Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

L'Anoia: Terra de frontera, terra de castells

Versió per imprimir Enviar a un amic




Castell de Clariana
Documentat des de 1012. Van ser senyors del castell: Màger de Castelltallar, els Queralt, Argençola, Jeroni de Rocabertí (1702) qui arribaria a ser marquès d'Argençola. Conserva una torre rodona molt deteriorada i alguns dels seus murs.

Castell de Queralt (Bellprat)
Documentat en el 976 a través de la venda que efectua el comte Borrell II al vescomte Guitard de Barcelona. Al voltant de 1075 apareix el llinatge de Queralt quan Guillerm de Gurb adopta aquest nom sent substituït al 1213 pels Timor que també es denominaven Queralt, els quals en 1599 reben el títol de Comtes de Santa Coloma.
Es conserven restes dels seus murs i dels quals s'han destinat part de les seves pedres per a la construcció d'una masia i part de l'església de San Cristòfol que es troba al costat.


Castell i ermita de Vilademàger


Castell de Cabrera.
Documentat en 1051. Situat a la part alta d'un turó conserva restes romàniques de muralla. El primer senyor va ser el bisbe i vescomte Guilabert de Barcelona passant a continuació al comtat de Barcelona. En 1273 s'intercanvien les propietats dels castells de cabrera i d'Altea. Successivament són propietaris Pere de Tous (1348), Bernat de Tous (1396), els Cardona, Camporrells i finalment en 1596 recau la jurisdicció en la família dels Foixà. Sobre 1550 el castell ja estava derruït i en el seu lloc la família Mora va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se en el portal l'escut dels Cardona.

Castell de Calaf.
Documentat des de 1015 i aixecat per Guillem per ordre del bisbe de Vic en un territori que l'església havia rebut per a la seva repoblació per part dels comtes de Barcelona. Queden restes de murs que volten un ampli perímetre en la part alta de la població.

Castell de Calonge.
Documentat des de 1010. Consta que va ser propietat dels Cardona. Es conserven les ruïnes d'alguns murs, una sala de forma rectangular, una cisterna, així com el senyal d'una antiga torre rodona que seria la de l'homenatge.
El nom de Calonge procedeix de la família del mateix nom que l'ocupaven l'any 1040 actuant com a feudataris dels Cardona.

Castell de Mirambell.
Documentat des de 1039. Les ruïnes d'aquest castell es conserven en la part alta del poble envoltat de les cases que ho conformen. Va ser propietat dels Cardona i conserva alguns murs en peus.


Castell de Castellolí


Castell de Castellfollit de Riubregós.
Documentat des de 1030 sota el nom de Castell de Sant Esteve. Va ser propietat del senyor Ponç de Cervera i dels Malacara. Forma un important conjunt del qual destaquen dues torres rodones i una cisterna que recollia l'aigua de la pluja per a l'ús de les necessitats del castell.

Castell de Castellolí.
Documentat des de 959. Va ser patrimoni dels Cardona i més tard dels Castellolí. En estat ruïnós, s'observen murs medievals i una torre quadrada més tardana.

Castell de Copons.
Documentat des de 1020 com propietat dels Balsareny. En 1193 passa a propietat de Guerau Alemany qui ho dona al monestir de Santes Creus el 1210. S'intueix el contorn dels murs i el setial.

Castell de Jorba.
Documentat en 978. Únicament queden ruïnes. Va ser volat en el transcurs de la Primera Guerra Carlista en 1840.

Castell de Vilademàger. (Llacuna)
Documentat en 987, data que consta que ho habitava un ric hisendat anomenat Màger de qui procedeix el nom del castell. Aquest castell juntament amb els de Pontons, Miralles, Orpí, Montagut, Querol, Queralt i Pinyana estaven sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona. Es manté tan sols un portal d'entrada i part d'una torre.

Castell de la Torre de Claramunt.
Inicialment com una torre de fortificació avançada del castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt) sent substituïda durant el segle XVII per una gran mansió de planta i tres pisos coneguda per Castell de la Torre de Claramunt.

Torre de la Manresana Torre del castell d'Ódena


Castell de Riquer. (Montmàneu)
Realment era una fortalesa documentada el 1176. En estat ruïnós manté una torre circular. Va ser lloc amb nombrosos hostals i centres de serveis en època medieval.

Castell d'Òdena.
Documentat des de 986. Va pertànyer al llinatge de la família Òdena qui al seu torn eren senyors del castell de Pontons. L'únic vestigi que esta en peus és una torre poligonal esmotxada pel temps i un solar destruït per a donar pas a una explotació de guix.

Castell d'Orpí.
Documentat en 978 com a límit amb el de Miralles. Conserva una gran torre poligonal de l'homenatge al costat d'un casal. Va pertànyer als senyors de Cardona dintre de la baronia de la Conca d'Òdena.

Castell de Piera.
Està documentat des de 955 i és conegut també com castell de Fontanet. Restaurat totalment durant 1916 pel que va ser propietari Ramón de Viala i d'Aiguavives, conserva part d'estil medieval. Va ser residència del rei Jaume I en els seus desplaçaments a la Catalunya interior.

