Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

Ruta dels Castells del Sió

Text: www.lasegarra.org

Versió per imprimir Enviar a un amic




EL RIU SIÓ

El naixement del riu Sió: l’aigua brolla del subsòl com una font a Gàver, a la Segarra, per començar a dibuixar el llit del riu que baixarà en un recorregut de 77 km fins a desembocar al riu Segre. Es tracta d’un riu de règim pluvial, és a dir, el cabdal depèn directament del volum de pluja que rep. Atès que la comarca de la Segarra és una zona de secà, amb poques precipitacions, el cabal del riu Sió és molt magre fins que arriba a la Noguera, zona de regadiu, on augmenta notablement.
Des d’antic, la localització d’aigua era un element indispensable i estratègic per als assentaments humans, motiu pel qual la ribera del riu Sió va acollir diferents cultures. En època de reconquesta cristiana, hi van proliferar torres de defensa, posteriorment, nuclis urbans.
L’aigua del Sió va ser utilitzada com a força motriu de diferents molins fariners, de manera que es van fer captacions hidràuliques en diferents punts del seu recorregut. A meitat del segle XX els molins van entrar en desús i es van deteriorar moltes de les instal·lacions.

A mitjans del segle XI, la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i ben aviat hi van proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Així, el riu Sió esdevé espai de frontera en aquestes terres, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. La Ruta dels Castells del Sió de la Segarra discorre bàsicament seguint el curs d’aquest riu, en un itinerari que coincideix plenament amb les línies defensives que es van crear a la Marca Superior a finals del segle X i principis de l’XI, i ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir. Es tracta d’un recorregut planer que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la comarca de la Segarra, apte per a tot tipus d’excursions familiars, tant en cotxe, com a peu o en BTT.

CASTELLS VISITABLES INTERIORS A LA SEGARRA

  • Montfalcó Murallat

    Montfalcó Murallat és una de les joies arquitectòniques de les Terres de Lleida: es tracta d’un petit poble d’època medieval (s. XI) bastit sobre un turó que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i defensa en època de reconquesta cristiana. Aquest excepcional conjunt conserva una quinzena de cases de pedra que s’aixopluguen a redós de les muralles.

  • El Castell de les Pallargues

    Les primeres referències al castell de les Pallargues es remunten a mitjan segle XI, quan el trobem documentat amb el nom “Espallargues”. En aquell moment constava d’una torre de vigilància i defensa i poca cosa més, i estava aïllat al punt més alt al costat del riu Sió.
    El castell actual pertany al tipus de castell-palau que tant abunda a la Segarra. Presenta una planta molt irregular fruit de les diverses etapes constructives.
    A l’ interior es poden visitar les dependències destinades als serveis, la planta noble i els calabossos, el pou de gel, el celler…




    Castell de les Pallargues


  • El Castell de Florejacs

    Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, va construir aquest castell al s. XI sobre una fortalesa més antiga. De fet, el seu nom té arrels iberes: loreac, “elevació fortificada de les flors”.
    El castell és actualment un gran casal d’estil renaixentista que conserva alguns elements medievals com els murs de l’antiga muralla i una torre de planta quadrangular.
    El castell conser va una gran col·lecció d’objectes històrics, des de joguines i vestits de diferents de diferents èpoques fins a armes.

  • Castell de Concabella

    Les primeres notícies del castell es remunten a principis del segle XI. De seguida és dominat per la nissaga dels Concabella, que mantindran el senyoriu fins al XIV, moment a partir del qual va passar a mans de diferents llinatges. Els Erill (s. XVI) són els qui transformaran la fortalesa en castell-palau. Actualment s’hi ubica el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, que ens ofereix els paràmetres per entendre una part essencial de la nostra història: l’expansió feudal sobre Al-Andalus, la creació d’una línia defensiva cristiana i la pervivència del règim senyorial a l’època moderna.

