Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Gorgs del Torrent de la Cabana

Text: http://www.campdevanol.org/

Versió per imprimir Enviar a un amic




1. Punt de referència: Àrea de lleure Font del Querol

Distància: 0 m - Temps: 0 - Altura msnm: 760 m

Descripció: L'itinerari s'inicia a l'àrea de lleure de la font del Querol. Cal travessar el pont de ferro que permet passar a la riba esquerra del riu Merdàs i seguir el camí ramader cap a l'esquerra per una pista ampla, que transcorre entre el riu i el càmping. Al llarg del camí la vegetació és pròpia d'indrets humits i conforma un bosc de ribera amb diferents espècies d'arbres, com el vern, de fulles arrodonides amb un petit entrant a l'extrem i unes petites pinyes (flors femenines) que romanen al brancatge durant tot l'any; els pollancres, arbres esvelts de fulles en forma de cor, i les sargues, un tipus de salze arbustiu de fulles molt estretes i que sovint es troben a primera línia de l'aigua o bé dins del llit del riu. Aquests arbres estan adaptats a l'elevada humitat i al fet que puguin quedar en part inundats per l'aigua, amb unes branques i troncs resistents i alhora flexibles per suportar les envestides de l'aigua i la terra arrossegada per les riuades. Continuant sempre paral•lels al riu, arribem, al cap d'uns 10 minuts, a un bosc on l'arbre predominant és el vern. Es tracta d'una verneda força ben conservada, que té un sotabosc amb un atapeït boix, sanguinyol, un arbust amb fulles i branques vermelloses, i marxívol, una petita planta amb fulles dividides en deu folíols distribuïts com un ventall i tots units per una única tija. Pocs metres més endavant de la verneda, després de passar per un parell de tanques de bestiar amb batents, arribem a uns camps oberts: són les planes del Casal, on el camí desemboca en una pista encimentada just on aquesta fa una corba. Davant nostre, a l'altra banda de la pista, hi ha un arbre molt gran i força vell, un pollancre.

2. Punt de referència: Cruïlla a les Planes del Casal

Distància: 750 m - Temps: 0:15 - Altura msnm: 773 m

Descripció: Continuem cap a l'esquerra per la pista encimentada i al cap de pocs minuts tornem a travessar el Merdàs, aquest cop per un gual. Abans de creuar el gual, si ens hi fixem bé veurem que a tota la plana que tenim a la nostra dreta hi ha soques que corresponen a una antiga pineda que es va talar per fer-hi prats de pastura. Actualment aquests prats són plens de mates de lleteresa, una planta d’ una unica tija d’ on surten fulles perpendiculars i amb unes petites flors grogues en forma de copa a l'extrem superior. En aquesta zona el bosc de ribera es va talar i només queden algun pollancre i algun salze aïllats. El bosc de ribera té una funció molt importat a l'hora de mantenir els marges del riu i evitar-ne l'erosió; si ens hi fixem, veurem que en aquesta zona tota la riba està molt erosionada. El camí s'enfila per la pista encimentada i s'endinsa a la vall d'Estiula, que és travessada pel torrent de la Cabana. A mitja pujada ens podem fixar en els talussos que hi ha a la nostra dreta, on trobarem vegetació pròpia d'indrets rocallosos i assolellats, com l'argelaga, de flors grogues i branques molt punxegudes. Arribem a un mas de color blanc que ens queda a la dreta, per sobre de la pista. Es tracta de cal Paraire, un mas en què la seva principal activitat econòmica és l'elaboració de formatges d'ovella comercialitzats amb el nom de Bac d'Estiula. Precisament, a l'esquerra i sota la pista podem veure el cobert on guarden les ovelles. Una mica més endavant, a l'esquerra, surt una pista de terra amb la indicació “La Mosquera”.

