Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Besalú. Vila comtal

Text: BESALÚ, Guies dels Llibres de Batet; 7, Maria Fauró i Manyà, 1997.

Versió per imprimir Enviar a un amic




Introducció
Conjunt declarat Històric Artístic el 1996. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de tot Catalunya.
L'origen de la ciutat fou el castell de Besalú, que ja trobem documentat al segle X, bastit dalt del turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l'alta edat mitjana. Aquesta fortificació es trobava situada en un punt estratègic, just entre la plana de l'Empordà i la muntanya garrotxina. És també cruïlla de camins: seguint el Fluvià amunt trobem Olot i el paisatge de la Garrotxa; en direcció a l'est arribem a Figueres i Empúries, just a la plana de l'Empordà, i si travessem el pont romànic, el camí ens porta a Banyoles i Girona.

Els edificis principals representen un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana.
El traçat actual de la ciutat no respon fidelment al seu estat original, però l'existència d'importants edificis medievals possibilita una interessant lectura de la urbanització de l'edat mitjana, ja que Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherents tot i les contradiccions que comporta el llarg procés de construcció.

 
Porta d'entrada a Besalú des d'una de les torres de guaita del pont medieval Carreró de Besalú


Una mica d'Història
Els orígens més remots de Besalú són ibers i celtes. El seu mateix nom ens ho demostra: Bisuldunum, fortalesa entre dos rius.
Més tard, els romans van dividir la zona en pagus (segle II aC). Besalú devia constituir el nucli principal de la comarca. Per Besalú passava la Via Annia, subsidiària de la Via Augusta, que comunicava les planes de l'Empordà i el Pla de l'Estany amb les zones muntanyenques de la Garrotxa. S'han trobat diferents restes arqueològiques de l'època romana en diferents llocs de Besalú. El jaciment més important és a la vila de Can Ring, una vila agrícola i ramadera que estava situada als afores del Besalú actual i que fou ocupada dels segles I al III dC.

Però l'època històrica més important per al poble s'esdevé a partir de la conquesta de Girona pels carolingis (785), quan els reis francs encomanaren l'administració de la seva comarca a la figura del comte, nomenat pel rei, que podia ser revocat del seu càrrec si el monarca així ho decidia. En un primer moment, el comtat de Besalú formava una unitat amb el de Girona.
Quan els comtats passen a ser patrimonis privats apareix la dinastia comtal de Besalú amb la figura de Guifré el Pilós. Som a finals del segle X.

El comtat de Besalú en els seus límits més estrictes, comprenia tot el que és actualment la Garrotxa, part del Ripollès fins a Setcases , la part de ponent de l'Alt Empordà i el sector de Banyoles, dins el Pla de l'Estany. Al llarg de la seva història el Vallespir, a la Catalunya francesa, també en formà part.
El primer comte independent de Besalú va ser Miró I el Jove, fill de Guifré el Pilós.

Miró III Bonfill (967-984) fou comte de Besalú i també bisbe de Girona, gran fundador i benefactor d'esglésies i monestirs, que donaren un nou impuls a la vila; ja s'esmenta "oppidum bisulduni" i també la "Villa bisulduni" és a dir, el recinte fortificat i la petita ciutat que s'anava creant al voltant.

El fet que un compte residís en una ciutat determinada en provocava el creixement, ja que força gent depenia directament o indirectament de la cort comtal per a subsistir. Els drets que els comtes van atorgar a aquestes comunitats no van modificar el fet que Besalú continués essent una població comtal i més tard reial.

 
Campanar de la Col.legiata de Santa Maria Porxos de la Plaça Llibertat


El fill gran d'Oliba Cabreta, Bernat I Tallaferro (990-1020), fou qui governà Besalú i l'administrà amb major encert. Per això, mereix un capítol a part dins la història dels comtes. Els quatre comtes posteriors intenten mantenir el prestigi del comtat, però la seva ubicació geogràfica en una regió muntanyenca fora dels nous eixos d'expansió en determina l'inici de la seva decadència.

