Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Ruta de l'Abat Oliba

Text: http://www.caminsoliba.cat

Versió per imprimir Enviar a un amic




EL BISBE I ABAT OLIBA

L’abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.

A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.

El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l’orde al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al 1008 fou escollit abat del monestir, entre el 29 de juliol i el 8 d’agost d’aquell any, convertint-se així en el 7é abat del monestir. Al mateix any, al 1008, uns dies abans que Ripoll, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll. D’aquesta manera, Oliba esdevenia abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època.

Segurament a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, l’any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.







ELS CAMINS DEL BISBE I ABAT OLIBA

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d’art romànic que uneix la comarca del Bages, d’Osona i la comarca del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.

De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès en són la mostra més fidedigne d’aquest bast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part de les nostres comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L’art romànic ens uneix i dóna sentit a aquest projecte.

L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.







ETAPA MONTSERRAT - VIC

El primer tram de la ruta proposada com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Monestir de Montserrat a la ciutat de Vic, segueix estrictament el ja existent camí de Sant Jaume. Així com aquest camí presenta una tipologia de senyalització únicament vertical (pals amb banderes) la proposta que aquí efectuem és mitjançant l’homologació com a GR el reforç del mateix amb marques de pintura i senyalització horitzontal. La incorporació d’aquest tram a el que anomenem Camins del Bisbe i Abat Oliba és clau per a la consolidació d’un projecte tant cultural i espiritual com esportiu i turístic, amb el qual pretenem argumentar mitjançant una ruta ben definida els espais d’interès i els indrets emblemàtics de la vida d’aquest home distingit en la història del nostre país.






El fet d’unir el Monestir de Montserrat com a bressol de la cultura catalana i la ciutat de Vic és un factor importantíssim en el camí de recuperar les velles vies de comunicació entre els pobles, tant utilitzats en l’antigor i oblidats en els nostres dies.


ETAPA VIC - ABADESSES RIPOLL

El sender es pot iniciar a Vic, a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses ja que el recorregut estarà senyalitzat en les dues direccions. També hi ha una ruta principal que passa per més nuclis de població i una ruta secundària que és per excursionistes més experts.

La ruta proposada té un total de 160,617 km repartits de la següent manera:
  • 1: De Vic a Folgueroles.
  • 2: De Folgueroles a Casserres.
  • 3: De Casserres a Vilanova de Sau.
  • 4: De Vilanova de Sau a Tavertet.
  • 5: De Tavertet a l’Esquirol.
  • 6: De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló.
  • 7: De St Pere de Torelló a Sta Maria de Besora.
  • 8: De Sta Maria de Besora a La Farga de Bebié.
  • 9: De la Farga de Bebié a Ripoll.
  • 10: De Ripoll a Sant Joan.






RIPOLL - SANT MIQUEL DE CUIXÀ

El tercer tram de la ruta del que proposem com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Ripollès a la frontera francesa, està compost essencialment de muntanya, pobles de muntanya i art romànic d’alt nivell. Unint nuclis de població d’indubtable valor arquitectònic com Sant Joan de les Abadesses amb el Santíssim Misteri al monestir fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, el Palau Abacial i el preciós Claustre, també l’espectacular Pont vell d’estil gòtic sobre el Ter. Sant Pau de Segúries amb el camí francès, empedrat pels romans.

Sant Pere de Camprodon, originari del segle X, Molló, amb l’església de Santa Cecília del s.XII amb portal d’influència rossellonesa.

El pas per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o el mateix Espinavell conegut per la seva tria de mulats de cada setembre, fa de la ruta proposada un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits i a vegades desconeguts de les contrades pirinenques.

El GR 151, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant llunyà, sinó també representa un nexe d’unió entre el habitants de les zones per les quals transcorre, la recuperació de camins antics utilitzats pel moviment de bestiar, per l’excursionisme tradicional i fins i tot en èpoques de guerra.


    Cases rurals Can Cruells
    Cases rurals El Serradal
    Cases rurals Mas El Ferrés





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Camí dels Bons Homes: Rere la Petja dels Càtars
    El monestir de Sant Pere de Casserres
    El municipi de Rajadell
    El nucli antic de Bagà
    El nucli antic d'Igualada
    El Romànic de l’Alt Berguedà
    El romànic d'Oló
    Els Tres Monts
    Història i cultura de les Valls del Montcau
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vall d'Ora
    La vila de Santpedor
    L'Anoia: Terra de frontera, terra de castells
    Lleure i cultura a Món Sant Benet
    L'Observatori
    Monestir de Santa Maria de l'Estany
    Montnegre i el Corredor
    Parc Natural Cadí-Moixeró
    Passeig per Berga
    Petit recorregut pel Lluçanès
    Recorregut medieval i modernista per Manresa
    Ruta de la Ribera Salada
    Ruta de la Vall de Lord
    Ruta de la Vall d'Ora
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les esglésies del Berguedà
    Ruta de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera
    Ruta de Pinós i el centre de Catalunya
    Ruta del camí de Sant Jaume
    Ruta dels 3 Monts
    Ruta pel Moianès. Comarca natural
    Ruta pels castells del Bages
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Costa Catalana
    Ruta per la Serra de Rubió
    Ruta per Saldes
    Ruta per Sallent
    Ruta per Sant Jaume de Frontanyà
    Talamanca. Una passejada per la història
    Un dia al pantà de Sau
    Una passejada per Moià
    Una passejada per Roda de Ter
    Via Ferrada de Centelles
    Visita a Granera
    Visita a la ciutat de Cardona
    Visita a la ciutat de Solsona
    Visita a Rupit
    Visita a Vidrà
    Visita al centre històric de Vic
    Visita al Monestir de Montserrat
    Visita al Santuari del Miracle
SITUACIÓ
Vegueria de Catalunya Central
COMARQUES
DE CATALUNYA CENTRAL
   » Anoia
   » Bages
   » Berguedà
   » Osona
   » Solsonès
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.