3. Punt de referència: Cal Paraire

Distància: 1350 m - Temps: 0:25 - Altura msnm: 806 m

Descripció: Deixem la pista encimentada per on anàvem i baixem per aquesta nova pista. Aquest camí ample travessa una pineda amb avellaners de fulles de forma arrodonida, amb una punta a l'extrem i de tacte vellutós, i arços blancs de fulles petites amb entrants i branques molt punxegudes. En pocs minuts, la pista ens porta a la riba del torrent. Nosaltres no l'hem de travessar, sinó que la deixem i ens enfilem cap a la dreta per una zona rocosa, fins a trobar un corriol que surt cap a l'esquerra enmig de la pineda i de boixos. Aquest corriol transcorre sempre paral•lel al torrent, una mica per sobre, i constantment s'hi afegeixen altres corriols que provenen del torrent i en surten altres corriols que s'enfilen bosc amunt. Nosaltres no fem cas d'aquests camins, ja que hem de seguir sempre el corriol senyalitzat que planeja paral•lel al torrent. Al principi, aquest corriol travessa una zona molt densa de bosc amb boixos i ginebrons i acaba desembocant en una zona amb clarianes enmig de la pineda on, a la primavera, abunden flors com la prímula, l'herba blava (polígala calcària) i fins i tot algunes orquídies. En aquesta zona l'entrada de llum també permet el creixement d'un sotabosc amb esbarzers i aranyoners que sovint dificulten el nostre pas. L'origen d'aquests espais oberts són tales realitzades ja fa anys per obtenir fusta i que han deixat el bosc esclarissat. Podem observar algunes restes d'aquestes tales en les moltes branques, soques i alguns troncs que es troben al terra. Aquestes restes són molt importants, ja que seran l'aliment dels organismes descomponedors, com ara insectes o els bolets, que transformen els organismes morts en nutrients per a les plantes i alhora són aliment d'animals. El corriol s'enfila una mica enmig de la clariana per anar a trobar un rec que ens caldrà travessar.

4. Punt de referència: Rec de les Pots

Distància: 2.125 m - Temps: 0:45 - Altura msnm: 813 m

Descripció: A l'altra banda del rec, el camí s'enfila fort fins arribar a una carena neta d'arbres, però molt abundant en falgueres. El camí continua per un corriol sense perdre ni guanyar gaire alçada, paral•lel al torrent, que ens queda ara força avall, i s'obre pas entre boixos i ginebrons. Passem pel costat d'una soca morta en procés de descomposició; és interessant veure els túnels que fan els corcs. Al cap de pocs minuts i després d'una petita pujada, sota nostre podem sentir i veure entre els arbres el primer gorg, el de la Cabana. En aquest punt constantment ens arriben corriols per la nostra dreta, que provenen de la pista forestal que remunta la vall; no n'hem de fer cas, sinó continuar sempre a prop de la cinglera fins a baixar ràpidament cap a l'esquerra, en direcció al torrent. Som a dalt del salt del gorg de la Cabana, un salt que forma de fet tres petits gorgs situats esglaonadament.



5. Punt de referència: Gorg de la Cabana

Distància: 2.525 m - Temps: 0:55 - Altura msnm: 814 m

Descripció: Creuem el torrent i, en una curta pujada, arribarem a un petit pla enmig de pins i boixos on trobarem el sender local (marques blanques i verdes) que de forma circular surt de Campdevànol, remunta la vall d'Estiula, puja al coll de l'Auró i ressegueix tot el serrat dels Emprius per tornar al punt de sortida. A partir d'ara, fins al gorg del Colomer, seguirem els senyals blancs i verds d'aquest sender local. Continuem paral•lelament al torrent, que ara ens queda a la nostra dreta, fins a una esplanada on una antiga pista de desforestar creua el riu i puja fort a la nostra esquerra. En aquests prats, sota el bosc esclarissat, hi abunden les carlines. Aquest tipus de card s'obre exhibintla seva flor central i així facilita que ocells granívors puguin alimentar-se de les seves llavors. Una espècie d'ocell que aprofita sovint aquest recurs és la cadernera, que podem veure volar en estols. D'altra banda, s'ha fet un ús tradicional d'aquestes plantes penjant-les a les portes de les cases per allunyar els mals esperits.

