Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Ruta de les esglésies del Berguedà

Text: Dinamització del Patrimoni

Versió per imprimir Enviar a un amic




Monestir de Sant Llorenç

L'origen del monestir de Sant Llorenç cal situar-lo, probablement, en un assentament d'eremites cap el segle VIII-IX. La primera notícia documental del lloc porta la data del 898, en un document d'on es dedueix l'existència d'una comunitat regida per un abat. La consagració de l'església va tenir lloc el 983, hi depenia el monestir de Sant Sebastià de Sull.

A partir d'aquí es constata un període d'expansió del monestir, en la que aquest incrementa el seu patrimoni. La comunitat té en els segles XI i XII entre 15 i vint membres. El segle XII marca un període d'estancament i el segle següent l'inici de la seva decadència.

En el segle XV un terratrèmol afecta greument els edificis monàstics, el que agreuja encara més la seva difícil situació, bona part de les construccions no es podran refer mai més. A finals de segle comença també a regir-se per abats comendataris el que no beneficia gens la seva situació. El 1592 passa a priorat i el 1614 acaba la seva activitat monàstica, quedant l'església sota la direcció d'un prior, el darrer dels quals mor el 1838. L’església té les funcions de parròquia fins que el 1959 hom aixeca una nova a la població.



Església de Sant Quirze de Pedret

L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs (Berguedà) tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

L'església original és preromànica d'una sola nau (l'actual central) amb absis trapezoïdal, del segle IX, amb porta d'accés per ponent (avui desapareguda). Ampliada a tres naus a meitat del segle X, les dues naus laterals estan acabades amb absidioles amb planta en arc de ferradura. Les embocadures dels tres absis tenen arcs sobrepassats que, en el cas de les laterals, es recolzen sobre capitells i columnes. La nau nord està a un nivell superior i la comunicació entre aquesta nau i la central és a través de dues obertures també amb arcs sobrepassats.

De la nau sud només queda un petit tram contigu a l'absidiola. La resta va ser substituït al segle XIII per un campanar de torre que va caure (probablement amb els terratrèmols del segle XV) i per un porxo que dóna cobertura a la portada romànica original del segle XIII, formada per arquivoltes llises recolzades en línies d'imposta, flanquejades per capitells decorats i sostinguts per un fust estriat a l'oest i un altre salomònic l'est, els dos assentats en bases.

Al segle XVIII es afegeix una espadanya a la cara de ponent, tot i que es va haver d'enderrocar a la restauració de 1995 a causa del seu mal estat. Finalment, destacar que els murs interiors de la nau central es van haver de reforçar en el segle XI, ja que en el canvi de pre-romànica, es va substituir la coberta de fusta a dues aigües per la tradicional volta de canó de pedra, molt més pesada.



Església de Sant Vicenç d'Obiols

Es tracta d'una edificació religiosa del segle VII, amb vestigis d'art visigot. Es de planta de creu llatina, d'on s'alcen els seus murs alts, esvelts, acabant en una coberta d'arc de canó, avui restaurada en fusta. L'absis es rectacngular i a cadascun del seus costats una capella, cobertes amb volta de canó de mig punt. Aquestes s'enllacen amb la nau mitjançant arcs de ferradura, recolzats en columnes amb capitells geometrics. L'arc frontal és de clar domini visigotic. Las sis finestres es mantenen amb la seva obertura original.

Com és lògic a través dels segles a sofert diverses transformacions en el seu art interior i exterior, quedant i prevalent el romànic. Una curiositat a tenir en compte en la seva visita és l'escultura-gravat en relleu en forma de colom amb les ales esteses, protegida per un terra de vidre, i que pren força la teoria que va servir com a lloc per al baptisme en la seva manera d'immersió.

A principis dels anys 60 va patir una important restauració, que persisteix en l'actualitat. Segons estudis, se suposa consagrada abans de l'any 888, depenent del Monestir de Santa Maria de Ripoll, com resultat d'una donació de Guifré el Pilós i de la comtessa Guinedilda. Al segle XVI passà a formar part del bisbat de Solsona i fins avui.