  • El Castell de les Sitges

    El castell de les Sitges es documenta al segle XI, amb el nom de Castrum Ciges. Gràcies a la seva situació estratègica, es va convertir en protagonista durant les lluites cristianes i l’avanç cap a les terres de la Hispània musulmana. El castell conserva un aspecte genuïnament medieval, amb una esvelta torre d’homenatge (s. XIII) al centre del conjunt de més de 20 m d’alçada.
    L’interior del castell ens mostra uns espais propis d’una residència aristocràtica i conserva el celler, la masmorra i els espais destinats a cuina, forn i cavallerisses.




    Castell de les Sitges


  • Castell de Vicfred

    L’actual edifici ens recorda més una bella residència senyorial que no pas un castell de frontera, però, efectivament, aquests en són els orígens. L’any 1079, aquest lloc ja apareix esmentat com Bichfred, i més tard, com Castrum de Becfreit. Va pertànyer a la nissaga dels Cardona. Al llarg de la seva història aquest castell ha patit moltes restauracions, a mesura que ha anat perdent la seva funció defensiva.
    Avui podem veure una gran mansió dels segles XVII i XVIII, amb una extensa col·lecció de pintura, tapissos, vestuari, etc.

    CASTELLS VISITABLES EXTERIORS A LA SEGARRA

  • Castell de Montcortès

    El primitiu castell de Montcortès està documentat desde el segle XI, però com molts altres castells de frontera a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar. El petit nucli de Montcortès està format per cases de pagès dels segle XVII i XVIII i l’església de Santa Anna (s. XVI).

  • Castell de Castellmeià

    La fortalesa de Castellmeià, amb les seves dues torres circulars que li proporcionen una aparença robusta i majestuosa, presideix el llogaret homònim i la petita església romànica situada a la vora.
    Castellmeià (Castrum Mediani) ja existia l’any 1044. Al segle XVI l’antiga fortalesa va ser transformada en el castell-palau que es pot veure actualment.




    Castell de Castellmeià


  • Torre de Mejanell

    De l’antic castell del s. XI, només se’n conserva la torre de defensa circular, a la qual en època moderna s’hi va adossar una casa. La torre i la masia (s. XIV) que hi està integrada han estat convertides en allotjament rural.

  • Castell de Vergós Guerrejat

    Tot i que el castell de Vergós Guerrejat està documentat a començaments del s. XII, el que avui podem veure correspon principalment a les obres de reforma dutes a terme durant el s. XVI.

  • Castell Molí de Ratera

    El castell de Ratera ja existia l’any 1008, quan era segurament una fortificació secundària del castell de Concabella. El castell, que al segle XIV i XV ja havia estat convertit en un casal gòtic, va ser dotat al segle XVI d’un molí que aprofitava les aigües del Sió. Així, l’antic castell fronterer es va convertir en un complex militar, residencial i productiu.




    Castell Molí de Ratera


  • Castell de les Oluges

    El poble de les Oluges, originàriament (s. XI) estava format per dos nuclis, l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja Baixa o Jussana, cadascun amb el seu castell i església. Actualment, el castell que destaca és de l’Oluja Baixa, una notable construcció renaixentista del segle XVI.

  • Torre d'Ivorra

    Del primitiu castell medieval del s. XI, només se’n conserva la torre de planta circular, situada al punt més alt de la població, coneguda popularment com Torre del Moro. Sota la plaça Major, es conserva l’antiga cisterna del castell (s. XIII), actualment restaurada i accessible.

  • Castell de l'Aranyó

    L’edifici actual és el resultat de les reformes endegades al segle XVI i que van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval. Es va tractar d’una veritable reconstrucció que va donar lloc a un castell-residència, en què les exigències defensives es combinaven amb la funció residencial. Al segle XIX va pertànyer a la família de l’escriptor Manuel de Pedrolo, nascut a l’Aranyó l’any 1918.


        Cases rurals Cal Saumell





  • SERVEIS
    RUTES TURÍSTIQUES
    SITUACIÓ
    Vegueria de Lleida
    COMARQUES
    DE LLEIDA
       » Garrigues
       » Noguera
       » Pla d'Urgell
       » Segarra
       » Segrià
       » Urgell
    MAPA DE TERRITORIS
    Mapa de vegueries

    Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

    Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

    Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.