6. Punt de referència: Desviament Gorg de la Tosca

Distància: 2.675 m - Temps: 1:00 - Altura msnm: 819 m

Descripció: Al final de l'esplanada, arribaríem en pocs minuts a un segon gorg, el de la Tosca, anomenat així per un tipus de pedra, la tosca, similar a les estalactites, que es forma quan precipita el carbonat calci que porta l'aigua del torrent sobre la roca. Nosaltres continuem cap a l'esquerra per la pista que puja fort, fins arribar a col•locar-nos a sobre mateix del gorg, que podrem veure en una magnífica panoràmica. Després d'una breu baixada, continuem el camí sempre paral•lel al torrent fins arribar a un altre pla on trobarem un indicador del corriol que en pocs minuts ens portaria al gorg de l´Olla. En aquest mateix punt, si ens apropem al torrent pels molts corriols que hi porten, podrem contemplar un petit gorg, el de la Plana, i observar la fauna que habita dins l'aigua, com les cuques de capsa, larves d'insectes que es construeixen un tub amb pedretes i que són indicadors de la bona salut de l'aigua; també, postes d'ous i capgrossos d'amfibis, com els del gripau comú i la granota verda, i serps d'aigua, com ara la colobra escurçonera, que recorda el temut i perillós rèptil.

7. Punt de referència: Desviament Gorg de l’Olla

Distància: 3.100 m - Temps: 1:10 - Altura msnm: 836 m

Descripció: Nosaltres seguim el camí amunt per una antiga pista força malmesa; a mitja pujada a mà dreta agafem un corriol i uns 100 metres més endavant, situats sobre mateix del gorg de l'Olla, trobem l'indicador d'un nou gorg, el de la Bauma. En aquest tram comencen a aparèixer de forma aïllada aurons i blades que a la tardor destaquen pels seus colors vermellosos i groguencs, enmig del verd dels pins i del marró dels roures.

8. Punt de referència: Desviament Gorg de la Bauma

Distància: 3.335 m - Temps: 1:15 - Altura msnm: 846 m

Descripció: Des d'aquest punt, en pocs minuts, podem arribar-nos fins al mateix gorg de la Bauma baixant amb molt de compte, ja que el camí és relliscós. El gorg de la Bauma crida l'atenció perquè està situat sota mateix d'un salt d'aigua que per erosió diferencial ha anat polint els materials que queden a sota i ha format una veritable balma o bauma, com es coneix a la zona, on s'han format relleus penjants de tosca, a mode d'estalactites, i s'ha establert una vegetació pròpia de climes humits, amb molses i petites falgueres, com la falcia roja. Si us banyeu, cal vigilar, perquè aquest gorg té un forat molt profund dins de l'aigua, just sota la bauma, que pot fer efecte xuclador. Tornem enrere i continuem pujant per un corriol que amb un parell de ziga-zagues s'ajunta amb un altre corriol més fressat. El seguim cap a la dreta. Després d'una ràpida baixada arribarem a un camí més planer i ample, sovint fangós, que caldrà seguir cap a la dreta fins arribar a un altra esplanada on concentraven els troncs de les tales i que va ser una altra cruïlla de pistes quan anys enrere es va explotar aquesta zona per extreure fusta. Per aquí, sovint enmig del camí, és molt freqüent trobarhi bolets de tinta, uns bolets blanquinosos i allargassats que quan es podreixen deixen anar una substància negra que ens recorda la tinta xina. Seguim recte pujant una mica, sempre paral•lelament al torrent, fins arribar a un prat on hi ha un altre gorg a sota, anomenat gorg del Forat, perquè a la dreta del gorg hi ha una cavitat que recorda una cova.



9. Punt de referència: Mirador del Gorg del Forat

Distància: 3.800 m - Temps: 1:25 - Altura msnm: 860 m

Descripció: Haurem de continuar travessant una pineda neta de vegetació i, pocs metres més endavant, baixar directament cap al torrent, que podrem creuar saltant entre rocs. Llavors caldrà travessar els prats de l'altra banda del torrent cap a l'esquerra per anar a trobar el camí que, després de creuar un filat per un “pas d'home”, ens portarà per prats fins al gorg següent, anomenat gorg Petit Colomer. En aquesta banda del torrent la vegetació és minsa, només amb alguns pins i boixos enmig de l'esplanada. Aquest fet ens indica que són terrenys amb una certa pressió de pasturatge que no deixa que es desenvolupi el bosc. Aquestes clarianes obertes dins del bosc són espais importants per als rapinyaires diürns, com l'esparver, o nocturns, com el mussol, que aprofiten percaçar-hi rosegadors: ratolins, talpons o musaranyes, que en sortir de la protecció de la zona Roberta per arbustos i arbres, són presa fàcil per a aquestes aus.