Església de Sant Vicenç de Rus

L'església de Sant Vicenç de Rus, està situada a la població de Castellar de n'Hug de la comarca del Berguedà.

Es nomena documentalment per primera vegada l'any 961 com a donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

El bisbe Ot d'Urgell, la va consagrar el 6 de febrer de l'any 1006, confirmant el seu caràcter parroquial a partir de l'any 1312. Es van construir al segle XIV les capelles de Sant Andreu i Santa Magdalena. Va patir destrosses en els seus murs provocats pels terratrèmols dels anys 1420 i 1430. Durant el segle XVIII va passar a dependre de Santa Maria de Castellar de n'Hug.



Església de Sant Sadurní de Rotgers

Sant Sadurní de Rotgers és una església romànica, edificada al segle XII, sobre una anterior església del segle IX. Està situada enmig de boscos, i s'hi accedeix per una pista rural, amb bon accés, que parteix de la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. Molt ben restaurada. A destacar el seu campanar sobre la volta de l'església. Es recomana la visita. A ponent a uns 100 m. són visibles restes de murs, d'una edificació suposada de Rodgari. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un magnífic frontal de l'altar.

L'església va ser construïda entre els segles XI i XII i consagrada el 1167. Consta d'una sola nau, encapçalada per un absis circular que conserva la decoració característica del primer romànic, arcuacions cegues i bandes llombardes. Sobre la nau s'alça un campanar de secció quadrada i dos pisos. Sota la finestra central de l'absis es pot observar una fila d'opus spicatum.

S'hi accedeix per la carretera que va de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà.



Mina de Petroli de Riutort

Aquesta mina va ser explotada durant els primers anys del segle XX i, a causa del seu baix rendiment, va estar en funcionament durant poc temps. El petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que al principi afloraven a l'exterior i que posteriorment van ser buscades a través de mineria de galeria per treure'n major benefici.

La visita permet endinsar-se a l'interior de la mina i al seu conjunt de galeries on, encara avui i després de prop de cent anys d'inactivitat, es pot observar com en alguns punts regalima el petroli.


    Cases rurals Ca la Tresó
    Cases rurals Can Guilella
    Cases rurals Cal Sargantana
    Cases rurals Can Janot





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Camí dels Bons Homes: Rere la Petja dels Càtars
    El monestir de Sant Pere de Casserres
    El municipi de Rajadell
    El nucli antic de Bagà
    El nucli antic d'Igualada
    El Romànic de l’Alt Berguedà
    El romànic d'Oló
    Els Tres Monts
    Història i cultura de les Valls del Montcau
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vall d'Ora
    La vila de Santpedor
    L'Anoia: Terra de frontera, terra de castells
    Lleure i cultura a Món Sant Benet
    L'Observatori
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Montnegre i el Corredor
    Parc Natural Cadí-Moixeró
    Passeig per Berga
    Petit recorregut pel Lluçanès
    Recorregut medieval i modernista per Manresa
    Ruta de la Ribera Salada
    Ruta de la Vall de Lord
    Ruta de la Vall d'Ora
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les esglésies del Berguedà
    Ruta de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera
    Ruta de Pinós i el centre de Catalunya
    Ruta del camí de Sant Jaume
    Ruta dels 3 Monts
    Ruta pel Moianès. Comarca natural
    Ruta pels castells del Bages
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Costa Catalana
    Ruta per la Serra de Rubió
    Ruta per Saldes
    Ruta per Sallent
    Ruta per Sant Jaume de Frontanyà
    Talamanca. Una passejada per la història
    Un dia al pantà de Sau
    Una passejada per Moià
    Una passejada per Roda de Ter
    Via Ferrada de Centelles
    Visita a Granera
    Visita a la ciutat de Cardona
    Visita a la ciutat de Solsona
    Visita a Rupit
    Visita a Vidrà
    Visita al centre històric de Vic
    Visita al Monestir de Montserrat
    Visita al Santuari del Miracle
SITUACIÓ
Vegueria de Catalunya Central
COMARQUES
DE CATALUNYA CENTRAL
   » Anoia
   » Bages
   » Berguedà
   » Osona
   » Solsonès
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.