Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Ruta de l'Abat Oliba

Text: http://www.caminsoliba.cat

Versió per imprimir Enviar a un amic




EL BISBE I ABAT OLIBA

L’abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.

A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.

El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l’orde al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al 1008 fou escollit abat del monestir, entre el 29 de juliol i el 8 d’agost d’aquell any, convertint-se així en el 7é abat del monestir. Al mateix any, al 1008, uns dies abans que Ripoll, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll. D’aquesta manera, Oliba esdevenia abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època.

Segurament a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, l’any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.







ELS CAMINS DEL BISBE I ABAT OLIBA

Els Camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d’art romànic que uneix la comarca del Bages, d’Osona i la comarca del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.

De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques d’Osona, el Bages i el Ripollès en són la mostra més fidedigne d’aquest bast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part de les nostres comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L’art romànic ens uneix i dóna sentit a aquest projecte.

L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.







ETAPA MONTSERRAT - VIC

El primer tram de la ruta proposada com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Monestir de Montserrat a la ciutat de Vic, segueix estrictament el ja existent camí de Sant Jaume. Així com aquest camí presenta una tipologia de senyalització únicament vertical (pals amb banderes) la proposta que aquí efectuem és mitjançant l’homologació com a GR el reforç del mateix amb marques de pintura i senyalització horitzontal. La incorporació d’aquest tram a el que anomenem Camins del Bisbe i Abat Oliba és clau per a la consolidació d’un projecte tant cultural i espiritual com esportiu i turístic, amb el qual pretenem argumentar mitjançant una ruta ben definida els espais d’interès i els indrets emblemàtics de la vida d’aquest home distingit en la història del nostre país.






El fet d’unir el Monestir de Montserrat com a bressol de la cultura catalana i la ciutat de Vic és un factor importantíssim en el camí de recuperar les velles vies de comunicació entre els pobles, tant utilitzats en l’antigor i oblidats en els nostres dies.


ETAPA VIC - ABADESSES RIPOLL

El sender es pot iniciar a Vic, a Ripoll o a Sant Joan de les Abadesses ja que el recorregut estarà senyalitzat en les dues direccions. També hi ha una ruta principal que passa per més nuclis de població i una ruta secundària que és per excursionistes més experts.

La ruta proposada té un total de 160,617 km repartits de la següent manera:
  • 1: De Vic a Folgueroles.
  • 2: De Folgueroles a Casserres.
  • 3: De Casserres a Vilanova de Sau.
  • 4: De Vilanova de Sau a Tavertet.
  • 5: De Tavertet a l’Esquirol.
  • 6: De l’Esquirol a Sant Pere de Torelló.
  • 7: De St Pere de Torelló a Sta Maria de Besora.
  • 8: De Sta Maria de Besora a La Farga de Bebié.
  • 9: De la Farga de Bebié a Ripoll.
  • 10: De Ripoll a Sant Joan.






RIPOLL - SANT MIQUEL DE CUIXÀ

El tercer tram de la ruta del que proposem com a Camins del Bisbe i Abat Oliba o GR-151, del Ripollès a la frontera francesa, està compost essencialment de muntanya, pobles de muntanya i art romànic d’alt nivell. Unint nuclis de població d’indubtable valor arquitectònic com Sant Joan de les Abadesses amb el Santíssim Misteri al monestir fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, el Palau Abacial i el preciós Claustre, també l’espectacular Pont vell d’estil gòtic sobre el Ter. Sant Pau de Segúries amb el camí francès, empedrat pels romans.

Sant Pere de Camprodon, originari del segle X, Molló, amb l’església de Santa Cecília del s.XII amb portal d’influència rossellonesa.

El pas per antics nuclis rurals com Freixenet, Favars, Grells, Fabert o el mateix Espinavell conegut per la seva tria de mulats de cada setembre, fa de la ruta proposada un nexe d’unió entre l’excursionisme, la cultura, la tradició i la descoberta dels racons més insòlits i a vegades desconeguts de les contrades pirinenques.

El GR 151, no sols és una gran eina de descoberta del territori pel visitant llunyà, sinó també representa un nexe d’unió entre el habitants de les zones per les quals transcorre, la recuperació de camins antics utilitzats pel moviment de bestiar, per l’excursionisme tradicional i fins i tot en èpoques de guerra.


    Cases rurals Can Cruells
    Cases rurals El Serradal
    Cases rurals Mas El Ferrés





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Anxoves de l'Escala
    Besalú. Vila comtal
    DO d' Alt Emporda
    El castell de Sant Ferran de Figueres
    El conjunt medieval de Vallfogona de Ripollès
    El monestir de Ripoll. Bressol de Catalunya
    El nucli històric de Castelló d’Empúries
    El nucli històric de Peralada
    El Parc Natural Cap de Creus
    El Parc Natural de la Zona Volcànica
    El Parc Natural del Montnegre
    El Parc Natural dels Aigüamolls de L'Empordà
    El Romànic de la Cerdanya
    El Triangle màgic de Salvador Dalí
    Els Camins de Ronda
    Gorgs del Torrent de la Cabana
    La Burricleta a les Gavarres
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vila Vella de Tossa
    L'encís de la Vall d'en Bas
    Les Illes Medes
    Les ruïnes d'Empúries. Ciutat grega i romana
    Museu Memorial de l’Exili
    Navegant pel Cap de Creus
    PARC NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE L'ALBERA
    Passeig per la Fageda d'en Jordà
    Passeig per la vila de Camprodon
    Passejada amb carruatge per la Fageda d'en Jordà
    Patrimoni arquitectònic d’Arbúcies i Parc Natural del Montseny
    Recorregut pel Barri Vell de Banyoles
    Recorregut pel nucli antic de Girona
    Recorregut pel nucli antic de La Bisbal d'Empordà
    Recorregut per Begur. Una joia de la Costa Brava
    Recorregut per la Figueres de Dalí
    Recorregut per Sant Joan de les Abadesses
    Ruta Castell de Montsoriu
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les Basses d'en Coll
    Ruta del Carrilet
    Ruta del Ferro al Ripollès
    Ruta del modernisme d'Olot
    Ruta pels castells de la Garrotxa
    Ruta pels castells de la Selva
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Baixa Cerdanya
    Ruta per la Costa Catalana
    RUTA PER PALOL DE REVARDIT
    Ruta Sant Joan les Fonts
    Rutes de Salamina - Santuari de Collell
    Rutes del romànic al Ripollès
    Travessa de Núria a Ulldeter
    Ulldeter
    Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells
    Visita a Arbúcies
    Visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran
    Visita a la Catedral de Girona
    Visita a la Fundació Projecte Miranda
    Visita a la vila medieval de Santa Pau
    Visita a les Graderes del Volcà del Croscat
    Visita a l'Escala
    Visita a l'Estany de Banyoles
    Visita al monestir de Sant Pere de Rodes
    Visita al Museu Rural de Palau-Sator
    Visita al nucli antic de Cruïlles
    Visita al nucli antic de Monells
    Visita al nucli antic de Vulpellac
    Visita al nucli medieval de Peratallada
    Visita al nucli medieval d'Hostalric
    Visita al poblat ibéric d'Ullastret
    Visita al recinte gòtic de Pals
    Visita al Santuari de Núria
    Visita als Banys Àrabs de Girona
    Visita el centre de rescat del ximpanzé
    Visita per Sant Feliu de Guíxols
SITUACIÓ
Vegueria de Girona
COMARQUES
DE GIRONA
   » Alt Empordà
   » Baix Empordà
   » Garrotxa
   » Gironès
   » Pla de l'Estany
   » Ripollès
   » Selva
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.