat, la sala des d'on s'emet ràdio Arbeca, i quatre sales més destinades a exposicions, reunions, classes de guitarra, ordinadors, etc...

El segon edifici està format pel dispensari mèdic i el Casal d'avis a la planta baixa, l'Escola Bressol amb un ampli pati exterior que acull nens d'1 fins a 3 anys, a la segona planta. I a la tercera planta hi ha la sala de jovent.

Casc Antic
La bellesa d'Arbeca no té atributs. No té adjectius. Es substancial. Substantiva. Hom diria que és precisament l'absència d'esplendors singulars allò que la fa tot just esplendent. Hom diria que -com només és dat de ser en uns pocs pobles escollits de les nostres latituds- poble i gentada són paisatge i que el paisatge i el poble (obra de carn i pedra) són un sol esperit, indestriable, i etern com el temps.
Francesc Pané

La Capella - Sant Miquel de les Borgetes
A 4 km de la Vila, i al costat del camí de Mollerussa, s'aixeca a dalt d'un petit turó la Capella de Sant Miquel.
La portalada és feta amb pedra adovellada de faccions augustes, solemnes. A l'interior i enfront de la porta hi ha un arc de mig punt de 2,20 m. d'ample per 2,10 m. d'altura i 1 m. de profunditat. Possiblement estava destinat a allotjar la imatge de Sant Miquel.

 
Castell d'Arbeca Façana de la Casa de la Vila


Ermita de Santa Caterina
Sobre aquesta ermita en tenim molt poca informació. És l'unica existent al terme d'Arbeca, situada sobre un turó a la part de migdia i enfront de la vila.
Dels seus primitius edificis no en resta res i les actuals runes sembla que són de començaments del segle XVII. Només hi ha un petit edifici amb una portalada de pedra que porta la data de 1747, restes d'unes parets en forma de quadrat, la cisterna i els peus de pedra per posar les creus quan es feia el Via Crucis per Setmana Santa.

La font de la juliana
Es tracta d'una font-aljub d'obra civil dels Segles XV - XVI. La font de la Juliana és una surgència natural d'aigua - excavada en el substrat argilós basal - que brolla lateralment i de forma ininterrompuda en direcció al Barranc de les Comes de Maldà. L'estructura, construïda entre els segles XV i XVI, consta d'una cambra coberta amb una esplèndida volta de pedra que, a més de mantenir-la neta, redueix l'evaporació i n'assegura el seu emmagatzematge.

La font és el reflex d'un temps en què l'aigua era un recurs escàs i la seva provisió obligava a esmerçar grans esforços per garantir-ne l'abastiment.

L'obra de picapedrer és molt acurada. Es troba perfectament conservada i s'emmarca en la tradició arquitectònica de construccions en pedra seca, àmpliament documentada a la comarca de les Garrigues. L'arribada del Canal d'Urgell i la generalització de reg produí el seu negament. Les obres de drenatge han permès recuperar aquest monument tot garantint la seva conservació futura.

El Molí de l'Argilés
Aquest Molí d'oli, que Arbeca ha tingut la sort de poder recuperar pràcticament tot sencer, després d'haver passat molt de temps mig abandonat, es troba en un recinte no massa gran, però amb unes moles de pedra que impressionen. Possiblement és de principis de segle XIX, i les premses hidràuliques que s'hi afegiren són dels anys vint de la centúria passada.

És molt curiós que entre l'embigat que encara es conserva, hi ha un tros de premsa de biga, molt característica del segle XVIII i dues cargoles de fusta de la mateixa època. El que vol dir que de ben segur podria haver format part d'un dels primers molins particulars de la Vila. En un informe que data de 1.901 sobre molins, hi consta que en el que ens ocupa hi havia dues premses de biga.

A l'època de la casa dels Medinacelli no es va deixar construir molins d'oli a cap veí de la vila d'Arbeca, doncs així el Duc podia controlar més bé la producció, i d'aquesta manera evitava que ningú deixés de pagar la part del delme que corresponia. Sans i Gené en el llibre "Arbeca, història i record" diu que a la nostra Vila de cada 19 mesures, 4 eren pel Duc.






SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
SITUACIÓ
Vegueria de Lleida
COMARQUES
DE LLEIDA
   » Garrigues
   » Noguera
   » Pla d'Urgell
   » Segarra
   » Segrià
   » Urgell
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.