Aquesta web utilitza cookies per obtindre dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús. X Tancar

Catalunya hotel camping rural apartaments viatge platja montanya aventura restaurants
Català  Español  English  Française
vegueries.com
turisme barcelona turisme girona turisme lleida turisme camp de tarragona turisme catalunya central turisme terres del ebre turisme alt pirineu i aran turisme andorra turisme catalunya nord turisme la franja turisme illes balears
  
Cercar:    
CATALUNYA
LES VEGUERIES HISTÒRIA DE CATALUNYA L'ART A CATALUNYA GEOGRAFIA I MAPES GASTRONOMIA FESTA I FOLKLORE
SERVEIS
HOTELS I HOSTALS APARTAMENTS CASES RURALS CÀMPINGS RESTAURANTS ALBERGS I REFUGIS CASES DE COLÒNIES ESPORTS D'AVENTURA BALNEARIS CELLERS
TURISME
MINI-GUIES GRATUÏTES VISITES RUTES REPORTATGES PANORÀMIQUES 360º VÍDEOS CERCADOR DE RUTES
MONOGRÀFICS
PONTS MEDIEVALS CASTELLS DE CATALUNYA MICOLOGIA A CATALUNYA BIOGRAFIES IL.LUSTRES ARTICLES
UTILITATS
NOTÍCIES EL TEMPS
TERRITORIS
BARCELONA GIRONA LLEIDA CAMP DE TARRAGONA CATALUNYA CENTRAL TERRES DE L'EBRE ALT PIRINEU I ARAN ANDORRA CATALUNYA NORD LA FRANJA ILLES BALEARS

L'origen de les Vegueries


Tot el territori sota jurisdicció de la figura del veguer es va qualificar amb el nom de vegueria. El nombre de vegueries va anar augmentant fins a consolidar-se en tot el principat català com demarcació bàsica de l'administració territorial.

A la fi del segle XII, el nombre de vegueries era de 10, augmentant fins al segle XIV, quan en temps de Jaume II de Catalunya-Aragó estava dividit en les vegueries de:
  • Tortosa
  • Camp de Tarragona
  • Montblanc
  • Barcelona (amb la sotsvegueria del Vallès)
  • Osona
  • Berguedà (amb la sotsvegueria del veguer de Manresa)
  • Bages (amb la sotsvegueria del Moianés)
  • Vilafranca del Penedès (amb la sotsvegueria d'Igualada)
  • Girona
  • Besalú
  • Campodron
  • La Ral
  • Ripollès
  • Tàrrega
  • Lleida (amb la sotsvegueria de Balaguer)
  • Cervera (amb les sotsvegueries d'Agramunt i Prats del Rei)
  • Ribagorça
  • Pallars
  • Camarasa
  • Rosselló (amb la sotsvegueria de Vallespir)
  • Conflent (amb la sotsvegueria de Capcir)
  • Cerdanya (amb les sotsvegueries de Ribes i Baridà)
Durant el segle XVI van aparèixer a més les vegueries de:
  • Urgell
  • Balaguer
  • Agramunt
  • Lluçanès
Mapa de 1703
Mapa francès de 1703 que contempla la divisió del Principat de Catalunya en vegueries
i reprodueix el plànol de 12 places fortes.



Al segle XVII, amb el Tractat dels Pirineus (1659), la Cerdanya es va dividir entre les monarquies francesa i hispànica, perdent llavors la part de l'Alta Cerdanya que pertanyia a la vegueria de Puigcerdà.

Les vegueries van sorgir igualment en la Occitània, sent la Fenolleda una vegueria depenent de Carcasona.

L'unió de Catalunya i Aragó no va produir ni una fusió orgànica ni una centralizació administrativa, actuant els mandataris aragonesos i catalans per separat segons la demarcació territorial de cadascun. A Mallorca, les demarcacions tampoc van prendre mai el nom de vegueries.



ORIGENS
(segle IX - 1.716)
ALTRES DIVISIONS
(1.716 - 1.931)
DIVISIONS DEL S. XX
(1.931 - 2.000)
EL TERRITORI AL S.XXI
ACTUALITAT
Retalls de premsa

Enllaça'ns  |  La teva pàgina d'inici  | 

Aquesta pàgina ha estat realitzada per NetCom2 Internet, S.L.. Per més informació podeu utilitzar el nostre e-mail de Contacte. Per a qüestions tècniques referents a aquest website podeu adreçar-vos per e-mail a webmaster@vegueries.com. La pàgina ha estat actualitzada per darrera vegada el 02/12/2016. La resolució òptima es de 1024x768 píxels i color de 16 bits.

Si us plau llegiu la nostra Venda de fotografies i mapes, Política de privacitat i Condicions d'Utilització i Nota legal.