El 1111 Besalú perd la independència comtal per manca de descendència de Bernat III i arriba la fusió amb la casa de Barcelona. Però la desaparició dels comtes privatius a Besalú no suposa una disminució de la població a la vila.
Quan els comtes de Barcelona foren reis d'Aragó, van delegar les seves funcions als veguers i des de llavors, l'any 1226, es pot parlar de la vegueria de Besalú.

Besalú va patir el setge dels creuats francesos de Felip l'Ardit al segle XIII, i més tard es veié assetjada per les tropes del comte d'Armanyac. Sofrí també les guerres remences del segle XV.
Durant els segles següents, Besalú va tenir un creixement molt lent i també va començar la seva decadència. Al segle XVIII, amb la reorganització administrativa borbònica, va ser nomenada lloctinència del corregiment de Girona i més tard Alcaldia Major.

Durant el segle XIX va patir la Guerra del Francès i les guerres carlines.
Sembla que torna a despertar al segle XX, en temps de la República, moment en què es van fer grans obres, entre les quals, les escoles. És el moment del començament de l'expansió urbanística de Besalú, que s'amplià passada la Guerra Civil com a conseqüència de les destrosses d'aquesta guerra.


El món jueu
Els jueus es van establir al comtat de Besalú a partir del segle IX, però no en trobem documentació escrita fins al segle XIII. La notícia més antiga data de 1229, quan el rei Jaume I el Conqueridor els va limitar el préstec. A partir d'aquest moment, trobem referències contínues dels jueus de Besalú, de la sinagoga, dels batlles i els funcionaris jueus.

Tot el que afectava la comunitat de Girona afectava també la de Besalú, fins l'any 1342 en què aquesta s'independitzà. Va ser el seu millor moment. Durant aquesta època es mantingueren bones relacions amb les comunitats de més enllà dels Pirineus: Perpinyà, Arles...A Besalú residien notables metges jueus.
Les ràtzies i persecucions de 1391 marquen el començament de la decadència del món jueu a Catalunya. Algunes comunitats van sobreviure a les matances de jueus i destrosses dels calls, però mai més no van tornar a ser el que havien estat. A Besalú no es troba cap indici de la matança de 1391. Però malgrat això, s'inicia una època d'intranquil·litat que fa disminuir el nombre de jueus que hi resideixen. S'hi van quedar fins al final algunes famílies com Des Catllar, Carcassona, Belshom Ceravita. La Butlla de Benet XIII va desconnectar completament els jueus del món cristià, ja que els obligava a residir al call (1415). En 20 anys, la convivència es va convertir en nul·la. Els jueus de Besalú van traslladar la seva residència a Granollers i Castelló d'Empúries; també hi hagué algunes conversions. Fins a la delimitació del call, els jueus visqueren als carrers principals de la vila: Portal del Belloch, Capellada, plaça Major, carrer del Pont, carrer del Forn i de Rocafort.

La sinagoga, anomenada "schola" en els documents, va ser edificada al segle XII i situada junt a la muralla al costat del Fluvià, lloc on habitaven el major nombre de jueus. En l'actualitat no en queda cap resta.


Pont medieval de Besalú


El Romànic a Besalú
La grandiositat dels espais arquitectònics que es van construir a Besalú al llarg del segle XI ve determinada pel fet que el comtat de Besalú era un gran centre de poder eclesiàstic, verdader motor de les construccions que s'hi van realitzar.
L'arquitectura romànica de Besalú, sobretot les seves esglésies, es caracteritza per la utilització de grans blocs de pedra picada, en aquest cas travertí, que dota els edificis d'una major uniformitat i presència i accentua la cura de l'acabat del parament. Podem observar encara, més enllà de les restauracions, una arquitectura del primer romànic. Esglésies de 40 metres de llarg, amb alçàries de 16 metres, donen sensació de fortalesa sense arribar, però, a l'opulència. En les construccions religioses que es conserven a Besalú, és de gran importància l'eix longitudinal dels edificis i també la seva extrema senzillesa en la decoració.