10. Punt de referència: Gorg Petit del Colomer

Distància: 4.100 m - Temps: 1:35 - Altura msnm: 866 m

Descripció: Just a l'esplanada, abans d'arribar al gorg, el camí s'enfila cap a la dreta primer i després cap a l'esquerra fins a superar el salt d'aigua. El camí es torna estret i continua per sobre del torrent, i un cop superada una esllavissada del camí, amb un parell de ziga-zagues guanya alçada fins a una zona més planera. Des d'aquest punt podem contemplar a l'altra banda de la vall els diferents estrats geològics que formen el relleu. Aquests estan formats per capes alternes de conglomerats, roca formada per antics còdols de riu; gresos, sorres compactades que forma roca dura, i lutites, material erosionable format per argiles que permet el creixement de vegetació. El camí avança i baixa suaument per les antigues feixes d'en Colomer, actualment ocupades per una pineda de pi roig força neta gràcies al fet que s'aprofita l'herba del sotabosc per a la pastura directa de vaques. Al fons podem sentir i contemplar l'imponent gorg d'en Colomer. Just a sota nostre, fent un clot que baixa fins al torrent, hi ha una zona de mulleres on els joncs hi són abundants, hàbitat ideal per a amfibis com el tòtil, que esl pot sentir fàcilment durant la primavera i les nits d'estiu. La formació d'aquestes mulleres pot ser deguda a l'existència d'una deu d'aigua que neix sota el camí. En aquest punt, cal deixar les marques blanques i verdes del sender local que ens portarien cap a Sant Feliu d'Estiula i baixar cap a l'esquerra per un corriol que passa al costat d'una font, actualment seca i que segurament te relació amb la deu d'aigua que forma les mulleres. Una mica més avall trobem les restes del que havia estat una teularia, un forn on es feien teules i rajols per als masos de la zona. Respecte d'aquest darrer vestigi només podem observar trossos petits de teules i rajoles pel terra i alguns clots enmig del bosc on és possible que estiguessin situats els forns. Continuem baixant fins a la vorera del gorg del Colomer, sota el mateix salt.

11. Punt de referència: Gorg del Colomer

Distància: 4.775 m - Temps: 1:45 - Altura msnm: 895 m

Descripció: Continuem el nostre camí seguint uns metres torrent avall fins a trobar un pas entrerocs que ens permet creuar el torrent. Just en aquest punt, a la nostra esquerra, hi ha les restes del que sembla que havia estat un antic molí fariner. Si ens hi fixem bé, entre la vegetació veurem una volta de pedra que ens recorda l'entrada del carcabà d'un molí, on hi ha la roda hidràulica. Continuem el nostre camí creuant el torrent i agafant un corriol cap a l'esquerra, que transcurre paral•lel al riu. El corriol travessa unes petites clarianes i passa entre boixos, ginebrons i aranyoners per pujar en pocs minuts i en diagonal, fins a una cruïlla de pistes.

