Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Visita al centre històric de Vic

Text: Ajuntament de Vic

Versió per imprimir Enviar a un amic




Vic és una ciutat que mereix ser visitada doncs té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya i una gran quantitat d'edificis d'arquitectura modernista que fan dels seus carrers un passeig de sabor especial.
Presentem un recorregut pels llocs i edificis més emblemàtics de la ciutat.


Plaça Mercadal (1)
El Mercadal ha estat des dels orígens, l'espai que ha mostrat la vocació de Vic, com a centre comercial de la comarca i que ha acollit el mercat des de temps immemorials. S'han de destacar les seves arcades que, malgrat evidenciar diferències formals entre elles, presenten en conjunt una veritable unitat. Entre els edificis més importants ressalten la casa Comella, d'estil modernista, amb els seus bonics esgrafiats a la façana; la casa Costa i la casa Cortina, també d'època modernista; la casa Tolosa d'època barroca; la casa Moixó, amb elements barrocs i renaixentistes, i la casa Beuló amb elements gòtics i barrocs.

 
Façana de la catedral Casa Bayés


La Casa de la Ciutat (2)
Té com a base l'edifici gòtic construït l'any 1388 i és format per la llotja amb arcs a la planta baixa i una sala al pis superior, coneguda amb el nom de Sala de la Columna. Aquest primer nucli fou ampliat en segles posteriors, i remodelat a partir de 1670, segons els plans del tracista Fra Josep de la Concepció. Cal remarcar-hi la Sala del Consistori d'estil barroc. L'arquitecte Josep M. Pericas realitzà l'any 1922 el tancament dels porxos de l'antiga llotja. Cal destacar la Galeria de Vigatans Il·lustres i l'Arxiu Municipal.

Casa Cortada (3)
Casa senyorial d'estil barroc construïda els segles XVII i XVIII. Conté sales decorades amb escenes del Telèmac i de Sant Maurici, obra dels pintors Francesc Pla el Vigatà i Llucià Romeu. És també notable un saló pintat amb motius xinesos. Actualment la planta baixa de la casa està ocupada per dependències municipals i per l'Oficina de Turisme.

Casa Natal de St. Miquel dels Sants (4)
Casa on va néixer el 1591 Miquel Argemir, patró de la ciutat de Vic. La capella es va construir el 1779, any de la seva beatificació.

 
Pont de Queralt Palau Episcopal


Església de Sant Just (5)
D'època gòtica. La nau i l'absis daten del segle XVI i a l'interior s'hi guarda un retaule barroc. Fou l'antiga església d'un convent de jesuïtes i després formà part del seminari vell, edifici actualment en fase de rehabilitació. Aquí va funcionar des del 1770 a 1947 el famós Seminari de Vic, on hi estudiaren Jaume Balmes, Sant Antoni M. Claret o Jacint Verdaguer, entre molts d'altres.

Casa Galadies (6)
Edifici renaixentista. Construït el 1588 i reformat el 1858 per la família Galadies. Actualment és la seu de diferents associacions culturals.

Hospital de la Santa Creu (7)
Ramon de Terrades fundà l'Hospital de la Santa Creu l'any 1348. L'ampliació del segle XVI va mantenir la distribució en dues sales gòtiques i les va unir amb la façana d'estil plenament renaixentista. A l'angle esquerre de la façana hi ha un antic campanar que indica l'indret on hi havia la capella inicial de la Santa Creu. Més tard es va construir una nova església en estil barroc que es va encarregar a Josep Morató, el qual va alçar-la entre 1748 i 1753. Pocs anys després, el conjunt de l'Hospital va completar-se amb la construcció de la Casa de Convalescència, amb un claustre central que es caracteritza per la seva harmonia i austeritat. A l'interior de l'Hospital és remarcable la farmàcia, contruïda l'any 1933 per Josep M. Pericas.

