Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Rutes del romànic al Ripollès

Text: elripolles.com

Versió per imprimir Enviar a un amic




La Riquesa de l'arquitectura romànica s'estén per tots els racons del Ripollès. La gran quantitat de vestigis romànics, ja que disposa d'una de les concentracions més grans d'art romànic d'Europa amb 98 momuments repartits en 10 municipis, possibilita que els itineraris s'ajustin a les preferències del visitant.

ELS GRANS MONESTIRS

Monestir de Santa Maria de Ripoll
Fundat l'any 879 pel comte Guifré el Pelós en la confluència dels rius Ter i Freser en un anhel de repoblació del país. Del primitiu conjunt monàstic només en resten la basílica i el claustre. L'actual basílica és fruit de la restauració que dugué a terme Elies Rogent impulsat pel bisbe Morgades. Parteix de la basílica d'Oliba, de planta de creu llatina, formada per una nau central i quatre laterals, cobertes amb volta de canó, i capçades per un transsepte format per un absis central de grans dimensions i tres absidioles a cada costat. En la intersecció de la nau central i el transsepte s'alça una cúpula coronada a l'exterior per un cimbori. El campanar de cinc pisos d'alçada i grans dimensions està bellament ornamentat al més pur estil romànic. Pel que fa al claustre de dos pisos d'alçada es poden distingir dues èpoques constructives: una inicial pertanyent al romànic i una posterior edificada a mida que avançava el període gòtic i que comprèn la resta de galeries. Destaquem l'extraordinària portada escultòrica emplaçada a l'entrada de la basílica, definida com "una autèntica Bíblia de pedra" i les diverses tombes comtals, especialment la del comte Guifré el Pilós, fundador de la dinastia nacional catalana.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Fundat l'any 887 pel comte Guifré el Pilós per a la seva filla Emma, fou fins a l'any 945 l'únic monestir femení del país. De la construcció originària només resta l'església i el claustre del s. XV. Malgrat les transformacions a que ha estat sotmès en el decurs dels segles, ens trobem davant d'un edifici únic per la peculiaritat de la seva capçalera, formada per un trans septe amb tres absis on el central està for mat per una girola amb tres absidioles. L'edifici té una planta de creu llatina amb una única nau curta i llisa, coberta amb volta de canó i un transsepte ricament ornamentat amb columnes, capitells,àbacs, impostes i comises. Complementa el conjunt arquitectònic, la torre del cam panar de planta quadrada no gaire alta; un claustre del S. XV i el palau abacial del s. XIV de dos pisos, que compta amb un petit claustre amb capitells al pis inferior i amples porxades al superior. Destaquem un grup escultòric singular del S. XIII, el Santíssim Misteri, important per la qualitat de les seves figures, on destaca la imatge de Crist.

 
Portada romànica del monestir de Ripoll Absis a Sant Joan de les Abadesses


Monestir de Sant Pere de Camprodon
Fundat a mitjans del s. X per Guifred II de Besalú, nét del Pilós. L'actual església és del s. XII i és l'únic edifíci que es conserva del monestir.
Té planta de creu llatina amb una sola nau coberta amb volta lleugerament apuntada i reforçada per tres arcs torals, i capçada amb un absis central de la mateixa amplada de la nau. Els quatre absis restants de planta rectangular que formen part del transsepte estan disposats simètricament a cada banda de l'absis central i dintre el gruix de la paret. En la intersecció de la nau amb el transsepte s'alça un cimbori octogonal que culmina amb l'aixecament d'una torre de campanar de planta quadrada de dos pisos d'alçada. La seva omamentació, la utilització de mènsules i comises i la disposició quadrangular dels absis fan possible considerar l'església una construcció més pròpia de l'orde del Císter que de l'orde benedictí. Destaquem a la façana de ponent la porta d'entrada a l'església.


LA VALL DE RIBES

Sant Jaume de Queralbs
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i acabada amb un absis semicircular. A la façana meridional hi ha un atri porxat amb cinc columnes on hi ha la porta d'entrada al temple. Durant els segles XV i XVII la construcció primitiva va patir algunes modificacions com: l'ampliació de la nau central amb dues capelles quadrades; la construcció d'una sagristia amb capella; i l'edificació d'un campanar de torre coronat per una petita espadanya. Podem datar els seus orígens cap al s. XII.

Santa Magdalena de Pardines
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i acabada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. El portal originari té doble arquivolta i dues finestres de doble esqueixada. Al s. XVIII, es va construir un portal, un ull de bou i un campanar de cadireta de dos ulls. La part més antiga pot ser datada al s. XII.

Sant Vicenç de Planoles
Església d'una nau reforçada amb arcs torals, coberta amb volta de canó, i acabada amb un absis semicircular, amb dues finestres de doble esqueixada. Al s. XVIII l'edifici va ser ampliat. Es va construir un campanar de torre, una capella i una segona nau dins la qual va quedar incorporat un petit atri porxat originari. Es pot datar l'edifici dels segles XI i XII.