12. Punt de referència: Cruïlla de pistes

Distància: 5.100 m - Temps: 1:50 - Altura msnm: 889 m

Descripció: Si seguíssim la pista que baixa a la nostra esquerra, en pocs minuts arribaríem a sobre el salt del gorg petit del Colomer. Nosaltres hem de seguir recte pujant amunt cap a l'esquerra per una pista ampla, molt malmesa i que de forma continuada va pujant. A l'altra banda de la vall, a la nostra esquerra, veiem, imponent, el mas del Colomer i a sota mateix les antigues feixes, actualmente reconvertides en prats de pastura. A mesura que anem pujant, sota nostre, a l'esquerra, entre els pins hi ha força aurons blancs, de fulles amb entrants que ens recorden la fulla de la bandera del Canadà, roures esvelts i trèmols, de fulles amb un llarg pecíol que el vent fa tremolar, i d'aquí els ve nom. Enmig de la pista abunden esbarzers, l'el•lèbor verd, una espècie emparentada amb el marxívol, i petits trèmols que aprofiten la clariana de la pista per créixer. També podem observar terra remoguda pel senglar, molt abundant a la zona, per la manca de depredadors naturals i la proliferació dels boscos on troba refugi i menjar. Un filat creua el camí i cal obrir la tanca per continuar. A la dreta veurem una fita amb les inicials “MC”, de “mont comunal”; això vol dir que els boscos d'aquesta finca són d'ús municipal, i antigament els pobladors de la zona tenien dret a recollir-ne llenya i fruits. Si ens hi fixem bé veurem que el bosc és exclusivament una pineda, sense altres espècies d'arbres com succeïa just abans de creuar el filat. La pista continua pujant entre esbarzers que creixen enmig del camí fins a una petita esplanada oberta, que és un mirador cap a la Serra de Montgrony.



13. Punt de referència: Mirador sobre la Vall d’Estiula

Distància: 5.850 m - Temps: 2:00 - Altura msnm: 955 m

Descripció: Davant nostre podem contemplar tota la Serra de Montgrony; d'esquerra a dreta, de nord-oest a nord, podem observar les muntanyes que envolten Castellar de n'Hug, el cim de Pedra Picada, les muntanyes del Costa Pubilla i la Covil, on podem veure, al vessant sud, el santuari de Montgrony i la seva espectacular cinglera, les serres boscoses de la Berruga, el Cuàs i d'Aüira. D'aquesta darrera, sobresurten els dos cims bessons dels Torreneules; davant nostre, a la Nostra esquerra, podem identificar la casa de la Cabana, que dóna nom al torrent, i al seu darrere, sota un turó verd, Sant Quintí de Puig-rodó i el mas d'en Bac. Continuem el camí agafant una pista herbosa que puja suaument, però que al final es converteix en un corriol que s'enfila per un petit coll enmig del bosc esclarissat.

14. Punt de referència: Collet del Colomer

Distància: 6.175 m - Temps: 2:05 - Altura msnm: 978m

Descripció: Ens trobem a dalt d'un collet, que hi ha qui l'anomena del Colomer, tot i que en la majoria de plànols no hi consta cap nom. A dalt del coll trobarem un filat que ens barra el pas i que caldrà travessar per la tanca. Cal destacar la gran diferència que hi ha entre les dues bandes del filat: a la que hem deixat, que era bosc comunal, el sotabosc és força desenvolupat, mentre que a l'altra banda, propietat de Baussacs, com que són terrenys pasturats el sotabosc és més net i hi ha prat. Creuem el filat pel pas i ens dirigim cap a l'esquerra, ja dins de la vall de Baussacs, paral•lela a la d'Estiula, per un corriol entre boixos espessos. Al començament, el corriol puja una mica i després planeja voltant la muntanya; en aquest vessant, més assolellat, abunda l'argelaga i algunes plantes aromàtiques, com la farigola i l'espígol. El camí passa per un sortint que fa de mirador natural.

15. Punt de referència: Mirador sobre la Vall de Baussacs

Distància: 6.450 m - Temps: 2:10 - Altura msnm: 974 m

Descripció: Des d'aquest mirador natural podem contemplar una panoràmica del Pirineu i el Prepirineu del Ripollès. D'esquerra a dreta, de nord-est a est, els bessons Torreneules; al fons, elBastiments i els dos cims del Gra de Fajol; més endavant, el Balandrau, el Pastuira i el Cerverís; en un primer pla, el Taga, la muntanya de Sant Amand i al fons Serra Cavallera; al nostre davant, el turó de Vidabona i més a la dreta, les muntanyes que envolten Sant Joan de les Abadesses, amb el Serrat del Colomer, Castelltallat i el Puigestela. Davant nostre, sota la muntanya de Sant Amand, podem veure encinglerada dalt d'un turó i al costat d'una pedrera, l'ermita de Sant Grau, i una mica més a la dreta, enmig de prats, els masos de Puigcorber i Coronetes, a tocar Campdevànol. Continuem el nostre camí, que planeja entre pins i boixos petits i que, a mesura que ens apropem al collet de Daguí, s'eixampla i comença a baixar. Arribem a sobre el coll i baixem enmig del bosc en direcció a la pista que el travessa i que queda sota nostre. Haurem de creuar el filat obrint un pas.