Església i convent de Sant Domènec (8)
Aquest conjunt arquitectònic d'estil barroc fou projectat per diferents mestres de cases de la família Morató. L'església està formada per una nau central amb capelles laterals. Decoren el presbiteri unes pintures del vigatà Llucià Romeu que representen els misteris del Rosari. El claustre del convent, construït cap al 1723 per Jacint Morató Soler, és d'una gran esveltesa i originalitat. Actualment, la part superior del claustre és la seu de l'escola d'Art Junyent i Subirà.

Església de Sant Antoni M. Claret (9)
Projectada per l'arquitecte Josep M. Ribes i construïda entre 1957 i 1970. A l'interior es conserven les despulles del sant. Es va erigir sobre el solar de l'antiga església de la Mercè, destruïda el 1936.


Cases a la Plaça del Mercadal


Convent de la Mercè (missioners Claretians) (10)
Època noucentista. Construït per l'arquitecte Josep M. Pericas, l'any 1929. A l'interior es troba el Museu Claretià que exposa objectes i records del fundador Pare Claret. Es considera la Casa mare de la congregació.

Casa Bayés (11)
Edifici dels segles XV-XVI, ampliat i modificat amb característiques noucentistes l'any 1907 per Josep M. Pericas. En aquest indret es situa l'antiga Universitat Literària, que impartí ensenyança superior des de 1599 fins al 1717.

Casa Anita Colomer (12)
Època modernista. Construïda l'any 1906 per l'arquitecte Josep M. Pericas.

Catedral (13)
S'hi barregen estils que van del romànic al neoclàssic. De l'època romànica cal destacar la cripta, el campanar i les restes del claustre inferior que serviren de base per al claustre gòtic construït al segle XIV. També de l'època gòtica és el retaule major de Pere Oller, realitzat en alabastre durant el segle XV. De l'època barroca sobresurt la capella dedicada a Sant Bernat Calbó amb l'urna barroca de plata repussada de Joan Matons (1728). Entre els anys 1781 i 1803 va tenir lloc la transformació més important que ha sofert la Catedral i que consistí en una ampliació de la nau que obligà al trasllat dels claustres. La Catedral actual és obra de l'arquitecte Josep Morató i Codina. Les pintures murals de Josep M. Sert tenen un paper fonamental en la definició de l'espai arquitectònic i enriqueixen l'interès monumental del conjunt.

Palau Episcopal (14)
Els orígens del Palau són del segle XII i s'hi conserven encara les arcades romàniques del pati inferior i altres estances en la seva part baixa. Al segle XVII, el bisbe Jaume Copons inicià la remodelació de l'edifici. S'ha de destacar la Sala de Sínodes que conté els retrats de tots els bisbes que han passat per la seu vigatana. La tribuna del Palau és obra de l'arquitecte noucentista Josep M. Pericas que hi treballà l'any 1915.

Casa Ricart (15)
D'època modernista. Construïda a finals del segle XIX i principis del XX. De la mateixa època és la capella situada al jardí costruïda per Antoni Ferrer.

Pont de Queralt (16)
En un dels antics portals de la muralla, anomenat portal de Queralt, s'estén el pont que porta el mateix nom. D'estil romànic, construït al segle XI, marca l'antic camí a Barcelona que se sobreposà a la primitiva via romana. Fa de nexe de continuïtat entre el carrer de Sant Francesc i la part antiga de la ciutat. Al llarg dels segles ha sofert diverses modificacions, la més important de les quals tingué lloc durant la guerra civil, quan fou mutilat bona part del cantó vora muralles.

L'Albergueria (17)
D'època romànica, aquest espai era utilitzat per acollir els peregrins i passavolants que durant l'edat mitjana creuaven Europa. Després d'una acurada restauració, actualment és una sala d'exposicions i centre de difusió cultural del Bisbat de Vic.