Santa Maria de Ribes
De la primitiva església romànica destruïda durant la Guerra Civil Espanyola i reconstruïda poc després (1945-46) només s'en conserven els tres absis, un de central i dues absidioles cadascun d'ells amb una finestra de doble esqueixada i coberts amb volta de quart d'esfera, que avui són capelles laterals.

 
Absis de Santa Maria de Ribes Santa Cecília de Molló


Sant Víctor de Dòrria
De l'antic edifici no s'en conserva pràcticament res, només vestigis de la nau originària possiblement acabada amb absis semicircular, i les traces de la porta original actualment aparedada. La resta és fruit de diverses modificacions sofertes al s. XVII. La primitiva construcció data dels segles XI o XII.

Sant Cristòfol de Toses
Edifici de nau rectangular, coberta amb volta apuntada, i acabada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. Té adossat un campanar de dos pisos de planta quadrada i una capella construïda posteriorment. S'evidencien dues etapes en la construcció de l'edifici: la nau i el campanar al s. XI i l'absis ja avançat el s. XII.
En destaquem: la ferramenta de la porta d'entrada; les pintures de l'absis; un baldaquí; dues pintures sobre taula corresponents a dos laterals d'altar; una biga travessera de l'absis; i la imatge d'una mare de déu romànica.


LA VALL DE CAMPRODON

Sant Cristòfol de Beget
Església d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs torals, i coronada per una capçalera formada per un presbiteri, cobert amb volta de canó apuntada, un absis semicircular i dues capelles laterals de planta rectangular. A migdia hi ha adossat un campanar romànic de planta quadrada de quatre pisos d'alçada. Sant Cristòfol de Beget és un clar exemple d'arquitectura religiosa del s. XII.

Sant Feliu de Rocabruna
Església d'una sola nau de planta rectangular capçada per un absis semicircular més estret que la nau. Ambdós són coberts per una volta de canó seguida lleugerament apuntada. A la part occidental s'alça un campanar que primitivament era d'espadanya de dos ulls i que més tard es convertí en torre coberta amb teulada. La porta d'entrada a l'església és omada amb dos arcs llisos en gradació i una arquivolta semicircular.

Sant Esteve de Llanars
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i acabada amb un absis semicircular. A banda i banda de la nau i de l'absis hi ha dues capelles afegides a l'estructura original que donen a la planta una forma de creu llatina. Del conjunt destaquem tres elements importants: el portal d'entrada; la ferramenta de la porta d'entrada i el frontal d'altar.

Santa Cecília de Molló
Edifici d'una sola nau i absis semicircular més estret que la nau. La construcció de l'església és datable de final del s. XII. La nau és coberta amb volta de canó apuntada que descansa sobre arcs torals reforçats a l'exterior amb contraforts. Al peu de la nau hi ha un cor d'època tardana. El campanar, de cinc pisos, és adossat a l'edifici i constitueix un bonic exemplar esvelt i elegant de campanar d'influència llombarda. Destaquem la porta d'entrada a l'església i el portal de notòria influència de l'escola rossellonesa.

Sant Martí de Vilallonga de Ter
Església parroquial del s. XII, que va ser modificada al s. XVIII. Originàriament, l'edifici constava d'una planta de tres naus acabades amb un absis central, i dues absidioles. Al s. XVIII la constucció primitiva fou transformada en una sola nau coberta amb volta ogival, acabada amb absis possiblement retallat. A les naus laterals s'hi instalaren capelles.


 
Sant Cristòfol de Beget Església de Llanars


BAIX RIPOLLES

Sant Pere d'Auïra
Església d'una sola nau acabada en un absis semicircular obert directament a la nau. A cada costat de l'absis hi ha dues capelles rectangulars, cosa que dóna a la planta una forma de creu llatina. L'església té un campanar d'espadanya de dos ulls. Es poden establir dues èpoques pel que fa a la construcció de l'edifici: la primera al s. XIII i la segona posterior. L'estat de conservació és bo. Per Sant Pere, s'hi celebra una missa i un aplec.

Sant Pere de Montgrony
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó seguit, i acabada amb una capçalera formada per tres absis, un central i dues absidioles, disposats en forma de trèvol, coberts cadascun d'ells per una volta de quart d'esfera. La porta d'entrada es troba situada a la façana de migdia, recerada per un atri cobert amb volta de canó apuntada, obert per una porta amb una finestra a cada costat. Damunt de l'absidiola de migjom hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls. L'edifici es pot datar de final del s. XI o principi del s. XII.

Santa Maria de Les Llosses
Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó, acabada amb un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. S'accedeix a l'interior per una senzilla porta de fusta, amb vestigis de l'antiga ferramenta, acabada amb un arc de mig punt. L'edifici datat del s. XII es troba en molt bon estat de conservació.