16. Punt de referència: Collet Daguí

Distància: 7.075 m - Temps: 2:20 - Altura msnm: 928 m

Descripció: Baixem cap a la dreta per la pista ampla, de terra. Al cap de pocs metres surt una altra pista a la dreta, just per sobre del camí per on anàvem abans; no fem cas d'aquesta pista, i continuem baixant per la que anem, que és la principal. Pel camí, els arbres predominants són els pins, tot i que enmig de la pineda trobem roures i arços. El sotabosc és molt ric, amb espècies arbustives com l'argelaga i el ginebró, de branques punxegudes i fulles petites, pròpies d'ambients assolellats, i altres d'ambients més ombrívols, com el tortellatge, de fulles peludes i flors blanques a l'extrem formant una ombrel•la, i el sanguinyol, de fulles setinades i branques vermelloses. Sota aquests arbusts podem trobar maduixeres, prímules i algun bolet, com els rovellons o els fredolics. La pista per on anem arriba als prats oberts de Baussacs; aquí es bifurca, just en un turonet rocallós, on hi ha una antena de televisió, sobre el mateix mas.



17. Punt de referència: Mas Baussacs

Distància: 7.850 m - Temps: 2:35 - Altura msnm: 928 m

Descripció: La pista de la dreta baixa cap el camí principal d’accés al mas, mentre que la de l’esquerra és el que hem de seguir. Continuem per aquesta segona pista que planeja i que ens permet tenir unes vistes magnífiques dels prats de Bausacs. El mas es troba situat en un extrem d’aquest prats, al peu de mont, deixant lliures de construccions tot el que havien estat feixes conreades, i que ara són prats de pastura. Al voltant del mas podem veure una gran pomera, arbre que sovinteja al costat dels masos per l’autoconsum dels seus estadants. Continuem per la pista i uns metres més endavant a la dreta trobem un pas per accedir als prats feixats des d’on podem gaudir d’una vista excepcional cap a la muntanya del Taga, Sant Amand i el punxegut turó de Vidabona. Nosaltres continuem per la pista per on anàvem en pujada primer cap a l’esquerra i després cap a la dreta. Uns metres més endavant cal deixar aquesta pista i agafar un corriol fresat que surt a la dreta i que, per entre pins joves, ressegueixen el relleu que dibuixen les antigues feixes. El corriol va paral•lel al filat pel bestiar, que queda a la nostra dreta i que delimita la zona de pastura. Al final dels prats el corriol s’endinsa en el bosc, en aquest punt cal girar cap a la dreta i a travessar el filat pel pas. Entrem en una pineda jove pasturada força neta de sotabosc. El corriol baixa per les feixes amb tendència a anar cap a l’esquerra fins a trobar el filat que delimita aquesta zona pasturada amb el bosc d’avellaners espès que tenim a la nostra esquerra. Cal destacar la diferència que hi ha a banda i banda del filat. A la zona de la pineda contigua als prats, per on veníem, hi ha poc sotabosc i el bosc és esclarissat amb prat, això és degut a que hi pastura el bestiar. Pel que fa a l’avellaneda el sotabosc és molt espès, hi ha molta fullaraca, esbarzers i altres espècies arbustives que dificulten el pas fora del camí. Seguim durant uns metres aquest filat en baixada suau fins trobar el pas que ens permetrà entrar dins de l’avellaneda.