El comte Miró Bonfill va deixar constància de la seva missió religiosa i en conseqüència de la seva condició privilegiada per convertir Besalú en una ciutat artística. Mentre altres comtats creixien gràcies al comerç marítim, per la seva situació i influència religiosa, Besalú construïa esglésies i es convertia en una ciutat religiosa i cultural. Aquesta és la causa principal que Besalú conservi avui en dia un conjunt romànic privilegiat.

L'escultura romànica a Besalú desprèn una notable influència rossellonesa i en alguns casos del classicisme italià. A l'exterior de les esglésies, aquesta escultura es basa en arcuacions lombardes amb mènsules esculpides amb motius vegetals i diversos dibuixos seriats.

    Cases rurals Cal Tort
    Cases rurals Mas El Ferrés
    Cases rurals Vallmajor





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Anxoves de l'Escala
    Besalú. Vila comtal
    DO d' Alt Emporda
    El castell de Sant Ferran de Figueres
    El conjunt medieval de Vallfogona de Ripollès
    El monestir de Ripoll. Bressol de Catalunya
    El nucli històric de Castelló d’Empúries
    El nucli històric de Peralada
    El Parc Natural Cap de Creus
    El Parc Natural de la Zona Volcànica
    El Parc Natural del Montnegre
    El Parc Natural dels Aigüamolls de L'Empordà
    El Romànic de la Cerdanya
    El Triangle màgic de Salvador Dalí
    Els Camins de Ronda
    Gorgs del Torrent de la Cabana
    La Burricleta a les Gavarres
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vila Vella de Tossa
    L'encís de la Vall d'en Bas
    Les Illes Medes
    Les ruïnes d'Empúries. Ciutat grega i romana
    Museu Memorial de l’Exili
    Navegant pel Cap de Creus
    PARC NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE L'ALBERA
    Passeig per la Fageda d'en Jordà
    Passeig per la vila de Camprodon
    Passejada amb carruatge per la Fageda d'en Jordà
    Patrimoni arquitectònic d’Arbúcies i Parc Natural del Montseny
    Recorregut pel Barri Vell de Banyoles
    Recorregut pel nucli antic de Girona
    Recorregut pel nucli antic de La Bisbal d'Empordà
    Recorregut per Begur. Una joia de la Costa Brava
    Recorregut per la Figueres de Dalí
    Recorregut per Sant Joan de les Abadesses
    Ruta Castell de Montsoriu
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les Basses d'en Coll
    Ruta del Carrilet
    Ruta del Ferro al Ripollès
    Ruta del modernisme d'Olot
    Ruta pels castells de la Garrotxa
    Ruta pels castells de la Selva
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Baixa Cerdanya
    Ruta per la Costa Catalana
    RUTA PER PALOL DE REVARDIT
    Ruta Sant Joan les Fonts
    Rutes de Salamina - Santuari de Collell
    Rutes del romànic al Ripollès
    Travessa de Núria a Ulldeter
    Ulldeter
    Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells
    Visita a Arbúcies
    Visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran
    Visita a la Catedral de Girona
    Visita a la Fundació Projecte Miranda
    Visita a la vila medieval de Santa Pau
    Visita a les Graderes del Volcà del Croscat
    Visita a l'Escala
    Visita a l'Estany de Banyoles
    Visita al monestir de Sant Pere de Rodes
    Visita al Museu Rural de Palau-Sator
    Visita al nucli antic de Cruïlles
    Visita al nucli antic de Monells
    Visita al nucli antic de Vulpellac
    Visita al nucli medieval de Peratallada
    Visita al nucli medieval d'Hostalric
    Visita al poblat ibéric d'Ullastret
    Visita al recinte gòtic de Pals
    Visita al Santuari de Núria
    Visita als Banys Àrabs de Girona
    Visita el centre de rescat del ximpanzé
    Visita per Sant Feliu de Guíxols
SITUACIÓ
Vegueria de Girona
COMARQUES
DE GIRONA
   » Alt Empordà
   » Baix Empordà
   » Garrotxa
   » Gironès
   » Pla de l'Estany
   » Ripollès
   » Selva
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.