Sant Bartomeu de Llaers
Església d'origen medieval reformada completament al s. XVI. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntat. L'absis de l'antic temple no s'ha conservat però és possible que estigués ubi cat on actualment hi ha la rectoria. A l'oest hi ha la porta d'entrada i el campanar de torre.

Sant Martí d'Ogassa
Església romànica del s. XII d'una sola nau acabada amb un absis. La façana de ponent és d'aparell desigual, resultat d'actuacions diverses. A banda i banda de la nau, prop de l'absis, s'obren dues capelles, gairebé a manera de petit transsepte, i dues de més reduïdes a la meitat de la nau, totes quatre de construcció evidentment més tardana que la de l'església. La restauració que darrerament s'hi ha portat a terme ha consistit a suprimir les construccions afegides que han esdevingut inútils. S'ha conservat el campanar de planta quadrada, tot i que s'hi han substituït, per una coberta de doble vessant, els frontons del segle passat.

Sant Julià de Vallfogona
De l'antiga església dels segles XI i XII només s'en conserva la porta d'entrada que encara mostra alguns relleus originaris i una part de la nau central de les tres que la formaven. Al s. XVIII l'edifici va ser modificat.

Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses
De la primitiva església romànica només en resten el perímetre de la nau, la seva capçalera formada per tres absis, disposats en forma de trèvol i una magnífica porta lada originària.

    Cases rurals Cal Pastor
    Cases rurals Mas La Font
    Cases rurals Can Cruells
    Hotels i Hostals Hostal Ter





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Anxoves de l'Escala
    Besalú. Vila comtal
    DO d' Alt Emporda
    El castell de Sant Ferran de Figueres
    El conjunt medieval de Vallfogona de Ripollès
    El monestir de Ripoll. Bressol de Catalunya
    El nucli històric de Castelló d’Empúries
    El nucli històric de Peralada
    El Parc Natural Cap de Creus
    El Parc Natural de la Zona Volcànica
    El Parc Natural del Montnegre
    El Parc Natural dels Aigüamolls de L'Empordà
    El Romànic de la Cerdanya
    El Triangle màgic de Salvador Dalí
    Els Camins de Ronda
    Gorgs del Torrent de la Cabana
    La Burricleta a les Gavarres
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vila Vella de Tossa
    L'encís de la Vall d'en Bas
    Les Illes Medes
    Les ruïnes d'Empúries. Ciutat grega i romana
    Museu Memorial de l’Exili
    Navegant pel Cap de Creus
    PARC NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE L'ALBERA
    Passeig per la Fageda d'en Jordà
    Passeig per la vila de Camprodon
    Passejada amb carruatge per la Fageda d'en Jordà
    Patrimoni arquitectònic d’Arbúcies i Parc Natural del Montseny
    Recorregut pel Barri Vell de Banyoles
    Recorregut pel nucli antic de Girona
    Recorregut pel nucli antic de La Bisbal d'Empordà
    Recorregut per Begur. Una joia de la Costa Brava
    Recorregut per la Figueres de Dalí
    Recorregut per Sant Joan de les Abadesses
    Ruta Castell de Montsoriu
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les Basses d'en Coll
    Ruta del Carrilet
    Ruta del Ferro al Ripollès
    Ruta del modernisme d'Olot
    Ruta pels castells de la Garrotxa
    Ruta pels castells de la Selva
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Baixa Cerdanya
    Ruta per la Costa Catalana
    RUTA PER PALOL DE REVARDIT
    Ruta Sant Joan les Fonts
    Rutes de Salamina - Santuari de Collell
    Rutes del romànic al Ripollès
    Travessa de Núria a Ulldeter
    Ulldeter
    Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells
    Visita a Arbúcies
    Visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran
    Visita a la Catedral de Girona
    Visita a la Fundació Projecte Miranda
    Visita a la vila medieval de Santa Pau
    Visita a les Graderes del Volcà del Croscat
    Visita a l'Escala
    Visita a l'Estany de Banyoles
    Visita al monestir de Sant Pere de Rodes
    Visita al Museu Rural de Palau-Sator
    Visita al nucli antic de Cruïlles
    Visita al nucli antic de Monells
    Visita al nucli antic de Vulpellac
    Visita al nucli medieval de Peratallada
    Visita al nucli medieval d'Hostalric
    Visita al poblat ibéric d'Ullastret
    Visita al recinte gòtic de Pals
    Visita al Santuari de Núria
    Visita als Banys Àrabs de Girona
    Visita el centre de rescat del ximpanzé
    Visita per Sant Feliu de Guíxols
SITUACIÓ
Vegueria de Girona
COMARQUES
DE GIRONA
   » Alt Empordà
   » Baix Empordà
   » Garrotxa
   » Gironès
   » Pla de l'Estany
   » Ripollès
   » Selva
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.