 
Església de la Pietat Casa Masferrer


Església dels Dolors (18)
D'època barroca. Construïda per l'arquitecte Josep Morató i Soler a començaments del segle XVIII. El retaule barroc (reproduït fidelment després de la seva destrucció durant la Guerra Civil) i la imatge de la Verge són obres de l'escultor Vicenç Real (1760). La decoració pictòrica fou realitzada pels germans Sala i Josep Gallés l'any 1887. És la seu de la Congregació dels Dolors que cada diumenge de rams organitza la tradicional processó dels armats pels carrers del centre històric.

El Museu Episcopal (19)
El Museu Episcopal de Vic ocupa un lloc preeminent entre els museus de Catalunya, tant per la història centenària de la institució com per la quantitat i sobretot la qualitat de les col·leccions que aplega. Conté unes 20.000 peces, la majoria procedents de diferents sectors de la diòcesi de Vic, recollides inicialment pel bisbe Josep Morgades. Entre les seves col·leccions, destaquen les de pintura i escultura medievals que estan a l'alçada de les millors d'Europa. La secció arqueològica, la gran col·lecció de teixits hispanoàrabs, i els conjunts d'orfebreria, vidre, ceràmica, indumentària religiosa, tapissos, forja... són de primera línia dins del patrimoni museístic català.

Església de la Pietat (20)
D'època barroca. Iniciada el 1614 sobre l'antiga església de Sant Sadurní de la qual es conserva la façana romànica. És obra de Josep Morató. En el seu interior s'hi troben escultures de J. Francesc Morató, realitzades a finals del segle XVII. Capella coberta amb cúpula, dedicada als Sants Màrtirs i decorada pel pintor Marià Colomer.

Temple Romà i Castell dels Montcada (21)
El monument més important per la seva antiguitat és el Temple Romà. Fou construït a principis del segle II. Fou desconegut durant segles perquè estava envoltat i formava part del Castell dels Montcada, erigit a finals del segle XI. Les parets de la cel·la del Temple formaven el pati interior del Castell i es van recuperar a partir del 1882 quan es va enderrocar l'antic edifici que havia acollit les funcions de residència del veguer, seu de la Cúria Reial, graner de la ciutat i presó. Del Castell en queden restes dels sectors nord i ponent.

Muralles de Pere III (22)
Durant el segle XIV, el rei Pere III ordenà construir, per raons de defensa, les muralles que porten el seu nom. Bàsicament seguien el mateix traçat que les anteriors del segle XII. Aquestes muralles, que envoltaven tot el centre històric, constaven de 40 torres i de 7 portals, el principal dels quals era el portal de Queralt. Actualment en resta una bona part a la rambla dels Montcada.

Esglèsia i Convent de Santa Teresa (23)
Aquest conjunt arquitectònic d'època barroca, seu de les monges carmelitanes descalces, fou manat edificar per Domènec Osona a mitjan segle XVII. És obra de l'arquitecte Josep Morató. El retaule major, construït entre els anys 1698 i 1704 és obra de Pau Costa. El monument de Setmana Santa, del 1751, fou realitzat per l'arquitecte Josep Morató i Sellés i l'escultor Carles Morató i Brugaroles. Són dues obres molt valuoses de l'estil barroc.

Casa Parella (24)
D'època barroca. Construïda al segle XVIII aprofitant algun element anterior. Les pintures dels salons interiors són atribuïdes a Marià Colomer. Al centre de la façana es pot veure l'escut de la família Parrella. S'ha de destacar també el jardí que es troba a la part esquerra de l'edifici, màxim exponent d'un dels típics jardins penjants que es troben dintre muralles.

Casa Clariana (25)
D'època barroca. Construïda l'any 1609, fou residència de la cort del veguer fins a l'extinció de les vegueries el 1719. En el pati interior s'aprofiten les arcades gòtiques provinents de la desapareguda església de l'Àngel Custodi. Ha estat restaurada recentment com a edifici d'habitatges.