Castell de Claramunt. (Pobla de Claramunt)
Documentat des de l'any 979. Aquest castell del qual consta que els primers senyors del castell van ser els cavallers de Claramunt, qui ho ocuparien des del segle IX al XIV que passaria a poder de la Casa dels Cardona. Es conserven murs dels seus originaris tres recintes escalonats que tenia i algunes torres rodones i quadrades. Es considerat com un dels deu millors castells de Catalunya i el millor de la comarca de l'Anoia.

Castell de la Manresana. (Torre de la Manresana)
Documentat des de 1070. Rep aquest nom per ser una fortalesa avançada del comtat de Manresa. Va ser possessió del comte Guillem Ramón de Cerdanya fins al 1095. Antigament va ser la torre del castell.

Castell de Pujalt.
Documentat en 1020. Conserva a la part alta de la població algunes restes del que fou el castell i dels murs del qual es van extreure pedres per a la construcció de nombroses cases. Va ser propietat dels Cervera i els Anglesola passant posteriorment als Cardona que ho van comprar en 1375.


Castell de Tossa de Montbui


Castell de Rubió.
Documentat en 1063 . Va pertànyer als Castellolí i més tard als comtes de Savallà i de Peralada. En el segle XII eren propietaris la família dels Rubió, i en el XIV als Boixadors. Sobre un petit turó de localitzen una torre circular i uns murs com a record del que va ser el seu castell.

Castell de Tous.
Documentat en 960 quan Guifré el Pelós conquista el lloc i Borrell I, comte de Barcelona o d'Osona dona a l'església de Vic el territori del castell. En l'any 1032 el castell és lliurat per la seva custodia a una família anomenada Tous. En 1341 el rei Pere III el Cerimoniós ven el castell a Bernat de Tous mort en 1355 i l'estàtua jacent del qual es conserva en l'església de Sant Marti en els peus del castell.
Dominant la població s'alça aquesta gran mola amb una restaurada torre emmerletada i els seus amplis jardins. Habitat temporalment.

Castell de Boixadors.
Documentat des de 1014. Des de l'any 1100 regentà com senyor del castell la família Boixadors. Conserva en perfecte estat la torre de l'homenatge ja que ha estat restaurada recentment i diverses dependències.

Castell de Miralles.
Documentat des de 960 a través d'una donació que fa el comte Borrel II del castell de la Roqueta. Més tard és possessió de la família d'Enric Bofill de Cervelló (el símbol de la qual apareix representat per un cérvol) i posteriorment s'integra en la baronia de la Llancuna. Dintre del seu recinte es conserva la primitiva capella convertida en l'església de Santa Maria de Miralles, diversos murs del castell i una torre quadrada de defensa situada fora del recinte de la fortalesa.

Castell de Montbui. (Santa Margarida de Montbui)
Documentat des de l'any 936, també és conegut per "castell de la Tossa." Resta en peus una gran torre de base cuadrangular, angles arrodonits del segle X i parets de dos metres de gruix. El que avui apareix com finestra en realitat era la porta d'entrada, doncs l'actual és de construcció recent.

    Hotels i Hostals Hotel La Pedra
    Cases rurals Cal Morcaire
    Cases rurals Can Casellas





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Camí dels Bons Homes: Rere la Petja dels Càtars
    El monestir de Sant Pere de Casserres
    El municipi de Rajadell
    El nucli antic de Bagà
    El nucli antic d'Igualada
    El Romànic de l’Alt Berguedà
    El romànic d'Oló
    Els Tres Monts
    Història i cultura de les Valls del Montcau
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vall d'Ora
    La vila de Santpedor
    L'Anoia: Terra de frontera, terra de castells
    Lleure i cultura a Món Sant Benet
    L'Observatori
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Montnegre i el Corredor
    Parc Natural Cadí-Moixeró
    Passeig per Berga
    Petit recorregut pel Lluçanès
    Recorregut medieval i modernista per Manresa
    Ruta de la Ribera Salada
    Ruta de la Vall de Lord
    Ruta de la Vall d'Ora
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les esglésies del Berguedà
    Ruta de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera
    Ruta de Pinós i el centre de Catalunya
    Ruta del camí de Sant Jaume
    Ruta dels 3 Monts
    Ruta pel Moianès. Comarca natural
    Ruta pels castells del Bages
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Costa Catalana
    Ruta per la Serra de Rubió
    Ruta per Saldes
    Ruta per Sallent
    Ruta per Sant Jaume de Frontanyà
    Talamanca. Una passejada per la història
    Un dia al pantà de Sau
    Una passejada per Moià
    Una passejada per Roda de Ter
    Via Ferrada de Centelles
    Visita a Granera
    Visita a la ciutat de Cardona
    Visita a la ciutat de Solsona
    Visita a Rupit
    Visita a Vidrà
    Visita al centre històric de Vic
    Visita al Monestir de Montserrat
    Visita al Santuari del Miracle
SITUACIÓ
Vegueria de Catalunya Central
COMARQUES
DE CATALUNYA CENTRAL
   » Anoia
   » Bages
   » Berguedà
   » Osona
   » Solsonès
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.