Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Visita a la catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena

Text: Ángel Gayúbar

Versió per imprimir Enviar a un amic




Alçada desafiant sobre un alturó que domina el curs del riu Isàvena, la catedral de Sant Vicenç de Roda s'alça entre el caseriu urbà de l'antiga seu episcopal ribagorçana i és visible des d'una àmplia zona circumdant. La impressió de poderiu i fortalesa que encara avui causa aquest temple ens retrotreu a l'Alta Edat Mitjana, quan Roda es va convertir en la capital i seu religiosa d'un petit comtat fronterer.

És cert que la comunitat autònoma aragonesa és terra rica en catedrals -la d'Albarrasí, la de Terol, la metropolitana de Saragossa o Seu, la catedral basílica de La nostra Senyora del Pilar, la de Jaca, la d'Osca, la de Barbastre i la recentment elevada a aquesta dignitat de Santa María del Romeral a Montsó se sumen a la de San Vicenç rotense en una autèntica inflació de temples catedralicis-, però això no justifica el desconeixement que existeix sobre un monument singular enclavat en la qual, sens dubte, és la més petita de les poblacions espanyoles que conten amb un temple catedralici.

 
El poble de Roda dalt, dominant l’Isàvena Entrada a la catedral


Només per això ja mereixeria la pena una detinguda visita a Roda de Isàvena, però és que la localitat ofereix el visitant constants sorpreses amb els seus panys de muralles i fortificacions, els seus carreronss empinats i estrets, els seus passadissos, els seus palaus i casones, la seva arquitectura de caràcter medieval i, presidint-lo tot, la mole imponent de la seva catedral. Un pòrtic i una torre campanar, bastits al segle XVIII, donen accés a un temple que ha estat considerat Monument Històric-Artístic des de 1904 .

Poques restes han quedat de la primitiva catedral, assolada cap a 1006 per Abd-al-Malik, però l'actual va començar a erigir-se poc després en una construcció que, amb interrupcions, es va perllongar fins al segle XIII i que va sofrir posteriorment diverses reformes i afegits. El temple és de planta basilical de tres naus, més estretes i baixes les laterals, amb capçalera formada per tres absis semicirculars precedits d'amplis presbiteris. Adossats al mur septentrional es troben el claustre i les seves dependències annexes, així com la petita capella de Sant Agustí, també amb absis semicircular. La portada principal es troba al mur sud després del pòrtic del XVIII al que dóna accés una escalinata. És obra de principis del XIII de notables proporcions i consta d'una arquejada de mig punt dovelada i sobre brancals dintre d'una successió abocinada de arquivoltes de bocels i escòcies emmarcades per una motllura de puntes de diamant. En l'interior, les naus es troben dividides en tres trams mitjançant pilastres cruciformes que suporten les voltes d'aresta de les col•laterals i de canó apuntat de la central.

Sota les capçaleres hi ha tres criptes situades a nivells diferents. La més àmplia és la central, construïda en 1125 per Sant Ramón, a la qual s'accedeix per una triple arquería de mig punt. Té planta rectangular de tres naus de tres trams cadascuna, acabada en un absis semicircular peraltat. Les voltes, totes d'aresta, així com la capella major, descansen sobre vuit columnes exemptes i dotze adossades als murs. En el centre de l'absis es troba el sarcòfag de Sant Ramón, una de les escasses peces d'escultura funerària romànica que ha arribat fins als nostres dies a Aragó.

La cripta septentrional, coneguda com Arxiu i Sala del Tresor presenta una decoració en els seus murs executades al temple datades cap a 1200. Sota el Pantocràtor i els símbols del Tetramorfos, dotze figures de camperols simbolitzen els mesos de l'any i alguns signes del Zodíac. Una mica anteriors -datades entre finals del segle XI i principis del XII- són les pintures existents en la capella de sant Agustí.


Claustre de la catedral


Als peus de la nau central es va obrir en les primeres dècades del segle XVIII l'actual cor catedralici. El seu cadirat, d'estil plateresc, presenta una doble presidència: la cadira principal és la del bisbe i a la seva dreta es troba la cadira del prior. A un costat i a l'altre de la presidència es conten onze cadires, de tal forma que, en absència del bisbe, el prior es trobava en el centre des de la seva cadira. Peça fonamental d'aquest cor és el seu òrgan, una peça de l'any 1653 que es conserva tal com va ser construït originalment. El reixat que tanca el conjunt és un afegit de finals del segle XVIII.

La catedral mereix una mirada detinguda, tranquil•la i reposada. Hi ha molt a veure i molt que gaudir en aquest temple que a més, i malgrat l'expoli sofert en 1979, guarda una interessant col•lecció pictòrica, escultòrica i d'arts aplicades. És un pàl•lid reflex del que hagué de ser l'aixovar catedralici en els moments de màxima esplendor del temple, però tot i així ofereix una sèrie d'obres d'alta qualitat artística que parlen de la importància que va arribar a assolir a aquesta seu de sant Vicenç.


Crònica ràpida de la seu episcopal rotense.
El turó que ocupa el caseriu de Roda va estar coronat, originalment, per una fortalesa d'origen romà que, amb el córrer dels segles, donà pas a un recinte fortificat entorn d'una gran torre, les restes de la qual es conserven encara avui després del temple catedralici. En els seus voltants es va consolidar un nucli urbà en els difícils temps de l'Alta Edat Mitjana que acabaria per convertir-se durant diversos segles en la capital política i religiosa de la Ribargorça.