Palau Bojons (26)
Casa senyorial de finals del segle XVII i principis del XVIII que pertany a l'època barroca amb el típic pati interior cobert i altes i amples cambres al primer pis. En una de les seves cambres morí Jaume Balmes el 1848 i avui acull el Museu Balmes dedicat a la vida i a l'obra del filòsof vigatà.

Casa Masferrer (27)
D'època modernista. Construïda a finals del segle XIX i principis del XX. Destaca la seva façana amb bonics esgrafiats, una torre i el jardí amb barana on hi ha quatre figures que simbolitzen les quatre estacions de l'any. Aquí fou fundat a mitjan segle XIX l'Esbart de Vic, associació literària on va destacar el gran poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Actualment acull dependències municipals.

Capella de la Pietat (28)
Antiga capella de l'església de la Pietat. Actualment s'hi mostren algunes obres del pintor barceloní Josep M. Sert que pertanyen a la primera i segona decoració que realitzà a la Catedral. De la segona decoració destaquen les figures dels quatre evangelistes recuperades de les runes de l'incendi que va tenir lloc durant la Guerra Civil. També s'hi pot veure la maqueta que el pintor va realitzar l'any 1930 per mostrar el efectes de llum que tindria la Catedral si es decoraven les voltes del sostre.

Restes de Sant Sadurní (29)
Es conserva la façana romànica de l'església del mateix nom, construïda al segle XI. Actualment està adossada a l'església de la Pietat.

Casa de Ramon Sala i Saçala (30)
Construïda al segle XV. Destaquen els elements gòtics a la seva façana. És la casa pairal d'un conegut veguer de Vic, famós per la seva lluita contra els francesos a finals del segle XVII.

Convent de les Sagramentàries (31)
D'estil eclèctic historicista. Contruït l'any 1886 pel mestre d'obres Ramon Callís.

Església de Sant Felip (32)
D'època barroca. Fou inaugurada a principis del segle XVIII.


   Veure el mapa del recorregut per la ciutat de Vic »


    Cases rurals Can Janot
    Esports d'Aventura Baló Tour





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Camí dels Bons Homes: Rere la Petja dels Càtars
    El monestir de Sant Pere de Casserres
    El municipi de Rajadell
    El nucli antic de Bagà
    El nucli antic d'Igualada
    El Romànic de l’Alt Berguedà
    El romànic d'Oló
    Els Tres Monts
    Història i cultura de les Valls del Montcau
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vall d'Ora
    La vila de Santpedor
    L'Anoia: Terra de frontera, terra de castells
    Lleure i cultura a Món Sant Benet
    L'Observatori
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Montnegre i el Corredor
    Parc Natural Cadí-Moixeró
    Passeig per Berga
    Petit recorregut pel Lluçanès
    Recorregut medieval i modernista per Manresa
    Ruta de la Ribera Salada
    Ruta de la Vall de Lord
    Ruta de la Vall d'Ora
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les esglésies del Berguedà
    Ruta de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera
    Ruta de Pinós i el centre de Catalunya
    Ruta del camí de Sant Jaume
    Ruta dels 3 Monts
    Ruta pel Moianès. Comarca natural
    Ruta pels castells del Bages
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Costa Catalana
    Ruta per la Serra de Rubió
    Ruta per Saldes
    Ruta per Sallent
    Ruta per Sant Jaume de Frontanyà
    Talamanca. Una passejada per la història
    Un dia al pantà de Sau
    Una passejada per Moià
    Una passejada per Roda de Ter
    Via Ferrada de Centelles
    Visita a Granera
    Visita a la ciutat de Cardona
    Visita a la ciutat de Solsona
    Visita a Rupit
    Visita a Vidrà
    Visita al centre històric de Vic
    Visita al Monestir de Montserrat
    Visita al Santuari del Miracle
SITUACIÓ
Vegueria de Catalunya Central
COMARQUES
DE CATALUNYA CENTRAL
   » Anoia
   » Bages
   » Berguedà
   » Osona
   » Solsonès
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.