18. Punt de referència: Avellaneda

Distància: 8.400 m - Temps: 2:45 - Altura msnm: 850 m

Descripció: Cal a travessar el pas i seguir, cap a l’esquerra, el camí que s’endinsa per l’avellaneda, al començament planer, però cada cop més en baixada. Tot aquest bosc que estem a travessant és relativament jove, ja que fa uns quaranta anys eren terrenys amb feixes i conreats. A causa de l’abandó d’aquests conreus, espècies arbustives com esbarzers, ginebrons i boixos, comencen a ocupar l’espai. Sota l’ombra d’aquest, i sobretot per la situació obaga de la zona, els avellaners, considerats arbusts, proliferen ràpidament i passen a ocupar tot l’espai, convertint els antics Camps.

    Cases rurals Mas La Riba





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
    Anxoves de l'Escala
    Besalú. Vila comtal
    DO d' Alt Emporda
    El castell de Sant Ferran de Figueres
    El conjunt medieval de Vallfogona de Ripollès
    El monestir de Ripoll. Bressol de Catalunya
    El nucli històric de Castelló d’Empúries
    El nucli històric de Peralada
    El Parc Natural Cap de Creus
    El Parc Natural de la Zona Volcànica
    El Parc Natural del Montnegre
    El Parc Natural dels Aigüamolls de L'Empordà
    El Romànic de la Cerdanya
    El Triangle màgic de Salvador Dalí
    Els Camins de Ronda
    Gorgs del Torrent de la Cabana
    La Burricleta a les Gavarres
    La Burricleta pel Lluçanès
    La Vila Vella de Tossa
    L'encís de la Vall d'en Bas
    Les Illes Medes
    Les ruïnes d'Empúries. Ciutat grega i romana
    Museu Memorial de l’Exili
    Navegant pel Cap de Creus
    PARC NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE L'ALBERA
    Passeig per la Fageda d'en Jordà
    Passeig per la vila de Camprodon
    Passejada amb carruatge per la Fageda d'en Jordà
    Patrimoni arquitectònic d’Arbúcies i Parc Natural del Montseny
    Recorregut pel Barri Vell de Banyoles
    Recorregut pel nucli antic de Girona
    Recorregut pel nucli antic de La Bisbal d'Empordà
    Recorregut per Begur. Una joia de la Costa Brava
    Recorregut per la Figueres de Dalí
    Recorregut per Sant Joan de les Abadesses
    Ruta Castell de Montsoriu
    Ruta de l'Abat Oliba
    Ruta de les Basses d'en Coll
    Ruta del Carrilet
    Ruta del Ferro al Ripollès
    Ruta del modernisme d'Olot
    Ruta pels castells de la Garrotxa
    Ruta pels castells de la Selva
    Ruta per Collsacabra
    Ruta per la Baixa Cerdanya
    Ruta per la Costa Catalana
    RUTA PER PALOL DE REVARDIT
    Ruta Sant Joan les Fonts
    Rutes de Salamina - Santuari de Collell
    Rutes del romànic al Ripollès
    Travessa de Núria a Ulldeter
    Ulldeter
    Valls de Sant Iscle i del Vallac: volcans i castells
    Visita a Arbúcies
    Visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran
    Visita a la Catedral de Girona
    Visita a la Fundació Projecte Miranda
    Visita a la vila medieval de Santa Pau
    Visita a les Graderes del Volcà del Croscat
    Visita a l'Escala
    Visita a l'Estany de Banyoles
    Visita al monestir de Sant Pere de Rodes
    Visita al Museu Rural de Palau-Sator
    Visita al nucli antic de Cruïlles
    Visita al nucli antic de Monells
    Visita al nucli antic de Vulpellac
    Visita al nucli medieval de Peratallada
    Visita al nucli medieval d'Hostalric
    Visita al poblat ibéric d'Ullastret
    Visita al recinte gòtic de Pals
    Visita al Santuari de Núria
    Visita als Banys Àrabs de Girona
    Visita el centre de rescat del ximpanzé
    Visita per Sant Feliu de Guíxols
SITUACIÓ
Vegueria de Girona
COMARQUES
DE GIRONA
   » Alt Empordà
   » Baix Empordà
   » Garrotxa
   » Gironès
   » Pla de l'Estany
   » Ripollès
   » Selva
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.