Després d'un primer intent de crear una diòcesi per a Ribargorça i Pallars portat a terme pel bisbe Adulfo (888-913), aquesta es consolida definitivament a partir de 939, amb Atón, fill del comte Ramón I, com primer titular. I ja en 956 té lloc lloc la consagració de la primera església de Roda presidida per Aimerico de Narbona, sent Odisendo, fill de Ramón II, qui ha de considerar-se com primer bisbe rotense. Altre Aimerico substitueix a Odisendo en 977, i sofreix en el període 1003-1006 la devastació provocada en tota Ribargorça per Abd-al-Malik, fill de Almanzor, que ocasiona fins i tot la destrucció del primitiu temple de Roda.

A partir de 1017 comencen les obres de reconstrucció de la catedral de San Vicenç, uns treballs que s'allarguen fins a 1030, sent el temple consagrat de nou en 1035. Sancho el Major impulsa aquesta reconstrucció i aconsegueix fer triar i consagrar al bisbe Arnulfo en Burdeos, amb el que assoleix independendizar la diòcesi ribagorzana tant d'Urgel com de Narbona. Excepte un petit parèntesi en temps de Ramiro I, aquesta situació es manté fins a 1149, moment en el qual -amb la seva conquesta- es restableix la diòcesi de Lleida integrant-se en ella la de Roda. Els bisbes passen a designar-se de Lleida-Roda, però en l'antiga catedral de sant Vicenç subsisteix durant segles una canònica agustiniana d'una certa vitalitat i una considerable riquesa, si s'ha de jutjar per les obres que va realitzar en diferents èpoques.

La seu episcopal roman a Roda durant dos segles i en aquesta època se succeïxen quinze bisbes entre els quals cap destacar pel seu magisteri i santedat a Aimerico, Raimundo Dalmacio, Poncio (o sant Eboncio) i, per sobre de tots, sant Ramón. Resulta significatiu el cas del rei Ramiro II el Monjo qui, ja electe i proclamat bisbe titular de Roda després de la desaparició de Pedro Guillermo, és elevat al tron d'Aragó.

Amb la seu a Lleida, i amb lògics daltibaixos, la canònica rotense es manté fins a ben entrat el segle XIX, quan les alteracions institucionals, les desamortitzacions eclesiàstiques i sobretot la supressió de les jurisdiccions especials pel Concordato de 1851 van acabar amb el Cabild i van reduir el rang catedralici de l'església al de simple parròquia. Durant diversos segles aquesta canònica es va nodrir de gents del país i va estar un important eix d'activitat intel•lectual i cultural al llarg dels segles XII i XIII. Diferents composicions escrites anònimes procedeixen de l'escriptori catedralici i mostren el vigor de les seves aules, de les quals surten figures notables com els bisbes Guillermo Pérez, Raimundo de Siscar, Poncio de Aguinaliu, Pedro Agustín i, molt probablement, Gombaldo de Camporrells i Berenguer de Erill.


El claustre de la catedral, un singular conjunt arquitectònic.
Pegat a l'exterior del costat nord de la catedral, el claustre comunica amb el temple per una porta de mig punt. És, possiblement, la peça més cridanera del grup monumental de Roda i la seva construcció es remunta, si més no, a l'època del bisbat de Gaufrido (1136-1143) a tenor d'una inscripció en la seva memòria. Està format per quatre galeries articulades en forma lleugerament trapezoïdal, teulades en vessant, de manera que les aigües pluvials vagin a parar al gran aljub que ocupa una gran part del subsòl del pati central.

Per cert, que aquest aljub va ser un dels principals culpables que la catedral salvés la seva fàbrica durant l'última guerra civil, però aquesta és altra història. Les galeries estan articulades a base de quatre pilars amb planta de L, en l'angle extern hi ha adossades sengles columnes sobre les quals voltegen en diagonal els arcs de mig punt sobre els quals descansa el sostre. Estan units per altres tants bancs correguts que serveixen de suport a dotze columnes -dues d'elles adossades als pilars- en les ales nord i sud i nou en les orientades a l'est i oest.

Els capitells d'aquesta columnata són de llaurat rústic de temes geomètrics, vegetals i animals summament estilitzats. La columnata suporta els arcs de mig punt dovellats, sobre el que el seu extradós corre un fris ajedrezado de tres files. En l'ample intradós d'aquestes arquejades, així com en els cimacis i els murs claustrals es recull el conjunt més ric i nombrós d'inscripcions lapidàries que es conserva en la província d'Osca; ni més ni menys que 191 epígrafs que es remunten des de 1143 fins al segle XV. Es tracta d'un necrològic litúrgic basat en el costum de resar pels difunts de la pròpia església, habitual en les esglésies monàstiques i en els cabilds regulars.

En el mur oriental s'obre una arquería de cinc obertures que dóna pas a una petita Sala Capitular, mentre que en el mur nord s'obre una estada allargada que va ser inicialment refetor dels canonges, després biblioteca, museu -fins a la infausta data que el tristament famós bandit Erik el Belga i els seus secuaços van robar la pràctica totalitat de les valuoses peces que albergava- i que en els últims temps ha recuperat la seva funció original al convertir-se en una acollidora Hospedería oberta al públic.

    Cases rurals Casa Baltasar
    Hotels i Hostals Casa Custodio





SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
COMARQUES
DE LA FRANJA
   » Baix Cinca
   » Llitera
   » Matarranya
   » Ribagorça
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 10/04/2017. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.