Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Ruta per la Vall del Llobregós

Text: www.valldelllobregos.cat

Versió per imprimir Enviar a un amic




LA VALL DEL LLOBREGÒS

El topònim Llobregós vindria a significar fangós, poc més o menys. I aquest afluent del Segre no gaire cabalós –amb les excepcions de rigor- recorre i conforma una vallada que s’estén fins més amunt de Castellfollit, i de la Molsosa, a l’actual comarca de l’Anoia, una conca de terrenys argilosos i guixosos, no gaire consistents i de vegetació més aviat migrada, incapaços de retenir l’aigua de la pluja, que es precipita amb el fang cap a la seva llera. Un riu llotós, per tant, de nom ben complicat: uns l’anomenen Llobregós, d’altres en canvi Riubregós (com abreviant), que és el comentari que acompanya el topònim de pobles com Torà o l’esmentat Castellfollit.







La vall traçada per aquest corrent de nom equívoc constitueix una veritable subcomarca, al nord de la Segarra, amb una personalitat acusada. I sens dubte, tot un compendi d’atractius paisatgístics, monumentals, naturals, gastronòmics i culturals que la fan mereixedora de l’atenció dels visitants.

Vista durant molt de temps com un simple corredor de pas entre Calaf i Ponts, o viceversa -la cèlebre “carretera dels andorrans”-, la vall reclama ser valorada com una entitat pròpia, una destinació turística amb paratges que fan l’efecte d’haver-se quedat suspesos en un temps més amable i tranquil.







Dins la Vall del Llobregós podem trobar la torre del rellotge de Sanaüja, les ermites de l’Aguda, el monestir de Cellers, el Sant Dubte d’Ivorra, la torre de Vallferosa o les muralles de la col·legiata de Castellfollit, però també l’ofegat i les perdius a la vinagreta de Torà o les arengades i el paté casolà de Massoteres. Tot un àmbit de sensacions per no passar de llarg.


RACONS D'INTERÈS

La Vall del Llobregós està farcida de racons que tenen el seu encant, ja sigui per descansar o per fer-hi caminades i, sempre, per gaudir de la natura. Cada poble disposa dels seus entranyables indrets, com és ara:
  • Les fonts d’Ivorra.
  • Les fonts de Torà.
  • El Parc Forestal de Biosca.
  • L’ermita de Camp-real a Massoteres.
  • Carrer Raval de Castellfollit.
  • Monestir de Cellers.
  • L'ermita de Sant Magí, Guardiola.
  • L'ermita de Sant Salvador.
  • Carrer de Sant Climenç.
  • I tants d’altres.







A la llera del riu Llobregós podem trobar paratges evocadors i d’una subtilesa de colors encantadora. Caminant pels camins del bosc sempre trobarem un lloc ideal per aturar-nos i fruir en qualsevol època de l’any.


LES MASIES

El mas o masia, alhora residència i centre d’explotació agrària, presenta una gran riquesa de formes arquitectòniques derivades de l’adaptació al medi, les condicions climàtiques o els materials de construcció.

Al Llobregós trobem des d’exemples de cases fortes d’origen medieval, que fins i tot ocupen l’emplaçament d’una antiga torre de guaita, fins a les més comunes construccions d’època moderna (segles XVI i XVII), destacant els grans portals adovellats i els finestrals decorats amb delicades motllures renaixentistes. Alguns d’aquests masos presenten elements de fortificació, amb baluards i torratxes que ens duen el record del bandolerisme.

D’altra banda, en les construïdes o reformades durant el segle XVIII s’acostumen a obrir grans galeries d’arcades a la part de solana, com a signe inequívoc de prosperitat i relaxació dels costums.

No podem oblidar finalment la presència de les capelles, que complementaven el conjunt dels masos, símbol de la imbricació entre l’Església i la pagesia benestant durant l’època moderna.







ENTORN

En el paisatge de la Vall s’enlaira una línia de vegetació verda i densa que amaga el riu Llobregós, zigzaguejant suaument en una terra plena d’encants i, alhora, tant a la mida de l’home.

A la nit, la Vall mira cap a les llums de la plana segarrenca i s’adorm bressolada per una foscor silenciosa. Desperta alegre al matí en la presència imponent de la serralada prepirinenca.

A primavera, la trobem enmig de la verdor dels camps i les flors de colors que esquitxen els marges i els sembrats. És la mateixa Vall sota un sol que cremarà la terra a l’estiu i ens desdiu de trepitjar els rostolls i ens fa buscar una ombra fresca o una font. Davant els tons càlids del boscatge a la tardor, ens descobreix que el pas del temps també és ple d’encant.

A l’hivern, la Vall desperta arraulida pel fred intens i a vegades no ens deixa veure gaire més enllà. Paisatges encisadors que cal trepitjar, conèixer i estimar.


FESTES I TRADICIONS

El folklore i les festes que es conserven a la Vall del Llobregós són una clara manifestació de l’anomenada societat pagesa tradicional, una societat rural amb identitat pròpia i diferenciada.

La festa per excel·lència de totes les viles, llocs i llogarets de la Vall és la Festa Major. No hi ha poble, o nucli agregat, que no la celebri, generalment a l’estiu, un cop acabades les tasques de la collita. En aquestes contrades també podem gaudir del ritual de foc, colors i disbauxa del carnaval, d’antigues danses de priors i priores, de rituals ancestrals com la matança del porc, les caramelles o la festa dels tres tombs de Sant Antoni.

Darrerament alguns pobles han recuperat antigues fires que, juntament amb els aplecs, són importants punts de trobada entre els veïns dels diferents pobles de la Vall.

Aquestes tradicions es barregen amb altres manifestacions culturals més modernes que any rere any es van consolidant com caminades populars, pessebres vivents, concerts de rock, sopars i balls populars les nits d’estiu i calçotades multitudinàries.

Festes en les que de ben segur tothom hi trobarà una estona d’entreteniment i de felicitat.







SERVEIS
RUTES TURÍSTIQUES
SITUACIÓ
Vegueria de Lleida
COMARQUES
DE LLEIDA
   » Garrigues
   » Noguera
   » Pla d'Urgell
   » Segarra
   » Segrià
   » Urgell
MAPA DE TERRITORIS
Mapa de vegueries

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.