19 de Abril de 2024   
  Inici          902 909 676 - 934 126 621        turisme@vegueries.com                            

El Decret de Nova Planta

Amb l'episodi del 11 de setembre de 1714, va acabar la resistència catalana als exèrcits borbònics amb la entronizació de Felip V. Les tropes del monarca es van establir a Catalunya com exèrcit d'ocupació, per a imposar un model polític i administratiu diferent del que havia estat vigent fins a llavors.

Sota l'esperit reflectit a les paraules de Felip V en: "En el modo de gobernarse los reinos y pueblos no puede haber diferencia de estilo.", deixava clar l'ideal polític del despotisme il·lustrat que seguiria el monarca.

Precipitadament es va decretar l'extinció del Consell de Cent i de la Generalitat, imposant els instruments de govern propi castellans, i al 1716 es va aplicar el Decret de Nova Planta que a més, anul·lava les lleis, autogovern, llibertats i l'ús de la llengua. També el rei va manar construir una Ciutadella a Barcelona per tenir controlada la ciutat.

Per elaborar el Decret de Nova Planta, Felip V es va servir dels assessors Patiño i Ametller, que van redactar informes decisius:

"(...) el Principado de Cataluña, por su obstinada rebeldía y resistencia ha perdido sus leyes, constituciones, privilegios y prerrogativas. (...) Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón (...) Con menores motivos de los que concurren en Cataluña, se establecieron chancillerías en Aragón y Valencia, con tanta felicidad, que fue admiración ver la brevedad con que en ambos reinos se recibieron y entendieron, y gusto con que abrazaron las leyes de Castilla.".

En el moment de l'aplicació del Decret, el territori de Catalunya estava dividit en 24 vegueries i subvegueries, passant llavors a dividir-se en 12 Corregiments i un districte (Val d'Aran) per la nova llei el 1718.

Les 12 demarcacions establertes tenien com capitals Barcelona, Mataró, Tarragona, Lleida, Cervera, Vilafranca del Penedés, Manresa, Vic, Puigcerdá, Girona, Tortosa i Talarn, governades cadascuna per un càrrec d'origen castellà: el corregidor.



Divisió en Corregiments de Catalunya el 1716, després del Decret de Nova Planta